Marc Díaz (Mollerussa, 1996) s’estrenava aquesta temporada com a primer entrenador de categoria sènior a la banqueta del Club de Bàsquet Alpicat. El mollerussenc es va trobar un equip amb moltes baixes, marcat pel descens a Copa Catalunya. No semblava un projecte fàcil, però a força de treballar, el tècnic mollerussenc ha comandat el retorn del club lleidatà a la Lliga EBA (la quarta estatal en importància) signant una temporada excel·lent: l’Alpicat ha aconseguit la primera posició en la classificació regular, amb 21 partits guanyats i només 5 de perduts, i la tercera posició a Copa Catalunya, assolint l’ascens a EBA. Un cop acabat el curs, l’entrenador tenia diferents opcions damunt la taula i si el CB Mollerussa compra una plaça a d’EBA, Díaz serà l’entrenador de l’equip.
D’on ve la teva passió pel bàsquet?
Em vaig enganxar al bàsquet anant a veure amb el meu pare un partit del Lleida Bàsquet contra el Barça. Va ser l’any que el Lleida va pujar a la primera divisió (temporada 2001-2002). Llavors jo tenia 6 anys i allò em va motivar per jugar-hi.
En quin moment et planteges ser entrenador?
Amb 17 anys va sorgir l’oportunitat de fer d’entrenador, ja que en faltava un al CB Mollerussa. El primer any va anar molt i molt bé, vam tenir un grup de jugadors molt maco i des de llavors em va enganxar. En dos anys vaig veure que m’agradava molt més que jugar.
En quin moment penges les sabatilles per dedicar-te exclusivament a entrenar?
Els primers tres anys d’entrenador encara jugava, però a poc a poc em vaig anar decantant més per fer d’entrenador i ho vaig acabar deixant.
Quins atributs tens com a entrenador que no tenies com a jugador?
Jo com a jugador em considerava molt egoista. En canvi, com a entrenador empatitzo molt més. He sabut traslladar molta confiança als grups que he entrenat.
Per quins equips has passat com a entrenador?
Els tres primers anys vaig entrenar a Mollerussa, però la tercera temporada vaig combinar-ho entrenant també a la base del Lleida. Amb 20 anys, em van cridar per fer d’entrenador ajudant a Copa Catalunya amb l’Alpicat. Tres anys després, em van oferir ser ajudant al primer equip del Lleida i hi vaig estar un parell de temporades, mentre ho combinava entrenant un equip de la base del club. L’any passat em va arribar l’oportunitat de ser el primer entrenador de l’Alpicat. Aquesta ha estat la meva primera experiència com a primer entrenador de categoria sènior i ho he combinat entrenant un equip de la base del Lleida.
Es pot viure de ser entrenador?
Depèn. Les dues temporades que vaig estar a LEB Or amb el Lleida m’hi vaig poder dedicar. Aquest any, que he entrenat en una categoria no professional —tot i que jo m’ho he pres de manera totalment professional— ho he hagut de compaginar amb altres feines.
A principis de la temporada passada firmes per l’Alpicat. Quin equip et trobes?
Un equip amb moltes baixes. Vam haver de treballar molt per configurar el grup, i vam formar un equip molt heterogeni, amb nois molt joves que venien de cultures de bàsquet diferents i no havien jugat mai entre ells. Però vam aconseguir-ho.
Amb aquest context no semblava que la temporada pogués anar tan bé —primers en la classificació regular amb 21 partits guanyats i només 5 de perduts—. En quin moment us adoneu que l’ascens a la Lliga EBA pot ser un objectiu clar per a finals de temporada?
Va ser durant els cinc primers partits de lliga que ens vam adonar del potencial que teníem. Només debutar vam guanyar de 31 punts a la pista dels Lluïsos de Gràcia, històricament molt complicada. Després vam guanyar contra el Castellar, Terrassa i IPSI i només vam perdre a Vilatorrada. Des de la quarta jornada ens vam col·locar primers a la classificació. Recordo que en aquell moment vam tenir una conversa amb el David Almacelles —segon entrenador— on vam veure que l’ascens podia ser l’objectiu. A més, a mesura que va anar passant la temporada, es va fer evident que tots els jugadors estaven molt compromesos amb el projecte.
Heu treballat la cohesió de grup?
Sí. A principi de temporada vam parlar amb els capitans, perquè havíem d’acollir molt bé els nous jugadors. I durant la pretemporada, vam fer diferents dinàmiques de grup, tant a pista com a fora.
Quins avantatges i desavantatges té formar un equip tan jove?
Com a punt fort destacaria que són jugadors que estan començant al món del bàsquet de primer nivell i tenen molta ambició i compromís. No s’acomoden i el nivell que donen sempre és molt alt. A més, el seu marge de millora és molt gran. L’inconvenient principal és la gestió de les emocions durant el partit —començant per jo mateix—. Copa Catalunya és una lliga que té jugadors i entrenadors veterans que coneixen molt bé la categoria i juguen també intentant treure’t del partit. Però en un equip jove, gairebé tot són avantatges.
Quines són les claus d’aquesta temporada tan bona?
El nivell que s’exigien els jugadors a cada entrenament ha estat molt important. També s’ha creat una competència interna molt bona. Tots els jugadors han entès molt bé el seu rol. A més, hem potenciat una rutina setmanal que sempre ha estat la mateixa i ha anat molt bé.
Creus que aquesta plantilla està preparada per a l’EBA?
No, per a jugar en una categoria superior necessiten un salt qualitatiu rellevant.
Entenc que has rebut diferents propostes de futur. Ara és el moment de valorar-les?
Sí, hem rebut diferents propostes des de fa bastants mesos i hi ha diverses opcions damunt la taula. Un cop acabada la temporada —l’11 de juny— vam comentar amb el club la proposta que més ens cridava l’atenció. El club ens va manifestar la seva voluntat de donar continuïtat al projecte, però les condicions ofertes no eren suficients per competir a una categoria més.
Fa una setmana ens vam tornar a reunir amb el club i els vaig comunicar que la temporada que ve ja no entrenaré al CB Alpicat
Ets una persona amb ambició. És important que el club que triïs també tingui un projecte ambiciós?
Sí, és primordial que el club on vagi sigui ambiciós. Durant els 10 anys que he entrenat, m’he caracteritzat per tenir sempre al cap la victòria i l'èxit dels meus equips —que pot ser que vagi bé o no—.
Hi ha alguna proposta concreta amb un projecte que t’encaixi?
Sí, el CB Mollerussa té un projecte molt motivador.
Si compren una plaça a EBA en serè l’entrenador la temporada següent
