23.10.2018 |
Territoris.cat

L’Anna Moragues, veïna de Mollerussa, fa uns anys va decidir fer un canvi radical de vida per convertir la seva passió en la seva professió

Anna Moragues, en una de les seves ascensions
Anna Moragues, en una de les seves ascensions
L’Anna Moragues, veïna de Mollerussa, fa uns anys va decidir fer un canvi radical de vida per convertir la seva passió en la seva professió

L’Anna Moragues, veïna de Mollerussa, fa uns anys va decidir fer un canvi radical de vida per convertir la seva passió en la seva professió. D’aquesta manera, va començar a treballar com a Guia de Muntanya. Avui, l’Anna, a qui tothom coneix com una dona apassionada de l’esport, valenta i amb un ferm compromís ens comparteix els secrets d’aquest món.

En quin moment entres en contacte amb la muntanya i veus que és la teva gran passió?

Això comença a poc a poc, fa molts anys, una mica sense saber perquè... Vas sortint a la muntanya i cada vegada vas fent una mica més, surts una mica més i vas provant noves activitats.  En un moment donat em faig sòcia del Centre Excursionista Serralada, conec gent nova, agafo responsabilitats i m’endinso en diferents projectes. Aleshores veig que realment és el que més m’agrada!

Actualment treballes de Guia de Muntanya, quan vas decidir fer aquest pas?

Sí, actualment faig de guia de muntanya i ho compagino amb altres feines relacionades, també treballo en temes de formació d’excursionisme i organitzo curses de muntanya.

Fa 6 anys que treballo en això i 3 anys abans és quan decideixo fer el pas, cap al 2009.  Vaig detectar que cada vegada hi havia més gent que començava a anar a la muntanya amb guia i jo em trobava en un moment que començava a estar cansada de la feina que feia i de com anava el meu dia a dia. No m’imaginava continuar amb la mateixa rutina fins que em jubiles i vaig decidir fer un canvi radical.

Així que vaig decidir treure’m la titulació de Guia de Muntanya Mitjana i em van començar a sortir feines de guia fins que ara mateix i des de fa ja un temps és la meva única feina.

Anna Moragues, en una de les seves ascensionsQuins són els aspectes més positius d’aquesta feina? I, per altra banda, quins són els desavantatges?

Algunes de les coses bones que té aquesta feina és el fet d’estar a l’exterior en contacte amb l’aire lliure i la natura, que et toqui el sol però també el fred i la pluja. Això et dóna vida.

També el fet de conèixer molta gent i molt diversa. Molts llocs, pobles i països diferents, cultures, maneres de fer i de viure.

Com a totes les feines també hi ha coses no tan bones si no seria una ganga i hauria de donar la raó als que es pensen que sempre estic de vacances. El fet de treballar amb persones, convivint pràcticament 24 hores al dia en grup durant 10 o 15 dies i el fet que tu en siguis la responsable fa que segons com fer aquesta gestió del grup, revertir situacions incòmodes, conflictes entre els participants, etcètera sigui el més difícil i el que en alguns moments és més complicat.

Un altre desavantatge és que treballem habitualment en cap de setmana i períodes on la resta de la gent fa vacances, això provoca que a vegades costi de combinar amb la teva pròpia vida personal.

Anna Moragues, en una de les seves ascensionsExactament en què consisteix? Quina és la teva funció?

Un guia de muntanya és molt més que algú que sap el camí i que va al davant durant l’itinerari. A part d’aquesta feina que també la fem, la nostra tasca consisteix a donar a conèixer el territori a nivell de paisatge, cultura, història, ... Explicar tots aquests continguts a la gent. Vetllar per la seguretat i per la bona marxa de l’activitat, ajudar en la progressió si cal.

En sortides de diferents dies també s’ha de gestionar tot el que hi ha després del trekking: visites culturals, hores lliures i temps morts oferint alternatives, allotjaments, menjars...

Quins han estat els llocs més emblemàtics on has fet de guia?

No ser si dir emblemàtics ... Bé, com a emblemàtics a casa nostra el Pollegó Inferior del Pedraforca que és la segona de les dues puntes que hi ha i que quasi mai i puja ningú.

Fora de casa nostra com a emblemàtic potser aquest estiu a Grècia, al Mont Olimp, per tot el que representa de mitologia i història.

Però com a llocs bonics del món, tant pel paisatge com pel que fa a cultura i convivència amb la gent del país, el Caucas a Geòrgia, les muntanyes del TianShan a Kirguistan o a l’Atles al Marroc.

Si haguessis de triar una experiència que hagis viscut amb aquesta feina, quina escolliries? I una experiència negativa...?

Les experiències més positives és quan gràcies a la teva feina i a la teva ajuda la gent aconsegueix fer coses que no farien, això és molt gratificant. Per exemple, recordo un cas a Andorra d’una persona que tot i tenir vertigen va fer una cresta per primera vegada, o bé un altre cas molt similar a la zona de la Cerdanya i aquest estiu a Grècia. Al final de tot, la nostra feina és això i quan la gent t’ho diu i t’ho agraeix és de el més positiu i gratificant.

Com a negatiu, quan les dinàmiques del grup es compliquen i es tornen negatives a causa d’algunes persones tòxiques que generen aquesta situació. És un moment molt complex que com a responsable del grup ho pateixes molt perquè ho has d’intentar revertir però no sempre és possible. Això et crea un sobreesforç i desgast molt important i a vegades males sensacions cap a tot el grup. És un dels moments més complicats.

L’altre tema són els accidents en muntanya. Per sort, en el meu cas, tot i trobar-me’n algun no ha estat res extremadament greu però en qualsevol cas tampoc és una situació agradable, però forma part de la feina.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAEls amics, la família...Pateixen quan marxes a fer expedicions?

No tant en funció de si estic treballant o no, depèn més del que vaig a fer. Per exemple, quan treballo i he de fer alguna cosa nova en algun país que desconec totalment i he d’anar uns dies abans que el grup a preparar els itineraris i a revisar-ho tot. Aquí si que com que vaig sola normalment cada dia dono senyals de vida perquè tothom estigui més tranquil.

A banda de la teva feina de guia, també passes llargues estones a la muntanya fent cims i curses, oi?  Has estat membre del GES durant molt temps, la FEEC...Explica’ns una mica la teva trajectòria.

De fet, lo de guia be després de les altres coses i ara conviuen totes dues. Em poso a fer de guia perquè m’agrada la muntanya i tot això que dius de cims, travesses, curses, etcètera em porten a plantejar-me treballar en aquest àmbit.

Des que faig de guia tinc menys temps per fer totes aquestes coses “meves” però tot i així continuo sent membre del Grup Excursionista Serralada i, de fet, actualment torno a ser la presidenta, tot i que m’hi puc dedicar molt menys del que jo voldria.

A més a més estic a la Federació D’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) com a representant de formació de la VIII Vegueria i continuo fent aquests cims, travesses i curses que feia però encaixant que puc fer en el temps lliure que tinc i per tant triant molt bé que faig per intentar fer allò que més em ve de gust... Com que puc fer menys he de fer millor aquesta tria i sí, des que faig de guia he deixat de fer alguna cosa que feia abans.

Moltes vegades la gent (els clients) em pregunten que faig quan faig vacances i els hi dic que vaig a la muntanya però diferent, fent un altre tipus d’activitats.... A vegades no ho entenen!

Quins són els consells bàsics que donaries a la gent que va a la muntanya a caminar? Consideres que tothom va correctament preparat?

Bàsicament els hi diria que ajustin l’activitat que volen fer a les seves capacitats tant físiques com tècniques i als seus coneixements del medi. Per evitar els accidents i per gaudir totalment de la muntanya hem de ser conscients de les nostres limitacions.

Anna Moragues, en una de les seves ascensionsCada vegada hi ha més gent fent activitats de muntanya. Això, en general, és una cosa bona tant per la mateixa gent perquè és una activitat que aporta molts beneficis a la nostra qualitat de vida, com per les zones on es practica perquè fa que hi hagi més turisme i, per tant, més feina i ingressos, pels guies i perquè tota aquesta gent són clients potencials. El problema és que moltes vegades la gent no va correctament preparada a nivell físic i a nivell de coneixements d’orientació, per i de moltes altres coses! Això ho veus quan et mous per la muntanya, sobretot en determinats cims o itineraris en els quals hi ha molta gent... Però com diuen la ignorància (o la inconsciència) són molt atrevides.

Jo el que diria a la gent és que si no tenen aquest grau de seguretat surtin amb algú,per exemple que es facin socis d’un centre excursionista i així sortiran amb gent que sap moure’s per la muntanya i, d’aquesta manera, poden aprendre molt. Que facin formació! Quant a la FEEC s’ofereixen cursos de molts nivells i disciplines precisament perquè la gent cada vegada surti més preparada a la muntanya. O bé, que vagin amb guia, així podran gaudir de la muntanya i preocupar-se només de fer fotos.

I, per últim, el teu cim o indret preferit de Catalunya? Per les vistes o records que et pugui aportar.

És molt difícil trobar un sol indret de Catalunya que m’agradi, per sort tenim un país fantàstic per la pràctica de la muntanya i de les activitats a l’aire lliure. Però escombraré cap a casa, cap al Pirineu de Lleida. Tot i que pot semblar un tòpic et diré el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici -Vall de Boí-Pallars-Val d’Aran- . És fantàstic i sorprenent pels molts racons i valls diferents, amb tipus de paisatges, itineraris amb poca o molta dificultat, cims espectaculars, llacs, boscos, pedres...! Són paisatges i racons nous a cada època de l’any primavera, estiu, tardor i hivern.

Tot i que sempre hi ha gent, és prou gran perquè si surts del més clàssic o de les èpoques d’estiu sigui encara un indret una mica solitari. Per cert, ara fa molt temps que no hi vaig ... Hauré de fer alguna escapadeta!!!

Comentarios