Els actes de commemoració del 80è aniversari del bombardeig que l'aviació italiana va fer a Bell-lloc el 27 de novembre de 1938 han donat peu a la localització d'una fossa comuna de la guerra al cementiri de la població. Tot i que l'existència d'aquesta fossa era coneguda entre els veïns, no ha estat fins ara que l'Ajuntament s'ha posat en contacte amb el Memorial Democràtic per mirar d'identificar-la i dignificar-la.
L'Ajuntament de Bell-lloc, va prendre consciència de l'existència d'una fossa comuna de la Guerra Civil al cementiri a principis d'any, arran de la preparació dels actes de commemoració del 80è aniversari d'un dels tres bombardejos que va patir la població. En concret, el més cruent, que va ser el 27 de novembre de 1938 quan un esquadró de l'aviació italiana que donava suport als franquistes va deixar caure les bombes al damunt de la població.
Segons la poca documentació que es conserva de l'època aquelles bombes van matar 21 belloquins i entre 50 i 100 de soldats de diferents cossos de l'exèrcit republicà destacats al municipi
L'alcalde de Bell-lloc, Carles Palau explica que els motius d'aquest bombardeig cal buscar-los en el fet que en aquelles dates hi havia al poble un important destacament de les forces republicanes així com un magatzem d'armament. Es creu doncs, que van ser aquests soldats morts els quins es van enterrar a la fossa comuna que s'ha localitzat.
Bell-lloc d'Urgell va ser un dels municipis de la zona que més impactes va patir durant la guerra per part del feixisme. A banda del magatzem d'armament i el destacament de soldats també hi passa la via fèrria i sembla que hi havia un canó que a les nits es guardava a Cervera però durant el dia el traslladaven amb tren per atacar la ciutat de Lleida que ja estava en mans de l'exèrcit franquista.
David Folguera, regidor de Bell-lloc d'Urgell, explica que el cementiri del poble data de l'any 1931 i que ha estat objecte de quatre ampliacions, la qual cosa suposa que el seu disseny original ha estat modificat i que la fossa podria no trobar-se exactament al lloc on es creu. La memòria oral indica que els morts s'haurien enterrat en entrar al cementiri a la dreta, al mateix forat que es va servir per fer les parets de tàpia que en aquell moment encerclaven el cementiri.
Altres persones com l'agutzil expliquen que en el moment de plantar alguns arbres al cementiri es van fer forats i es van trobar restes d'ossos i aleshores es van deixar de plantar just en la parcel·la on es creu que hi hauria la fossa
Està previst que els responsables de la direcció general de Memòria Històrica del Govern visitin la fossa el pròxim 14 de desembre i aleshores s'iniciarà el procés per identificar-la i fer que surti al mapa de fosses de Catalunya.
Si s'acaba confirmant, aquesta seria la fossa comuna de la Guerra Civil més gran de la comarca del Pla d'Urgell i també una de les més importants de Ponent
En aquesta comarca, de moment hi ha dues fosses identificades; una al cementiri de Torregrossa, amb 13 civils víctimes de la violència revolucionària així com una placa franquista que els identifica. L'altra és al cementiri de Linyola, municipi que des de l'abril del 38 fins a l'abril del 39 va ser front de guerra. La fossa conté els cossos de vuit soldats que van ser trobats a diferents llocs del terme municipal. El fossar està identificat amb una placa commemorativa des del 2011.
