18.07.2018 |
Territoris.cat

El forn Pa Ronyó Torregrossa posa Lleida entre els '80 Forners Top de l'Estat espanyol

Els seus propietaris, el Jesús Querol i la Marga Cano, fa només set anys van decidir deixar la seua feina com a funcionaris a Sitges, tornar al poble i embarcar-se en un nou projecte empresarial: dedicar-se a l’elaboració de pa ecològic, brioxeria i coques de recapte. La seva empresa, el forn Pa Ronyó Torregrossa, va ser reconeguda el passat mes d'octubre amb una Estrella DIR, la qual cosa li ha aconseguit formar part de la Ruta Espanyola del Bon Pan 2017, un recorregut pels millors forns de l’Estat espanyol i promoguda des de Panàtics i Pa de Qualitat.

El seu propietari, Jesús Querol, insisteix que el mèrit del premi és de tot l’equip, format per set persones. Fotos: Josep Anton Pérez
El seu propietari, Jesús Querol, insisteix que el mèrit del premi és de tot l’equip, format per set persones. Fotos: Josep Anton Pérez
El forn Pa Ronyó Torregrossa posa Lleida entre els '80 Forners Top de l'Estat espanyol

Què tenen en comú poblacions com a Villamalea a Albacete, El Sequero a Las Palmas, Tarifa a Cadis, Majadahonda a Madrid o Bilbo a Biscaia amb la lleidatana Torregrossa? Totes elles formen part de la Ruta Espanyola del Bon Pan 2017, un recorregut pels millors forns de l’Estat espanyol, un rànquing promogut des de Panàtics i Pa de Qualitat. El protagonista: el forn Pa Ronyó Torregrossa, una fleca que situa Lleida al capdavant de l’emprenedoria i el saber fer.

Jesús Querol: “Volíem que els nostres fills visquessin i juguessin al nostre poble”

Els seus propietaris són Jesús Querol i Marga Cano, una parella que fa només set anys van decidir deixar la seua feina com a funcionaris a Sitges, tornar al poble i embarcar-se en un nou projecte empresarial: dedicar-se a l’elaboració de pa ecològic, brioxeria i coques de recapte.PA DE RONYO - TORREGROSSA texte 2

“Volíem que els nostres fills visquessin i juguessin al nostre poble”, ens diu Jesús, i també ens confessa que durant dotze anys va trobar molt en falta contemplar la Seu Vella en baixar de la serra de Torregrossa –una imatge a la qual fins i tot ha acabat per dedicar un dels últims pans que han creat i que porta per nom ’la Seu Vella de Lleida’.

Tampoc va ser només una idea de negoci... Volien recuperar una manera de fer pa: la d’abans, sense pressa i sent honrats. “No s’ha d’enganyar –defensa–. Si és un pa d’espelta, ha de ser d’espelta al 100%”. Diu que la distinció amb una Estrella DIR –que va anar a recollir el seu pare a Madrid a l’octubre, perquè a ell diu que no se li ha perdut res allà–, ho veu com “un reconeixement per a tots”.

Ser en aquesta guia dels 80 forners TOP –en realitat són 83– és un reconeixement no solament al gust del pa sinó també a aspectes més tècnics com humitat, conservació, nivell diürètic..., o a factors com la higiene i l’atenció al públic.

"Si vols fer un pa bo ho has de fer com abans. Quantes hores es deixa a la pastera? S’ha de ser honrat i que la gent estigui satisfeta”

Preguntat què és el que més valora del premi, reflexiona: “que et diguin que el teu pa és més sa...”. I acaba reconeixent: “estic content”. I és que per al propietari del forn Pa Ronyó Torregrossa fer els seus productes ben fets i que siguin saludables és molt important. “No es pot començar a treballar a les 2 i a les 4 voler tenir el pa fet. Si vols fer un pa bo ho has de fer com abans. Quantes hores es deixa a la pastera? S’ha de ser honrat i que la gent estigui satisfeta”.

Jesús, que ens insisteix que el mèrit del premi és de tot l’equip –en treballen set persones–, aposta també per divertir i no avorrir la gent. És per això que ofereixen una gran gamma de pans, amb fins a una trentena de varietats, als quals s’han d’afegir una trentena més de propostes en coques, brioxeria, quiches o pizzes. Això sí, sempre amb productes de proximitat i de temporada, la qual cosa de vegades li ha suposat que algun client se li queixés. “A l’estiu no hi ha croissants”, per exemple, "i si ara ja s’acaben les carabasses, doncs hi ha carxofes”, ens explica.PA DE RONYO - TORREGROSSA 4 texte 1

Massa mare feta per ells i de diferents tipus, com poma, panses o iogurt, amb fermentacions llargues per aconseguir un pa més gustós, aromàtic i amb més conservació i la cocció al forn de llenya directe són alguns dels trets diferencials de la seua fleca, un projecte compromès i ambiciós que busca “senzillament, un pa com el d’abans”.

Pedres del Pla d'Urgell o el pa La Seu Vella de Lleida, productes en honor al territori

Pans d’espelta,  bruna, de kamut, llavors, viena, sèsam, nous, ceba, xocolata o  formatge, passant per pedres del Pla d’Urgell –en honor a la comarca– o el pa de ronyó –que dona el nom a l’empresa– fins a magdalenes, croissants de mantega, coques de poma –també de sucre, de forner, de xoco o vegana– o pizzes, com la torregrossina, amb formatge i nous. Tot un repertori que aposta per una alimentació, sobretot, saludable. “De vegades algun client em pregunta si li agradarà”. Jo li dic: “a tu no ho sé, però, al teu cos, segur que sí”, explica.

Jesús recorda els seus inicis, fins i tot durs, quan va obrir a l’agost del 2011, amb uns primers dies amb molta venda però la qual no es va mantenir. A l’agost “vaig facturar més que mai i al setembre volíem plegar”. I ens explica una anècdota: ens diu que és molt cristià i que quan va començar el que li sobrava ho portava al monestir de Vallbona de les Monges al temps que demanava a les religioses que resessin perquè la seua empresa anés bé. Passats uns mesos, el negoci anava millor, ja no li quedava gènere i hi va deixar d’anar. Un dia van trucar des del monestir. La religiosa li va demanar si podia fer alguna cosa per ell, i Jesús li va contestar: “pareu de resar”.

En aquests anys, els clients han anat augmentant, sobretot de fora. Malgrat que en els darrers mesos la venda diu que ha baixat gairebé un 20% degut a la situació política, el forner de Torregrossa confia recuperar-se i que el nou premi fins i tot li aporti nova clientela, amb gent que hi vagi de pas o a qui agradi el pa i es decideixi a visitar la fleca.

“De vegades algun client em pregunta si li agradarà”. Jo li dic: “a tu no ho sé, però, al teu cos, segur que sí”, explica

Igualada, Andorra, Cambrils o Montblanc, entre altres, són poblacions d’on procedeix una part important dels seus clients, fidels, que “venen un cop a la setmana”. “Això d’agafar pa cada dia s’ha acabat”, assegura Jesús, que afegeix que la gent s’estima més comprar pa de qualitat, congelar-lo i anar-lo gastant. “Això és el futur”, diu.

Hereu de la tradició, apassionat del pa i, més concretament, del pa de ronyó, el torregrossí confessa que una de les coses que el van motivar a muntar l’empresa va ser “que aquest pa no es perdés”, alhora que admet que li faria il·lusió que un dels seus tres fills continués el negoci, malgrat que, diu, “no puc triar per ells”.PA DE RONYO - TORREGROSSA 2 texte ells

Del pa de ronyó, típic de les Garrigues i el Pla d’Urgell, van agafar el nom per a l’empresa. Petit, d’uns 250 grams més o menys, aquest pa està elaborat amb farina, aigua, massa mare, llevat i sal. La seua principal singularitat –a part de recordar un ronyó per la forma– és la cocció al forn de llenya i amb flama viva, que condiciona la seua aparença irregular.

També en tenen un en homenatge a la comarca: el pa de pedres del Pla d’Urgell, amb massa mare natural de poma. De format gran d’1 kg, amb crosta cruixent i gruixuda, fet que el fa de conservació llarga. Per a la seua elaboració, fan anar farines integrals i moltes al molí de pedra, amb blats antics ecològics com xeixa, Montcada, Aragó 03 i alcalà.

El pa 900, “un pa per la pau” que va fer en tribut als ferits del passat 1 d’octubre a Catalunya

Entre les darreres creacions, en destaca el pa 900, “un pa per la pau” que va fer en tribut als ferits del passat 1 d’octubre a Catalunya i que “té una espècie de muntanyes com les de Montserrat”, detalla. Aquest pa, de mig quilogram, està elaborat amb farina antiga de blat forment, gairebé desaparegut, que li proporciona un pagès d’Argensola, la qual cosa el fa molt aromàtic i va bé per a la panxa, explica.

Un altre, de fa uns cinc mesos i que encara no ha tingut temps de posar-lo a la web, és el pa anomenat ‘la Seu Vella de Lleida’, amb la imatge marcada al pa. De 2 kg, es tracta d’un producte sense llevat, amb una fermentació de més de 20 hores i de llarga durabilitat que permet que aguanti una setmana. En preguntar-li pel seu pa preferit, Jesús s’ho pensa però acaba per decantar-se per aquest. “Em recorda que no tenia la Seu a prop”, diu.

Ara, els seus productes arriben lluny. Restaurants com Lo Ponts, a Ponts; Cal Xirricló, a Balaguer; Hostal Benet, a les Borges Blanques; Malena, a Gimenells, o Aimia, a Lleida, són llocs on es poden tastar els seus pans.

Preguntat per quin triar per Nadal, ens proposa el Panettone i, també, el pa integral, del qual ens recomana la seva consumició sense haver d’esperar al gener.

Comentarios