Alcalde Larrosa: "El Centre Penitenciari Ponent ha de sortir de la ciutat"

El paer en cap va demanar ahir en la reunió que va mantenir amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la complicitat del Govern per a fer possible aquesta reivindicació de la ciutat, que s'inclourà en el nou pla urbanístic que tramitarà la Paeria
L'alcalde Larrosa va obsequiar Aragonès amb una cistella amb fruita de Lleida - Foto: Rubén Moreno
photo_camera L'alcalde Larrosa va obsequiar Aragonès amb una cistella amb fruita de Lleida - Foto: Rubén Moreno

L'Ajuntament de Lleida procedirà a l'actualització del planejament urbanístic, a partir del document aprovat inicialment el 2018, amb una proposta que inclourà que el Centre Penitenciari Ponent surti de la trama urbana de la ciutat, va anunciar Fèlix Larrosa, alcalde de Lleida.

Larrosa va demanar aquest divendres al president de la Generalitat, Pere Aragonès, la "màxima complicitat i empatia" del Govern per aconseguir-ho.

"La Model ja no hi és a Barcelona. Lleida no és menys que Barcelona i, per tant, el Centre Penitenciari Ponent ha de sortir de la ciutat. És una gran reivindicació, crec que hi ha un consens i un sentiment general que això ha de ser així, i cal fer els esforços per fer-ho", va afirmar l'alcalde, que va proposar a Aragonès que la presó es quedi al terme de Lleida, però fora de la trama urbana.

Larrosa va detallar als mitjans de comunicació a Lleida el resultat de la reunió que va mantenir amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per tal de reivindicar un tracte diferencial per Lleida, que reconegui el seu estatus de capital d'una àmplia àrea de Ponent amb uns 500.000 habitants. També va informar prèviament a la reunió els portaveus dels grups municipals.

Entre les qüestions que es van tractar en aquesta trobada al Palau de la Generalitat, l'alcalde també va voler destacar la proposta que fa la Paeria perquè Lleida disposi d'un centre d'atenció integral per a les dones víctimes d'assetjaments i agressions masclistes i els seus fills i filles. Larrosa va detallar que aquest equipament s'inspira en el CIBA de Santa Coloma de Gramenet, i vol ser un "espai pensat en clau de dona, amb perspectiva de gènere", que compti amb un espai residencial i que també treballi en la divulgació de valors mitjançant tallers i activitats, tant per Lleida com el seu entorn, en clau també de capitalitat. La voluntat és tenir la col·laboració de la Generalitat i altres administracions per impulsar-lo i que el gestioni la Paeria.

Larrosa, que a estar acompanyat pels tinents d'alcalde Begoña Iglesias i Carlos Enjuanes i la regidora Pilar Bosch, també a anunciar al president que la Paeria disposa de diversos solar aptes per a la construcció d'una nova comissaria dels Mossos d'Esquadra, com demanava el departament d'Interior. La ubicació proposada per la Paeria és al marge esquerre de la ciutat, a la zona d'Albarés, on hi ha terrenys de mida suficient (entre 3.500 i 4.000 m²) i ben comunicats. "Ara, el conseller d'Interior podrà venir a conèixer els terrenys per avançar en la tramitació urbanística d'aquest equipament, que permetrà separar l'àrea bàsica policial de la regional", va indicar Larrosa. L'alcalde va manifestar també la preocupació per la dotació d'agents dels Mossos, va celebrar que amb les noves promocions s'incorporin 24 nous agents a Lleida i va instar el president Aragonès a continuar treballant per augmentar-ne el número.

Una altra de les reivindicacions plantejada per la Paeria a la Generalitat va estar el suport a la recuperació de barris com el Centre Històric i la Mariola, per tal de garantir la cohesió social, ja que l'ajuntament "no es pot trobar sol davant de situacions que ens superen i requereix un acompanyament d'altres administracions en forma de suport tècnic i econòmic i amb altres actuacions com la dotació d'equipaments per aquests barris", va dir Larrosa.

A més a més, l'alcalde també va apuntar que altres àmbits que es van debatre en la trobada amb Aragonès van estar els de l'habitatge, el polígon de Torreblanca, el Parc Científic, el pla del clima per als centres educatius i el model d'inclusió de la ciutat, entre altres.

Comentaris