Marc Macià Farré, professor d’Història Contemporània de la UdL, arran d’una recerca per a la seva tesi doctoral ha descobert que, segons les memòries d’Enric Mías Navés, D’ací d’allà, la reforma de la casa ‘Cal Menso’, ubicada a la Plaça de la Constitució número 2, i la façana de la mateixa casa del carrer del Carme les va dur a terme l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell.
Enric Mías Navés és un conegut arquitecte lleidatà i propietari de ‘Cal Menso’ de les Borges Blanques que explica com l’edifici en realitat té l’origen en dues cases contigües, una de les quals data almenys de 1789, que va comprar el seu besavi d’Arbeca, Nemesi Navés Verdés, en casar-se amb Ramona Ricard Farrerons i establir-se a les Borges Blanques, a l’actual número 4 de la Plaça. Navés va comprar les dues cases per als seus dos fills, Nemesi i Joan, i les va reconstruir en una de sola, preservant part de la façana que dóna a la Plaça i va encarregar a Morera i Gatell les reformes. Aquest va incloure una nova planta a l’edifici i va conservar el porxo de la Plaça, però en va reformar totalment la façana del carrer del Carme amb un estil noucentista. A aquesta nova façana s’hi va construir una tribuna amb balconades adossades i unes decoracions florals esculpides amb pedra de la Floresta, segons Mías.
Segons l’historiador Marc Macià aquesta troballa contribueix a conèixer una mica més l’obra de Morera i Gatell i dóna valor afegit al conjunt patrimonial borgenc així com al de la comarca en general”.
Amb aquesta troballa, ‘Cal Menso’ adquireix una gran importància patrimonial ja que el conjunt inclou també la darrera pintada de la Guerra Civil que es conserva a les Borges Blanques, i el rellotge de sol del Portal del Rosselló, una de les quatre portes de la muralla de la vila medieval.
Morera i Gatell (Tarragona, 1869 — Lleida, 1951) va ser arquitecte municipal de Lleida durant bona part de la primera meitat del segle XX i va dur a terme nombroses obres d’estil neoclàssic i modernista com l’Hotel Pal·las, l’Escorxador Municipal o el Pavelló dels Camps Elisis. Fins ara a la comarca de les Garrigues només es coneixia la seva petjada en la construcció del centenari edifici de l’Ajuntament de Cervià de les Garrigues.
