Esteve Mestre i Ton Solé han dut a terme un recull de prop de 190 biografies d'homes i dones que van creure en la modernització de l'escola i van prioritzar l'educació com a motor de progrés i canvi social, i que van exercir la docència en els pobles del Pla d'Urgell entre els anys 1931 i 1940 . Els historiadors han recollit aquesta recerca en el llibre Escoles i mestres de la Segona República al Pla d'Urgell, que van presentar aquest dilluns en l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, acompanyats del president del Consell Comarcal, Joan Trull i el president del Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà, Joan Yeguas.
El projecte del llibre va sorgir d'una ponència de les Jornades d'Estudis del Pla d'Urgell que impulsa Mascançà, que van presentar els historiadors. En comprovar la rellevància i la quantitat d'informació de la recerca, es va creure que la documentació no s'havia de limitar a la publicació en la revista Mascançà, ja que podia ser de gran interès per al públic i estudiosos. Per aquest motiu es va decidir, recollir el treball en un llibre, que gràcies al finançament del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, i la Diputació de Lleida, ha sortit a la llum.
El president de Mascançà Joan Yeguas, va apuntar que aquest llibre, que s'ha publicat en la Col·lecció La Boira, podria ser el preludi d'un projecte que fes possible estendre altres temes d'interès sorgits de les Jornades d'Estudis del Pla d'Urgell
Escoles i mestres de la Segona República, descriu com van arribar a les escoles del Pla d'Urgell, els aires de renovació i innovació pedagògica defensats per la Segona República, com es resolgué la massificació escolar i si s'aconseguí resoldre la precarietat dels edificis escolars públics.
Està organitzat en tres blocs. En el primer es presenta el context educatiu de l'Espanya republicana, les singularitats de Catalunya, la contribució lleidatana i la concreció al Pla d'Urgell. El segon descriu, el context polític i social de cada un dels pobles del Pla d'Urgell; l'estat del seu edifici escolar; els mestres i les mestres que hi van exercir, i algunes aportacions pedagògiques significatives dels mestres. En el tercer s'exposen les dades personals i professionals dels mestres i les mestres de les escoles de la comarca, el procés de depuració que van patir i la seva resolució.
Un dels pilars de l'acció de govern de la Segona República fou la reforma educativa que pretenia escolaritzar a tota la població en edat escolar, dignificar la figura del mestre, potenciar la innovació i renovació pedagògica i a Catalunya implementar el català com a llengua oficial de l'ensenyament
La necessitat de posar l'escola en el centre de l'acció de govern es va convertir en una exigència irrenunciable per a la construcció d'una república democràtica. L'educació va ser una prioritat entesa com a motor de progrés i de canvi social.
Escoles i mestres de la segona república al Pla d'Urgell explora l'impacte de les expectatives generades per una reforma educativa que va creure en la modernització de l'escola i va prioritzar l'educació com a motor de progrés i canvi social, exigència irrenunciable dels diferents governs republicans per a la construcció de la República.
Esteve Mestre i Ton Solé construeixen aquest relat local amb l'ajuda inestimable de testimonis orals i la constància de furgar en els arxius i altres fonts documentals per acabar sent una peça més en la panoràmica global d'aquest període tan brillant per l'educació
Aquesta recerca fa visible la situació de les escoles dels pobles del Pla d'Urgell i el compromís dels mestres i les mestres que amb la seva tasca van aconseguir omplir les aules amb aires d'innovació i renovació pedagògica per transformar l'escola, fins a l'arribada del franquisme.
