31.05.2020 |

Fulleda, únic municipi garriguenc sense estrangers al padró

Segons un estudi de la UdL sobre immigració, que també indica que la majoria d'estrangers residents a la comarca provenen d'altres països d'Europa

L'església de Santa Maria de Fulleda, un dels símbols del municipi
L'església de Santa Maria de Fulleda, un dels símbols del municipi
Fulleda, únic municipi garriguenc sense estrangers al padró

El municipi de Fulleda, de poc més de 100 habitants, és l'únic de la comarca de les Garrigues que no té cap habitant estranger empadronat. Així ho indica un estudi de la Càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Regional de la Universitat de Lleida (UdL) sobre la població estrangera resident a Catalunya. L'estudi també destaca que la comarca de les Garrigues és, juntament amb l'Alt Urgell, el territori lleidatà amb menys presència de població estrangera. No obstant, existeixen municipis garriguencs que es troben a l'altre costat de la balança, és a dir, que tenen un percentatge més elevat de població estrangera. Aquests són Arbeca, amb gairebé un 18% d'estrangers, Juneda, amb un 22,6% i les Borges Blanques, amb un 13,82% de ciutadans empadronats que provenen d'altres països. Pel que fa a les dades a nivell comarcal, el col·lectiu immigrant majoritari a les Garrigues són els ciutadans procedents de qualsevol país europeu, seguits dels africans, els llatino.americans i els asiàtics, aquests dos últims en una proporció molt minsa. De fet, i segons indica l'estudi, en aquests tres municipis esmentants i en gairebé la resta de la comarca els immigrants són majoritàriament europeus. No obstant, cal remarcar la procedència dels estrangers a Castelldans, la única població que té com a col·lectiu immigrant més nombrós l'asiàtic. També destaca Granyena de les Garrigues, la Pobla de Cérvoles, l'Albi i Vinaixa, on els africans són els estrangers amb l'índex de població més alt. Pel que fa a Tarrés, compta amb immigrants de totes les procedències sense que destaqui cap col·lectiu.

A nivell global, l'estudi indica que la població estrangera resident a Catalunya, que es va multiplicar per 5 entre 2000 i 2008, s'ha mantingut força estable fins a l'actualitat malgrat la crisi econòmica i l'atur. Les dades estadístiques contradiuen algunes previsions, ja que tot i la manca de feina els retorns als països d'origen han estat testimonials. Si fa 13 anys els ciutadans d'origen forà representaven un 2,9% dels padrons, ara aquesta xifra ha pujat fins el 15,3% (1.154.477 persones). Tot i això, des del 2010 s'ha registrat una lleugera davallada que la recerca de la UdL atribueix en part a les nacionalitzacions. A nivell de nacionalitats, les dades analitzades mostren algunes diferències amb les del conjunt d'Espanya. Els marroquins són el primer contingent d'estrangers a Catalunya, on representen el 20,4% dels estrangers (14% a l'Estat). El segon grup són els romanesos, amb el 9% (primer grup a Espanya, amb un 15,7%). El tercer grup estranger amb més presència a l'Estat són els ciutadans del Regne Unit (7%); un col·lectiu que pràcticament no resideix a Catalunya. A la inversa, el territori català concentra el 76% dels gambians residents a Espanya, el 57% dels pakistanesos, el 53% dels indis i el 50% dels hondurenys.

La població estrangera al territori lleidatà

La distribució de la població estrangera a les comarques de Ponent presenta aspectes únics en el context català i espanyol, segons els autors de l'estudi. Els residents originaris d'Àfrica i Europa representen el 83,9% de la població estrangera. Una xifra clarament superior a la catalana (59,2%) i a l'espanyola (67%). Dos nacionalitats, marroquins i romanesos, sumen pràcticament el 50% dels estrangers de la província (30,4% a Catalunya i 29,8% a l'Estat). Els africans destaquen en capitals de comarca com Cervera, Tàrrega o Solsona. Els experts de la UdL assenyalen que com més petita és l'àrea, les concentracions de determinats grups tendeixen a ser més grans. També s'observa una elevada presència de nacionalitats poc presents a Espanya. Lleida acull l'11% dels egipcis i una xifra similar dels guineans de tot l'Estat.

En termes generals, l'entorn de l'eix de l'autovia A2 concentra els valors més alts de població immigrada, especialment a Lleida ciutat  (29.887 persones censades) i a Mollerussa (4.349). Pel que fa a comarques, la Segarra marca el valor més alt de la província amb el 27% de la població estrangera. La segueixen el Segrià i el Pla d'Urgell, amb valors pròxims al 20%; i l'Urgell, amb el 18,5%. Fora de la plana, només la Val d'Aran té uns valors comparables als anteriors, per influència dels francesos residents. Les comarques amb menys presència de població estrangera són l'Alt Urgell i les Garrigues. La seua presència també és força limitada a la Noguera, el Solsonès i el sud del Pallars.

Analitzant les dades per sexe i edat, la recerca de la Càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Regional també ha detectat algunes estructures singulars. Les diferències més importants es donen entre els procedents dels països africans, on el col·lectiu masculí és clarament majoritari. A tall d'exemple, entre els malians presents a la província hi ha 1.431 homes (85%) i únicament 261 dones (21%). En canvi, els procedents de destins europeus i del Marroc mostren una distribució per sexes similar a la dels nascuts a Catalunya. La diferència principal rau en la manca de població en els grups de població més envellida. Un fet lògic si es pensa que la majoria de les arribades d’estrangers es van produir per feina i que aquests ciutadans encara no han arribat a l'edat de jubilació.

Fulleda, únic municipi garriguenc sense estrangers al padró
comentaris