L'economista Ramon Tremosa assegura que Catalunya i Lleida es troben en records històrics de tots els indicadors de producció, d'inversions, d'exportacions o de turisme, el que representa un creixement econòmic espectacular en els darrers 10 anys. Tremosa ha fet aquestes declaracions en una visita que va dur a terme dimarts a l'obrador que la cadena de restaurants Teresa Carles té a Bell-lloc, acompanyat del president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, Rafel Panadés, i l'alcalde del municipi, Ramon Cònsola.
Segons l'economista, el grup restaurador és un exemple de la solidesa i l'empenta de l'activitat lleidatana i catalana. La marca d'origen lleidatà Teresa Carles ha centralitzat tota la seva activitat en la planta que es troba en el Polígon Vinyes del Mig del municipi del Pla d'Urgell. Un obrador que ha complementat amb tres hivernacles en els quals produeix kale, una hortalissa de la família de les cols, amb la qual l'elaboren probiòtics amb una gran acceptació en l'alimentació saludable. Els hivernacles van produir entre el gener i l'abril d'aquest any, 2,5 tones de kale per elaborar, majoritàriament begudes probiòtiques.
El grup lleidatà compta actualment amb restaurants a Barcelona i Lleida, en les línies de cuina vegetariana, i menjar flexiterià (verdures i peix blau), sota la marca Flax&Kale i aquest any té previst obrir nous espais a Madrid i en el centre comercial de La Roca Village, que s'afegirà al que va inaugurar en la superfície moda H&M de Passeig de Gràcia a Barcelona. El grup també prepara noves estratègies de valor afegit, com a introducció d'envasos biodegradables, o una nova divisió de venda en línia d'alimentació saludable preparada.
El grup Teresa Carles Healthy Food va iniciar l'activitat en la planta del polígon Vinyes del Mig de Bell-lloc, el passat estiu, amb una plantilla de quaranta treballadors, la major part l'ells procedents de l'antic obrador que la firma tenia a Bellcaire, deu vegades més petit que l'actual. El nou centre de producció, en el que també s'hi troba el laboratori de recerca i desenvolupament (I+D) ha suposat una inversió de set milions d'euros, finançats al 50% amb recursos propis i crèdits.
