Una seixantena d'alumnes de quart d'ESO de l'Institut Samuel Gili i Gaya de Lleida han visitat aquest dimecres al matí la sala d'exposicions Lucilla Atilia del Castell del Remei per conèixer la mostra fotogràfica "Ecos de passions prohibides: Una immersió a 'La casa de Bernarda Alba'" de l'autora lleidatana Aida Pallàs Barta (Menció d’Honor als Chromatic Photography Awards dels EUA – 2021).
La visita ha comptat amb la participació de l'autora de l'exposició, i també del poeta Anton Not, qui han introduït els estudiants a aquesta reinterpretació visual de l'obra de Lorca disseccionant cada fotografia i els haikus que acompanyen les imatges, obra del poeta Eduard Batlle (Premi Jordi Pàmias 2015 i Premi Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi 2018), així com el procés creatiu que s'amaga darrere de la mostra. A més, la presidenta de la Fundació del Castell del Remei, Mireia González, ha fet una introducció als alumnes a aquest complex històric, antiga colònia agrícola que, durant el segle XX, pertanyé a la família Girona i fou clau pel desenvolupament del territori.
Al llarg del recorregut per l'exposició, Pallàs ha anat desgranant les seves fotografies, per les quals es van recrear algunes de les escenes de l'obra lorquiana junt amb set models, mentre els alumnes han intentat deduir què representava cada imatge. La fotògrafa ha revelat, així mateix, alguns dels detalls i anècdotes rere la producció de l'obra, com el fet que les fotografies es van prendre a les estances de l'històric Castell del Remei, o la complicitat que va sorgir entre les models després que representessin cada escena mentre eren capturades per la seva càmera.
Per la seva banda, Anton Not ha explicat com el seu amic Eduard Batlle, autor dels versos que completen l'exposició, va afrontar l'encàrrec de Pallàs, i com va arribar a la conclusió que els haikus eren la millor fórmula per acompanyar i contextualitzar les fotografies, alhora que deixaven espai per a la figuració de l'espectador: "Garcia Lorca és l'autor més internacional d'Espanya. En els haikus, uns versos d'origen japonès escrits en català, Batlle ha trobat una forma més d'internacionalitzar l'autor", ha assenyalat.
Els alumnes s'han mostrat sorpresos pel rerefons de la mostra, la qual es fa ressò de la crua realitat social retratada per García Lorca en el mateix any del seu afusellament en mans del règim franquista l'any 1936 —no va ser fins a l'any 1945 que es va poder representar l'obra, a Buenos Aires—, amb la voluntat que s'estableixi un diàleg amb la societat actual. La majoria d'ells s'han mostrat especialment impactats per l'última imatge de l'exposició: "Més enllà del fet que 'La casa de Bernarda Alba' és una obra trencadora pels temps en què es va escriure, crec que aquesta exposició fotogràfica representa molt bé el que significa. Sobretot l'última imatge, la del vestit verd penjat a l'habitació, està molt ben trobada i m'ha impactat més del que em pensava; fins i tot, diria, més que l'obra teatral en si.", ha manifestat Andrés Sáez, un dels estudiants, en finalitzar una visita que s'ha tancat amb un debat espontani entre els alumnes.
La sortida s'ha completat amb una visita guiada per part d'Anton Not a la capella del Castell del Remei, qui ha assenyalat l'estreta relació entre l'autor de les seves magnífiques pintures murals, Josep Obiols Palau, i el poeta Joan Salvat-Papasseit, del qual enguany es commemora el centenari de la seva mort. Anton Not ha llegit així el poema ‘Res no és mesquí’, que el poeta va dedicar a l'autor dels frescos de la capella, un gest al qual el pintor va respondre oferint-li dues il·lustracions pel seu poemari 'El poema de la rosa als llavis'.
Una mostra immersiva oberta fins a finals d'abril
Al voltant de les fotografies, elements decoratius com geranis, càntirs, mobiliari antic i roba estesa blanca recreen un pati andalús d'inicis del segle XX per transportar-nos de ple a l'univers lorquià ideat per Pallàs, una atmosfera immersiva que ha estat possible gràcies a la intervenció de les empreses de disseny i interiorisme Jaiak i Señor Conejo, així com de la contribució dels espònsors Tallers Antoni Miquel i la Fundació del Castell del Remei. A més, els haikus, impresos en metacrilat amb una font a imitació de la cal·ligrafia de Federico García Lorca, junt amb una selecció d'aixovar antic de la col·leccionista Victòria Antó, estesa de punta a punta de la sala, conformen una exposició embolcalladora i multidisciplinària que ens convida a dialogar amb l'univers lorquià de la mà de les fotografies de l'autora i el seu simbolisme.
Les reflexions que susciten aquest treball, que es podrà visitar a la sala Lucilla Atilia del Castell del Remei fins a finals d'abril —abans que faci camí cap a la capital ponentina—, ressonen en termes d'una perspectiva de gènere precoç que van dur García Lorca a assolir la culminació del seu procés evolutiu com a dramaturg alhora que va esdevenir el preludi al seu assassinat, produït el mateix any en què va escriure l'obra. “Ecos de passions prohibides: Una immersió a ‘La casa de Bernarda Alba‘“ es presenta, per tot això, com una oportunitat per trencar els tabús de la història i la tradició androcèntrica i per dialogar de noves formes amb el nostre passat, present i futur.
