Els bars, cafeteries i restaurants de Lleida han reobert l'interior dels establiments, després que el DOGC hagi publicat ahir dimarts la resolució de Salut que autoritza l'activitat a dins dels locals de restauració a la capital del Segrià i en sis municipis del Baix Segre, tot i que amb un aforament limitat al 50%.
El sector valora positivament la mesura ja que fins ara només podien servir a les terrasses o menjar per emportar
Des de la Federació d'Hostaleria de Lleida reclamen al Govern un ajut específic per pal·liar les pèrdues que el sector de l'hostaleria i la restauració ha de fer front arran de les mesures més restrictives per la COVID-19 aplicades en aquestes set poblacions del Segrià.
Els bars i restaurants de Lleida, especialment aquells no tenen terrassa, han entomat amb satisfacció la decisió adoptada pel Procicat que els permet reobrir, des d'ahir dimarts, l'interior dels establiments, malgrat que amb un aforament màxim del 50%.
A la vegada, els bars i restaurants també valoren positivament que puguin tenir oberta tota la terrassa ja que la nova resolució estableix que l'aforament ha de ser el resultant d'aplicar una distància de dos metres entre taules o grups de taules.
La Federació d'Hostaleria reclama ajuts específics per pal·liar les pèrdues del sector
Des de la Federació d'Hostaleria de Lleida, però, no entenen perquè els establiments de restauració de Lleida ciutat i d'Alcarràs, Aitona, la Granja d'Escarp, Serós, Soses i Torres de Lleida no hagin pogut obrir fins ara l'interior dels locals, a diferència de la resta de Catalunya.
Es quantifica en 1,7 milions d'euros les pèrdues diàries dels establiments de restauració Lleida i dels sis municipis del Baix Segre per les restriccions. Així mateix, Hostaleria de Lleida s'estima en uns 6 milions d'euros els deutes directes que han hagut d'assumir els 1.200 bars, cafeteries i restaurants pel cost que els suposen els ERTO, dels quals n'han de cobrir el 65%, el pagament del lloguer i altres despeses que han mantingut malgrat que, en molts casos, no han pogut treballar.
Sense ajudes, entre un 30 i un 40% dels establiments d'aquests set municipis del Segrià es poden veure abocats a abaixar la reixa definitivament
