La Paeria d'Almenar ha inaugurat el primer carrer amb nom de dona del poble, sota el nom de l'almenarenca Manolita Susagna.
El carrer Manolita Susagna substitueix el de Jordana de Pozas i s'ha fet arran d'una petició de la plataforma Almenar Memòria Històrica
La cerimònia es va celebrar ahir al mateix carrer, que també compta amb un mural de la històrica figura de Susagna i va comptar amb la presència del veïnat, a més de la paera d'Almenar, Teresa Malla; la directora dels serveis territorials d'Igualtat, Elena Fuses; la diputada d'Igualtat, Helena Martínez Siurana; familiars de Manolita Susagna vinguts de Perpinyà; i regidors del consistori almenarenc.
El mural de Susagna inclourà un codi QR que detallarà la biografia de la figura femenina
"Per una banda, comptem amb un carrer amb nom de dona, que volem que sigui l'inici d'un procés de canvis de nomenclàtor al municipi; i per l'altra, fem justícia per la Manolita, una veïna que durant tota la seva vida va ser exemple de lluita contra el règim franquista i d'amor pel nostre poble i la seva gent", assegurava el consistori. Per la seva banda, Martínez assenyalava que el reconeixement pretén visibilitzar la figura de la Manolita i al mateix temps, la de moltes dones que durant les èpoques del franquisme van quedar invisibilitzades.
Història de Manolita Susagna
Neix a Almenar l'any 1916 i mor a Perpinyà l'any 2010. La professió de perruquera va marcar la seva vida. Decideix obrir una perruqueria a Almenar l'any 1935 i un cop esclata la guerra, el règim devasta el seu negoci i el seu marit és enviat al front.
L'any 1940 i després de retornar a Catalunya, travessa novament la frontera amb la intenció de retrobar-se amb el seu marit, que es trobava refugiat al camp de Barcarès com a refugiat polític. Pel seu pas pel Coll de l'Ouillat fins a Saint-Genis des Fontaines, la germanderia francesa li requisa les pertinences i la deriven, juntament amb el seu fill, a Perpinyà, i més tard, al camp de concentració de Bram, on va fer d'infermera.
Coincidint amb la invasió d'Alemanya, i amb el seu marit al costat, són enviats al camp de concentració d'Argelès, on comencen a cosir i pentinar la dona del director del camp, un fet que li donava un cert prestigi. Tot i això, van ser altrament traslladats al camp de concentració de Rivesaltes, l'agost de 1941. Posteriorment, van ser acollits pel Socors Mennonita a la seva Casa de Convalescència, a la platja de Canet.
Cinc anys més tard, es van instal·lar a Perpinyà. A la dècada dels cinquanta va participar en activitats del PCE-PSCUC, i en la dels setanta es va fer sòcia del Centre Espanyol de Perpinyà, on va obrir una secció de costura on impartia classes fins un mes abans de la seva mort, el març de 2010.
