La Trobada de Campaners d'Os de Balaguer, s'ha convertit aquest any en un clam per la llibertat dels independentistes presos amb un toc que s'ha compost especialment amb aquest propòsit. El toc s'ha fet amb quatre campanes acabades de batejar, les que es van fondre durant l'edició de l'any passat i que s'han estrenat aquest diumenge. L'acte es va dur a terme amb la col·laboració de l'Associació Catalana pels Drets Civils, impulsada pels familiars dels polítics presos i els que estan a l'estranger, i ha comptat amb la parella de la consellera d'Agricultura destituïda Meritxell Serret, el diputat republicà Ferran Civit.
La Trobada ha reunit més de 80 campaners de tot l'Estat que han fet sonar les campanes de l'església d’Os durant tot el matí, participants de totes les edats que han reivindicat el valor d'un ofici històric
Les campanes que s'han batejat les les quatre que es van fondre durant l'edició de l'any passat, una de 80 quilos que porta el nom de Gaspar de Portolà, el descobridor de Califòrnia nascut a la població el 1716, i tres més dedicades a Gerb, Alberola i el Monestir de Bellpuig de les Avellanes, tres nuclis d'Os de Balaguer.
Des de fa cinc anys la Trobada de Campaners compon un toc per a una causa que es considera justa, com la recerca per a les malalties rares o el suport a l'esport femení
Aquesta vegada la Confraria de Campaners de Catalunya i l'Ajuntament d'Os de Balaguer han decidit dedicar-lo a una reivindicació de màxima actualitat, la llibertat dels independentistes empresonats i també de suport als polítics que estan a l'estranger, un toc especial compost pel mestre Ignasi Cortés que s'ha retransmès en directe per streaming des de la pàgina web del consistori.
L'alcaldessa d'Os de Balaguer, Estefania Rufach, ha assegurat que no vam tenir cap dubte que aquest any el toc especial havia de ser per als presos polítics i exiliats i per tots els drets civils que ens estan robant a la població catalana per voler ser el que som. A més, ha insistit que el repic també s'ha dedicat a la llibertat dels presos però també per a la llibertat en general que se'ns està prenent a través del 155 o de lleis que es treuen de la màniga per oprimir-nos una mica més.
Ferran Civit s'ha adreçat al públic i ha destacat la gran dignitat que ha demostrat el poble català després de l'1 d'octubre, treballant braç a braç i més units que mai i ha afegit que el que hem fet com a poble ha estat molt gran i molt digne, i no tinc cap mena de dubte que si continuem així, tornaran tots a casa i farem aquesta república lliure de persones lliures. En aquest sentit, s'ha mostrat esperançat que tant els empresonats com els polítics independentistes a l'estranger puguin a assistir aviat a la Trobada d'Os. Civit ha agraït als organitzadors de l'esdeveniment que, amb el toc creat per a l'ocasió, hagin demostrat la seva complicitat, solidaritat i generositat amb tots els represaliats, com s'ha fet en els darrers mesos a molts municipis de Catalunya.
Una novetat d'aquest any ha estat la celebració del primer Simposi de campanes, campanars i campaners que ja va reunir una setantena de persones
Cal recordar que el 24 d'octubre passat el Govern va aprovar declarar els tocs de campana com a Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional i en va acordar, per tant, la seva inscripció al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya
Fa 31 anys que Os de Balaguer acull una trobada que valora un ofici històric que ha de ressituar-se en una societat on ja fa anys que les campanes han perdut la batalla enfront de les noves tecnologies. Durant tot el matí no han deixat de sonar amb repics de festa, de difunts, de sometents, d'incendi i de tot allò que tradicionalment s'havia comunicat des dels campanars.
La d'Os de Balaguer és una de les trobades de campaners més importants que es fan a Europa i està organitzada per l'Ajuntament i la Confraria de Campaners i Carrillonistes de Catalunya. A més, paral·lelament a la Trobada, els carrers d'Os de Balaguer acullen també la Fira de la Campana (fira del sector on es reuneixen empreses especialitzades, fonedors i instal·ladors fonamentalment, i també parades de productes tradicionals) i la Demostració d'Oficis Perduts.
