19.03.2019 |
Territoris.cat

Balaguer acull una mostra itinerant sobre la bruixeria a les Terres de Ponent i al Pirineu

Durant els anys 2018 i 2019, la mostra recorrerà els museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran
Durant els anys 2018 i 2019, la mostra recorrerà els museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran
Balaguer acull una mostra itinerant sobre la bruixeria a les Terres de Ponent i al Pirineu

Balaguer acollirà a partir del 8 de novembre una mostra itinerant sobre la bruixeria a les Terres de Ponent i al Pirineu. La mostra, organitzada per La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran, il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria que s’hadut a terme entre el 2015 i el 2017.

D’entre les principals conclusions de la investigació i que l’exposició il·lustra, se n’extreu que alguns dels primers judicis europeus sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu, i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara

Durant els anys 2018 i 2019, la mostra recorrerà els museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. El comissari de la mostra, el Dr. Pau Castell ha explicat que han aparegut nous testimonis orals de gent d’edat avançada de la plana de Lleida i el Pirineu que posen de relleu una vivència de la bruixeria fins fa poc, concretament fins els anys 50. Castell subratlla que la investigació ha confirmat que sempre s’identifica la bruixeria amb dones de la comunitat a qui es fa responsables de malalties i morts pels seus maleficis. La primera fase de la investigació es va dur a terme a la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran i la segona fase al Segrià, el Solsonès, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell. En tots dos casos, es va realitzar a partir d’entrevistes i testimonis orals. A més, també es va incorporar part de la recerca etnogràfica sobre aquest tema feta a Andorra.

La ‘fama de bruixa’ s’heretava per via materna. A més, tot i que la recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50, encara hi hauria gent que hi creu i fins i tot, evitaria parlar-ne per por

La iniciativa té una pretensió científica i presenta la bruixeria com a fenomen social i científic a Ponent i al Pirineu. L’estudi, coordinat per l’historiador Pau Castell, ha comptat amb un equip format per antropològs i investigadors dels diferents territoris: Tòni Escala, Sara Arjó i Elisa Ros (Val d’Aran) Núria Morelló (Plana de Lleida) Carlos Guàrdia (Alt Urgell), Oriol Riart (Pallars Sobirà), Miquel Bailach (Pallars Jussà), Marcel·lí Corominas (Solsonès).

La mostra dona continuïtat a la tasca que s’està fent des de les institucions museístiques pel que fa a la documentació, conservació, estudi i difusió del patrimoni de les terres de Lleida

La recerca ha estat possible gràcies al suport de l’Institut Ramon Muntaner del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i els diferents museus de la xarxa, que ha permès fer un primer recull de material oral i històric. La producció de l’exposició ha estat possible gràcies al Departament de Cultura, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’IDAPA (Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran). La mostra forma part de les activitats de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural que es commemora enguany. A l’igual que la resta de les exposicions que organitza la Xarxa de Museus, posa en valor les col·leccions que custodien els museus que formen part de la Xarxa.

Comentarios