La nova campanya d'excavacions a la Roca dels Bous, a Sant Llorenç de Montgai centra els treballs en les llars ocupades pels neandertals que hi van passar fa 60.000 anys, les ocupacions més antigues d'aquest jaciment del Paleolític Mitjà. El jaciment situat a la Noguera és clau per a la investigació arqueològica que permetrà conèixer la forma de vida i les activitats que duien a terme els neandertals que van passar per la zona.
Segons els estudis realitzats, fa entre 50.000 i 60.000 anys, aquells homínids solien fer una parada en aquest abric, en transcurs del seu viatge entre el Pirineu i la plana de Lleida. Els particulars processos geològics que es donen a la cinglera han fet possible la preservació de nombroses empremtes d'aquestes visites dels neandertals.
Aquesta campanya d'excavacions a la Roca dels Bous, que va començar a principis d'agost i s'allargarà tot el mes, se centra a acabar la unitat arqueològica N14, que és la més alta, i també en unitats inferiors. A més de l'equip de la UAB, hi participen una dotzena d'estudiants de diferents universitats de l'Estat i d'altres països. Enguany, hi ha diversos estudiants de la Universitat de Canberra (Austràlia).
Restes de les llars
Les troballes més destacades, tant d'aquest any com d'anteriors, són restes de les llars. "Estem amb neandertals i l'habitual és que les llars no es conservin, sinó l'impacte tèrmic que han tingut sobre el sediment", explica Rafael Mora, catedràtic de Prehistòria de la UAB. "La Roca dels Bous, però, té unes condicions especials de conservació per la seva ubicació i s'hi conserven, fins i tot, les cendres", assenyala. A la Roca dels Bous, "apareixen les cendres de les llars, que és el primer que desapareix perquè s'ho emporta el vent, i també apareix l'impacte tèrmic, i després les llars, algunes de les quals estan plenes de tot el material que han utilitzat per a la combustió", remarca l'investigador.
Aquest fet permet als arqueòlegs poder conèixer aspectes com ara la vegetació d'aquell moment o el tipus de combustible que feien servir aquells neandertals. També, aporta informació en relació amb l'ús que feien de les llars com ara "si només eren espais tèrmics per resguardar-se del fred de la nit o bé si eren llocs per transformar l'aliment, és a dir d'activitat quotidiana", exposa Mora.
A la Roca dels Bous no hi ha una ocupació estable sinó que "són esdeveniments molt puntuals". "Els neandertals baixen pel riu Segre cap a la depressió central, en direcció a la plana de Lleida, i podien estar-se un mes, una setmana o uns dies", explica l'investigador de la UAB. "Trobem les restes d'aquelles ocupacions que queden d'aquelles temporalitats tan curtes" i, per això, "les llars se sobreposen les unes a les altres i indiquen els diferents moments d'ocupació", afegeix Rafael Mora. Aquesta superposició, però, complica la tasca dels arqueòlegs.
Estudi dels estils de vida dels neandertals
L'objectiu principal del projecte d'investigació que porta a terme el CEPArq-UAB a la Roca dels Bous, jaciment declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), és l'estudi de la dinàmica de la població i els estils de vida de finals del Paleolític Mitjà, així com augmentar el coneixement sobre les poblacions neandertals. Les excavacions que s'hi porten a terme des del 2001 han permès identificar materials arqueològics característics dels neandertals, sobretot productes i estris de quarsita característics del període mosterià.
Les excavacions formen part d'un projecte més ampli en què treballa el CEPArq-UAB per conèixer el poblament durant el plistocè i holocè antic al Prepirineu català amb el qual s'intenten reconstruir les formes de vida dels neandertals en aquest territori. Se centra entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana i, a més de la Roca dels Bous, s'estudien altres jaciments com és el cas de la Cova Gran, a Santa Linya, i l'Abric Pizarro, a Àger, en el qual també estan excavant aquest mes.
