La planta VAG de Juneda torna a tractar purins després de 3 anys i 7 mesos, aturada per la retallada a les renovables

Una cisterna descarregant purins a la planta de tractament VAG de Juneda. Imatge del 19 d'octubre del 2017. (Horitzontal)
photo_camera Una cisterna descarregant purins a la planta de tractament VAG de Juneda / Foto: Salvador Miret

La planta VAG de Juneda torna a tractar purins des d'aquesta setmana, 3 anys i 7 mesos després d'aturar la seva activitat arran de la retallada estatal a les primes per la cogeneració d'energia elèctrica, que feia inviable la seva continuïtat, de la mateixa manera que de les altres cinc plantes del país que utilitzaven la cogeneració per al tractament de les dejeccions ramaderes. La instal·lació, que ja funciona a ple rendiment, tracta uns 300 metres cúbics de purins al dia, que seran uns 95.000 anuals. D'altra banda, aquest dijous ha sortit a informació pública el projecte de la Nova Tracjusa, que promou l'associació Gestió Agroramadera de Ponent (GAP), també propietària de VAG, per tal de reobrir l'altra planta de tractament de purins de Juneda. La voluntat de l'entitat, que agrupa uns 160 ramaders, és que VAG pugui funcionar fins al 2019, moment en què hauria de reprendre l'activitat Tracjusa, en aquest cas fent servir combustibles derivats de residus (CDR) per a l'assecatge dels purins.Imatge de la planta de tractament de purins VAG de Juneda. Imatge del 19 d'octubre del 2017. (Horitzontal)

Fa un any i mig, el Tribunal Suprem va emetre una sentència en què considerava inadequada la retribució fixada per l'Estat el 2013, obligant l'executiu espanyol a recalcular-la. Així, aquest juny l'Estat va restablir les primes per a les plantes de purins de cogeneració però limitant-les a instal·lacions de fins a 15 anys d'antiguitat. Aquest fet impossibilitava que tres de les sis plantes existents a Catalunya poguessin reobrir i, fins al moment, només ho ha fet la de Miracamp, a més de VAG, que ha reprès ara la seva activitat. 

Surt a informació pública el projecte de la Nova Tracjusa, promogut pel mateix grup de ramaders propietari d'ambdues instal·lacions

Des del juliol els responsables de la planta VAG han estat posant en marxa de manera progressiva els motors de la instal·lació per tal que pogués tornar a tractar de nou purins, de la mateixa manera que ho havia fet entre els anys 2004 i 2014, fent servir biogàs i gas natural. L'associació GAP, propietària de la planta de la mateixa manera que de la de Tracjusa, ha hagut d'invertir entorn d'un milió d'euros per tornar a posar en funcionament tots els equips de la planta de purins VAG, als quals cal sumar els 800.000 euros que l'entitat encara ha de retornar a l'Estat arran de la retallada de les primes, segons ha explicat el president del GAP, Eduard Cau.

D'aquesta manera, la planta de VAG podrà tractar l'excedent de purins amb biogàs i gas natural fins a finals del 2019, quan es compliran els 15 anys de vida de la instal·lació. Des de GAP confien que durant aquests dos anys puguin recuperar aquesta inversió feta i poder retornar el deute pendent amb l'Estat. "Aquest període ens dona una solució mentre el projecte de la Nova Tracjusa no sigui una realitat, ja que s'està tramitant i després caldrà construir-lo i posar-lo en funcionament", ha indicat Cau.

D'altra banda, aquest dijous ha sortit a informació pública el projecte de la Nova Tracjusa, un cop publicat al DOGC i després que s'hagin informat els departaments d'Agricultura i Territori i Sostenibilitat. Des del GAP promouen també la reobertura d'aquesta altra planta de tractament de purins de Juneda, amb la voluntat que pugui reprendre la seva activitat durant el 2019, quan haurà de tancar VAG. La planta de purins de Tracjusa supera els 15 anys d'antiguitat i, per aquest motiu, els seus propietaris han optat per reorientar la finalitat del projecte per fer-lo viable. El nou projecte que s'està tramitant preveu que la instal·lació pugui reobrir fent servir combustibles derivats de residus (CDR) per a l'assecatge dels purins en lloc d'utilitzar el biogàs i gas natural de la mateixa manera que anys enrere, cosa que genera el rebuig per part d'entitats ecologistes que sostenen que la crema de CDR pot ser nociva per a la salut dels veïns de l'entorn.

Comentaris