Balaguer recupera l'antiga denominació de Paeria

Balaguer recupera la denominació de Paeria
photo_camera Balaguer recupera la denominació de Paeria

La Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, ha ratificat la denominació de Paeria a la capital de la Noguera. La petició es va tramitar des de el consistori al novembre del 2017, amb l'informe elaborat per l’Institut d’Estudis Catalans.

La nova Paeria de Balaguer inicia una campanya d’informació als ciutadans sobre aquest canvi de nom, que no suposa cap transformació en el funcionament ni en l’estructura del govern municipal ni de l’administració local

Balaguer va tenir un govern municipal propi des del segle XIII, però coneixem poc d’aquella primera Paeria, de la que no en tenim constància documental. Sabem però que l’any 1311 el comte d’Urgell Ermengol Xè va concedir als homes i dones de Balaguer una segona Paeria, que evidencia l’existència d’aquella primera del segle XIII que no sabem com ni perquè es va extingir. 

Imatge del nucli antic de BalaguerLa segona Paheria estava formada per  quatre pahers i vint consellers:

“...Després de gran deliberació amb tot el poble congregat en assemblea extraordinària, els Pahers i Consellers, de comú consentiment de tota la universitat, acordaren que cada any, perpètuament, fossin elegits quatre Pahers i vint consellers, dignes i suficients, per al règim i govern de la ciutat, salvant el dret dels Senyors, i que la renovació, ordenació i elecció d'ells amb l'acabament de l'any anterior, siguin fetes el dia de sant Bartomeu apòstol..”  (extret del “Llibre Gros de Privilegis” de la ciutat de Balaguer, 25 de juliol de 1311)

Les seves funcions eren les d’ordenar els mercats, tenir cura dels terrenys comunals, vigilar els pesos i mesures, controlar les obres urbanes...  

La segona paeria es mantingué durant els anys amb algunes variacions fins al decret de Nova Planta que fou promulgat el 16 de gener de 1716, després de la Guerra de Successió. Bàsicament el règim de Nova Planta era un sistema de govern militar que aconseguí que la piràmide de poder borbònica implantada per la nova dinastia arribés fins a la seva base.

Els municipis catalans foren destruïts i en el seu lloc es va instaurar un nou sistema institucional: els ayuntamientos compostos per regidors. Una institució que té els seus orígens al Regne de Castella al segle XIII

La ciutat de Balaguer estava inclosa en el corregiment de Lleida i el rei nomenà el 1719  els sis regidors de la ciutat. Les ciutats eren governades per un alcalde o batlle (paraula que perdurà en alguns indrets ja que tenia el significat original de ser el delegat d'un poder superior) sempre nomenat pel corregidor.

Imatge de Balaguer 2L'alcalde havia de pertànyer forçosament als estaments socials més privilegiats. I amb el temps els càrrecs, també els dels regidors, esdevingueren vitalicis, o fins i tot en algun cas, hereditaris. No tenien uns grans sous, però en canvi donaven moltes possibilitats d'enriquiments il·lícits en base als cabals públics i, sobre tot, en l'abast dels productes de primera necessitat per via del monopoli o la subhasta.

Aquesta situació es perllongà fins a 1766, moment en que degut a  protestes i revoltes, Carles III emprengué una nova reforma que mantingué però les denominacions sorgides del Decret de Nova Planta de 1716  fins a l’actualitat.

Comentaris