Per seguir la tradició, l’Institut d’Estudis Ilerdencs celebrarà la diada de Sant Jordi, enguany amb una instal·lació artística que porta per nom SCRAP DRAC (drac de la ferralla). Es tracta d'una obra que s'allunya de la simbologia més amable, tant de la llegenda, com del drac, i se li ha volgut donar un caràcter creatiu in comtemporani.
El drac de ferralla, explica com el monstre s’ha aïllat, fart de ser la víctima i el dolent de la història, en un hàbitat degradat: un munt de ferralla on el seu imperi de marginalitat queda a recer de sants i princeses.
La Diada de Sant Jordi ens ha de permetre no quedar-nos en el tòpic, sinó que podem utilitzar-la com a motor per a la reflexió de la societat que ens envolta, una societat que es mou actualment per impactes, i allò que precisament hem fet és crear un impacte visual en un edifici clàssic per ajudar a remoure consciències
SCRAP DRAC és un muntatge amb tres cotxes de ferralla, sobre els quals hi ha el drac, una iguana en aquest cas. Unes lletres de neó ens recordaran que, almenys aquest cop, el drac és el bo de la història i regna sobre una pila d’elements de rebuig que, alhora, no deixen de ser icones d’una societat materialista. Unes imatges dins els cotxes ajudaran a bastir aquest discurs. Tot plegat, acompanyat d’una banda sonora de música electrònica.
Uns bancs també inspirats en aquesta estètica de materials de rebuig convidaran els visitants a seure i reflexionar sobre la decadència i la perdurabilitat, i fins i tot sobre el bé i el mal, a partir d’un muntatge que vol ser una invitació a la reflexió crítica, a partir d’uns pocs elements.
Està previst que aquest muntatge vagi molt més enllà de Sant Jordi, com s’entén que va el seu missatge, i per aquest motiu es podrà visitar fins al mes de juny
SCRAP DRAC, que presidirà el pati de l'Institut d’Estudis Ilerdencs fins al mes de juny, segueix la línia de muntatges anteriors que ja s’han fet al Pati, a través dels quals es vol, d’una banda, emetre un missatge de contemporaneïtat i, d’una altra, fer que aquest espai sigui un punt d’atracció, de visita, d’entrada i sortida i, per què no, de debat ciutadà. En aquesta ocasió combinant la seva arquitectura gòtica amb un muntatge contemporani, en un diàleg que ben bé pot seguir els versos de J.V. Foix: M’exalta el nou, i m’enamora el vell.
