"A Catalunya fa falta un esglaó, és a dir, hi ha un “forat negre” entre la recerca i el mercat, existeixen moltes plantes pilot que acaben desapareixent, però és necessària una planta industrial per validar productes per fer-los arribar al mercat". Aquesta va ser una de les afirmacions que feia el cap del Gabinet Tècnic del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Jaume Sió. Va ser una de les primeres ponències del primer Congrés BIT 2022 Edició Lleida.
El Congrés BIT 2022 de Lleida que se celebra en La Llotja, es converteix en l'esdeveniment de referència de la Bioeconomia, la Innovació i la Tecnologia de Catalunya amb prop de 400 inscrits i 50 ponents nacionals i internacionals
Jaume Sió va afegir que un dels passos de l’Estratègia de la Bioeconomia de Catalunya 2021-2030 és dotar el país d’una finestreta única de suport a la bioeconomia i aquesta justament és una infraestructura que s’impulsa des de Lleida.
El Congrés BIT 2022 se celebra en paral·lel a la Fira de Sant Miquel, i per aquest motiu el certament lleidatà ha habilitat un espai al pavelló 4 dedicat a la bioeconomia dins del qual hi ha l’Espai Àgora BIT on s’hi han programat diverses activitats.
Aquest dijous també va participar en el BIT 2022 Francesc Mauri, el mediàtic meteoròleg de TV3 i Catalunya Ràdio i el Doctor Christian Patermann, considerat el ‘guru’ europeu de la bioeconomia, que va oferir una xerrada sobre la visió europea d’aquesta nova forma d’economia basada en els recursos orgànics renovables. Va completar la mirada europea Jorge Molina, responsable de Política de la Direcció General d’Investigació i Innovació de la Comissió Europea.
El professor emèrit d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, Xavier Flotats va ser un altre dels experts participants en el Congrés BIT, qui va destacar la “qualitat extraordinària” dels projectes d’investigació que s’estan desenvolupant, que situen Catalunya i Espanya al capdavant.
Falta una major aposta de les empreses i incentius de l’administració per convertir-los en realitat
A la taula redona El coneixement: motor de l’economia, es van exposar projectes com l’optimització del consum d’aigua en la indústria càrnia mitjançant tecnologies de reutilització, la producció de biometà a partir de fang de depuradores per utilitzar-lo com a combutible dels autobusos de Barcelona i la recuperació de nutrients de les aigües residuals per utilitzar-los com a fertilitzants.
La jornada va continuar amb tres sessions temàtiques en paral·lel amb el títol Bioeconomia i desenvolupament rural’, El coneixement: motor de la bioeconomia i finalment, la sessió participativa Activem el talent per impulsar la bioeconomia, a la que hi van participar 50 alumnes de les Escoles Agràries de Lleida. Dels participants es va resultar guanyador un grup de l’Escola Agrària d’Alfarràs.
