Els Reconeixements Ànima Ciutat de Mollerussa, impulsats per l’Ajuntament de Mollerussa i el Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran, han reconegut en la seva vuitena edició a l’Associació de Dones Víctimes de la Guerra de Bòsnia i Hercegovina, entitat que treballa per denunciar els casos de violència sexual exercida com a arma bèl·lica amb l’objectiu de conscienciar a l’opinió pública de la necessitat de portar els criminals davant la Justícia.
Meliha Merdzic i Amela Medjuseljac, com a membres de l’associació i víctimes supervivents han estat les encarregades de recollir el Reconeixement Ànima Abba Melaku en el marc de la XIV Vetllada Solidària del Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran al Restaurant Resquitx presidida per la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i que ha comptat amb la participació de la vicepresidenta quarta de la Diputació de Lleida, Rosa Pujol i el vicepresident del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Jordi Martínez, a més de la directora territorial d’Igualtat i Feminismes, Elena Fuses, i el director territorial de Justícia, Drets i Memòria, Robert Cabasés.
Meliha i Amela han explicat en la roda de premsa prèvia a l’acte que s’estima que entre 20.000 i 50.000 dones van ser violades durant la guerra i a també tenen registrat 62 nens fruit d’aquestes violacions. Per a elles, portar els criminals davant la justícia “és una manera de venjar-se del que ha comès el crim de guerra”. “No importa la pena sinó que el que compta és que sigui jutjat i sentenciat com a culpable, ja que és un advertiment per als futurs delinqüents que no han de quedar impunes”.
Han posat l’incís en el fet que els culpables no únicament han exercit violència si no que han comès un crim, un crim sistemàtic sobre la dona.
“Quan es trenca una dona, es trenca una família, ja que la dona és el pilar de la família i quan destrueix la família es destrueix la societat”, han assegurat Meliha Merdzic i Amela Medjuseljac,
La consellera ha incidit en el fet que recordar les persones que han estat víctimes d’aquesta violència és honrar-les i ha felicitat l’entitat per la tasca que estan duent a terme. “És més fàcil iniciar una guerra que guarir-ne les ferides”, ha dit, i per això és necessari “treballar per la pau i excloure la guerra de les nostres vides”.
Per la seva part, l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha assegurat que amb aquest reconeixement s’ha volgut posar de manifest que encara que fa més de trenta que es va acabar la guerra les seqüeles encara no estan resoltes. En aquest sentit, s’ha referit al fet que l’ús de les violacions com a arma de guerra encara és una realitat avui en dia, fent un paral·lelisme amb la situació que s’ha viscut al Tigray, a Etiòpia, on treballa el missioner Ángel Olaran.
També ha tingut paraules de lloança a la tasca de l’entitat guardonada, el president del Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran, Josep Maria Pujol, qui ha estat acompanyat en els parlaments per Miquel Pujol, nebot seu i fill de qui fou l’ànima dels reconeixements, Ángel Pujol. Així mateix, també ha estat present en la vetllada el pare Ángel Olaran.
L’acta de la decisió del jurat, que ha estat llegida pel rector de la Universitat de Lleida i membre del jurat, Jaume Puy, recull que la distinció s’atorga per “donar visibilitat als abusos de drets humans en la guerra dels Balcans i dedicar-se a la important missió de sensibilitzar l'opinió pública i el món en general sobre la imperiosa necessitat d'aconseguir que els criminals de guerra siguin portats davant la justícia”.
També l’exdirector general de Cooperació al Desenvolupament del Govern de la Generalitat, Manel Vila, ha indicat que la decisió d’enguany del jurat ha estat motivada per la necessitat de donar visibilitat a la violència sexual durant la guerra i fer justícia amb les víctimes. Tant Jaume Puy com Manel Vila formen part del jurat dels reconeixements juntament amb l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i el president de la Fundació CIS Ángel Olaran, Josep Maria Pujol.
A banda del periodista de l’Associació de Dones Víctimes de la Guerra de Bòsnia-Hercegovina també han estat distingides amb els Reconeixements Ànima d’Honor Àngel Pujol per la seva tasca social en l’àmbit més local: Roser Garrofé, Rosa Palau, Josep Àngel Lavín, la Casa d’Aragó i el Club Tennis Taula Mollerussa.
Pel que fa a Roser Garrofé Morreres (Mollerussa, 1937), destaca per la seva tasca altruista com a alma màter de la fundació de l’Associació Comarcal Urgell d’Ajuda al Minusvàlid ACUDAM, de la qual en va ser gerent durant molts anys gerent juntament amb el seu marit Joan Roca, com a president. Val a dir que ACUDAM ja va ser distingida com a institució el 2016 en la primera edició dels Reconeixements Ànima.
En el cas de Rosa Palau Teixidó (Golmés, 1957), la seva candidatura destaca la labor voluntària i de col·laboració amb un bon nombre d’entitats socials. Actualment, és vocal de l’Associació contra el Càncer a Lleida i col·labora puntualment amb AFANOC. No obstant això, del 2018 al 2022 va ser coordinadora de la Federació de Voluntariat de les Terres de Lleida i ha estat pionera a tirar endavant programes específics per introduir persones amb la síndrome de Down al món laboral, sent voluntària de l’associació de Lleida des del 2005. Així mateix, com a secretària d’organització d’UGT a Lleida va ser la primera dona a Espanya a ocupar un càrrec d’aquestes característiques.
Quant a Josep Àngel Lavín Llano (Almacelles, 1954), destaca per la seva ànima solidària com a impulsor, juntament amb altres famílies, de l’Associació de Salut Mental del Pla d’Urgell, del qual n’és el president des de la seva creació el 2006. El 2010 es constitueix l’Associació Salut Mental Catalunya-Terres de Lleida, de la qual també és nomenat president. Així mateix, és el promotor de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de Ponent el 1998, de la qual en fou president, sent coordinador del projecte Vacances en Pau. Des d’aquell any i fins al 2008 va organitzar anualment la recollida de material humanitari per enviar-lo als camps de refugiats a Tindouf (Algèria) fins que el govern d’aquell país els va prohibir.
Pel que fa a les dues entitats, la Casa d’Aragó de Mollerussa (1988), que enguany celebra el 35è aniversari de la seva creació, ha estat distingida per fomentar la convivència amb l’organització d’activitats per a tota la ciutadania i promocionar amb orgull el nom de Mollerussa arreu.
La candidatura del Club de Tennis Taula (1996-1997) destaca pel fet d’haver fet història la temporada 2022-2023 aconseguint la tercera posició del primer equip al Campionat de Catalunya Absolut. El club compta aquest any amb quatre equips militant en categories nacionals i provincials i en el cas del primer equip competeix per segon any a la Divisió d’Honor, la segona màxima categoria estatal, la qual cosa fa que sigui el club que competeix en la lliga més alta de la ciutat.
