19.10.2021 |
Territoris.cat

Mig miler de persones es manifesten a Lleida per reclamar l'eliminació de nou carrers amb noms vinculats al franquisme

La mobilització va començar amb la recreació d'un judici popular contra un dels personatges del nomenclàtor vnculats a la dictadura, l'Alcalde Areny

franquisme
Capçalera de la manifestació contra el nomenclàtor franquista a Lleida
Mig miler de persones es manifesten a Lleida per reclamar l'eliminació de nou carrers amb noms vinculats al franquisme

Amb el lema 'Justícia, memòria i dignitat', mig miler de persones es van mobilitzar el dissabte a la tarda a Lleida per reclamar el canvi de nom de nou carrers de la ciutat dedicats a personalitats vinculades al franquisme.

La plataforma d'entitats i partits d'esquerres que ha convocat la manifestació acusa l'Ajuntament encapçalat pel socialista Àngel Ros de no respectar la Memòria Històrica en negar-se sistemàticament a retirar aquests carrers del nomenclàtor local.

La mobilització ha començat amb la recreació d'un judici popular que ha tingut precisament com a escenari una de les vies al punt de mira dels organitzadors, l'avinguda Alcalde Areny, dedicada a qui va ser alcalde de Lleida de 1939 a 1941. La placa amb el nom del carrer l'ha arrencada la portaveu de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, Rosa Peñafiel, néta de l'històric sindicalista Antonio Cantano represaliat per la dictadura. La Plataforma també ha acusat l'alcalde Ros d'intentar desmobilitzar l'acte d'aquest dissabte fent una retirada a corre-cuita de la majoria de plaques del ministeri de l'habitatge amb el jou i les fletxes que encara quedaven en edificis de la ciutat, quan tot just fa una setmana s'hi havia negat.

A la manifestació hi ha participat la diputada de la CUP Anna Gabriel, que ha donat suport als tres joves d’Arran que el 28 d'aquest mes seran jutjats penalment per retirar plaques de carrers amb noms de persones vinculades al règim. També ha comptat amb el suport de les principals entitats memorialistes de Catalunya: la Comissió de la Dignitat, l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Amical de Mauthausen.

La Plataforma Lleida Lliure de Franquisme reitera que la pervivència al nomenclàtor de la ciutat de persones vinculades al règim franquista 'és inexplicable en democràcia', més quan els noms dels carrers es van actualitzant periòdicament. En aquest sentit, recorden que la responsabilitat del nomenclàtor recau directament sobre l'alcalde.

En concret, es reclama la retirada de nou carrers dedicats a personalitats franquistes de la ciutat: hi ha exalcaldes (Ramon Areny, Casimiro Sangenís, Miquel Montaña) i també alts càrrecs vinculats al règim i afectes del cop d'estat del 1936 (Joan Recasens, Carmelo Fenech, Casimiro Sangenís Bertran, Germans Recasens i Lluis Besa). Són vuit carrers ja existents més un que la Paeria ha aprovat dedicar a Juan Manuel Nadal y Gaya, que va ser president de la Cambra Oficial Agrària a la província de Lleida i, segons la Plataforma, 'un dels prohoms franquistes més importants de la ciutat'.

La Plataforma Lleida Lliure de Franquisme també creu que els darrers moviments de l'alcalde per treure les plaques 'és una victòria de la pressió popular' però insisteixen que la 'qüestió més greu' és la pervivència al nomenclàtor d'alts càrrecs del règim.

Mig miler de persones es manifesten a Lleida per reclamar l'eliminació de nou carrers amb noms vinculats al franquisme