02.04.2020 |
Territoris.cat

Aitona sol·licita que la casa i cova del Pare Palau esdevinguin Béns Culturals d'Interès Local

Fill  del poble, Francesc Palau Quer, nascut el 1811, va tenir una gran  trajectòria eclesiàstica com a missioner, apòstol i fundador de les Congregacions dels Carmelites Descalços Terciaris

Aitona sol·licita que la casa i cova del Pare Palau esdevinguin Béns Culturals d'Interès Local

Aitona Cova i casa natal Pare Palau com a BCIL 1 texteEl Ple d'Aitona ha aprovat demanar al Consell Comarcal del Segrià que declari la casa i la cova del Pare Palau com a Béns Culturals d'Interès Local, amb la  voluntat  de  protegir,  defensar  i garantir la preservació del patrimoni cultural i eclesiàstic  del municipi. L’alcaldessa  d’Aitona, Rosa  Pujol, ha assegurat que “la figura del Beat Francesc Palau és un actiu religiós de gran valor per a la vila, i és per això que és fonamental que el seu llegat, que tan bé han sabut conservar les germanes Carmelites Missioneres Teresianes, assoleixi aquesta  categoria  de protecció del patrimoni cultural català”. 

Fill d’Aitona, Francesc Palau  Quer, va néixer el 29 de desembre del 1811, assolint una gran trajectòria eclesiàstica com a missioner, apòstol i fundador de les Congregacions dels Carmelites Descalços Terciaris, que posteriorment van donar origen a les Germanes Carmelites Missioneres i les Carmelites Missioneres Teresianes. Juntament amb Santa Teresa de Jesús Jornet i el Beat Josep Camí, també nascuts a Aitona, el Beat Francesc Palau Quer representa una de les figures religioses més  rellevants  del  Segrià.   

El consistori ha traslladat la proposta al Consell Comarcal del Segrià, òrgan que té les competències d’atorgar la categoria

Pujol va agrair també “l'excel·lent tasca de la congregació de les Germanes Carmelites Missioneres Teresianes, que ha permès transmetre els valors del Beat Francesc Palau, i també ha facilitat que aitonencs, visitants i institucions reconeguin la seva obra”. 

Les Germanes Carmelites Missioneres Teresianes també tenen cura de la cova situada als afores del poble, un indret en el qual Francesc Palau vivia molts moments de reflexió i retirada espiritual. La cova és l’espai més antic de tot el recinte de la congregació i consisteix en el tancament  perimetral d’un entrant natural rocós al peu d’un vessant. El Pla especial urbanístic en l’àmbit de la cova del Pare Palau i l’entorn de l’ermita de Sant Joan de Carratalà d’Aitona, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme i publicat al DOGC, ja va establir que cal reconèixer i protegir aquest espai dins de la categoria de Bé Cultural d’Interès Local.  

Comentarios