Es tracta d'una catàstrofe sense precedents i que pot estendre's a altres parts del món

Austràlia en flames: una catàstrofe per a la salut, l'economia i la biodiversitat

Imatge de l'ISS del fum produït pels incendis forestals actius a Austràlia el 4 de gener - NASA ISS
photo_camera Imatge de l'ISS del fum produït pels incendis forestals actius a Austràlia el 4 de gener - NASA ISS

Segurament aquesta sigui la primera vegada en les nostres vides en què veiem cremar, incessantment, durant mesos, el mateix racó del planeta. El sud-est australià està sent assotat per les flames des del mes d'octubre passat. Es tracta d'una catàstrofe sense precedents i que pot estendre's a altres parts del món.

Els boscos cremen. És una cosa natural i generalment positiva perquè els incendis porten, al nostre planeta, 400 milions d'anys, tant temps com les plantes terrestres. Moltes plantes i animals depenen dels incendis per al seu cicle vital. El problema es produeix quan els incendis tenen lloc fora del règim històric al qual els boscos estan acostumats.

Per als boscos, aquest règim consisteix en el fet que l'1% de la seva superfície, o menys, crema anualment. Però en l'estat de Nova Gal·les del Sud (NGS) ha cremat un percentatge molt major només en aquesta temporada d'incendis: uns 4 milions d'hectàrees, que equivalen a la grandària d'Extremadura.

Road infrastructure damaged by the blue mountains bushfire - Classy Melissa

Infrastructura danyada per l'incendi a les Blue Mountains - Classy Melissa

 

A més, els focs en els eucaliptols que predominen a NGS, històricament, es propagaven principalment per la superfície del bosc: la fullaraca i l'estrat arbustiu, mentre que la copa dels arbres cremava posteriorment. Amb tot, és inusual trobar àrees extenses on s'han cremat per complet les copes dels arbres en incendis d'alta intensitat, com està succeint aquest any.

El canvi climàtic com a causa

I per què s'estan produint ara aquests incendis sense precedents? Els boscos de Nova Gal·les del Sud emmagatzemen la suficient biomassa o combustible per a crear incendis de gran envergadura. Tanmateix, aquests incendis són estranys perquè, generalment, la vegetació no està prou seca perquè es puguin produir aquests "gigaincendis".

australia_amo_2020004_th Els incendis i el fum engoleixen el sud-est d'Austràlia.

Imatge de Joshua Stevens del NASA Earth Observatory. La imatge apareix originalment a l'article Fires and Smoke Engulf Southeastern Australia.


Però enguany hem viscut nous rècords de sequera, així com de temperatura (que és particularment important per a assecar la fullaraca en la superfície del bosc), la qual cosa ha transformat aquests boscos en altament inflamables.

A més, a mesura que avança el canvi climàtic, l'atmosfera es torna més inestable. Això afavoreix la generació de pirocúmuls, o núvols de fum, que poden donar lloc a veritables tempestes de foc, com s'ha registrat en els incendis australians d’aquest any.

Incendis forestals i urbanisme mal planificat: recepta per a la desgràcia

Aquests incendis creen greus problemes a la societat a causa d'un model urbanístic "horitzontal" (en cases) i no "vertical" (en pisos). Mentre que a Sidney hi viuen uns 5 milions de persones de llarg a llarg de 12 mil quilòmetres quadrats, a Madrid hi ha uns 6,5 milions d'habitants que ocupen uns 5 mil quilòmetres quadrats.

Això implica que Sidney està dominada per urbanitzacions que, en molts casos, confinen amb el bosc. Aquestes zones, denominades d'interfície urbana-forestal, són particularment vulnerables, ja que en elles es concentra el nombre més gran d'habitatges calcinats, amb el consegüent risc per a la població.

Fire and Rescue NSW firefighters work to save a burning house in McLeay Road hit by a direct impact from the Green Wattle Creek bushfire at Werombi in South West Sydney - Helitak430Els bombers de Fire and Rescue NSW treballen per salvar una casa que crema a McLeay Road afectada per l'impacte directe de l'incendi forestal de Green Wattle Creek a Werombi, South West Sydney - Helitak430

 

Viure en aquestes urbanitzacions no és una imprudència per si mateix: es poden prendre mesures per a disminuir el risc de perdre l'habitatge. Però és important entendre que aquestes mesures sempre seran una manera de mitigar el risc, mai d'eliminar-lo per complet, i en alguns casos seran insuficients.

Una catàstrofe per a la salut, l'economia i la biodiversitat

Els incendis forestals importants també creen problemes importants per a la salut i poden, fins i tot, desembocar en morts neonatals, així com en adults per problemes cardiorespiratoris. Anualment moren unes 339.000 persones per inhalació de fums derivats dels incendis en tot el planeta. Cal esperar que, en ciutats com Canberra, la capital del país, ens trobem amb augments importants en els ingressos hospitalaris per aquest problema, ja que aquesta ciutat ha passat a encapçalar el rànquing de les ciutats més contaminades del món.

960px-Alinga_Street_on_a_smoky_day_in_December_2019 - By Nick-D - Own work, CC BY-SA 4.0, httpscommons.wikimedia.orgwindex.phpcurid=85225192Fum al centre de Canberra el desembre de 2019 Nick-D

 

Els efectes dels incendis sobre l'economia seran igualment nocius i es traslladaran a pràcticament tots els sectors productius. Durant els incendis, el transport es veu interromput i es redueix el consum, per la qual cosa molts sectors es veuen alterats. S'estima que, amb els incendis actuals, el PIB de Sidney disminueixi fins a 50 milions al dia, la qual cosa equival al 4% del PIB de la ciutat.

Els incendis es concentren en l'època estiuenca, per la qual cosa el sector turístic es veurà particularment afectat. Fins i tot el sector de l'aviació haurà d'adaptar-se a aquesta circumstància, ja que els radars que avisen de les tempestes no estan preparats per a captar els núvols de fum –pirocúmuls– que es desenvolupen en aquests gigaincendis.

A escala ecològica, cal esperar que els marsupis arboris siguin els qui s'emportin la pitjor part. Espècies com els emblemàtics coales o els planadors no poden escapar de les flames, per la qual cosa són particularment vulnerables. Desconeixem fins a quin punt la vegetació es recuperarà després de l'incendi. Generalment, la recuperació és ràpida, ja que les plantes australianes són capaces de rebrotar o de regenerar després del foc (encara que hi ha excepcions).

Large out-of-control bushfire approaches the New South Wales township of Yanderra - Helitak430Un gran incendi fora de control s'apropa a la ciutat de Nova Gal·les del Sud de Yanderra - Helitak430

 

No obstant això, la sequera extensa que ha precedit els incendis pot haver esgotat les reserves necessàries per a rebrotar. Així mateix, la regeneració per llavor pot veure's afectada, ja que la intensitat dels gigaincendis ha eliminat els arbres mare (aquells arbres que sobreviuen a l'incendi i que aporten llavors després del pas de les flames).

Europa pot afrontar escenaris semblants

És indubtable que les diferències entre els paisatges australians i els europeus són importants, per la qual cosa és poc probable que aquí experimentem gigaincendis que durin mesos en un futur pròxim. Amb tot, a mesura que s'assequi la vegetació augmentarà la probabilitat que es produeixin incendis d'aquestes característiques en zones amb alta càrrega de vegetació que, actualment, estan lliures del foc. Estem parlant d'àrees com els Pirineus o el centre d'Europa, que poden experimentar grans fenòmens en qüestió d'anys o dècades, posant en risc a la població.

Els primers megaincendis acompanyats amb pirocúmuls i grans tempestes de foc van arribar a Europa l'any 2017, on van deixar un comportament del foc inusitat a Portugal. Si no combatem el canvi climàtic de manera urgent i dràstica, com ja vam descriure en un altre article, cal esperar que visquem escenaris semblants als australians en un futur proper. Estem jugant amb foc.

Víctor Resco de Dios és Professor d'Incendis Forestals i Canvi Global, Universitat de Lleida. Mathias Boer és Professor associat de l’Institut Hawkesbury pel Medi Ambient de la Western Sidney University. Aquesta nota va aparèixer originalment a logo-The Conversation i es publica aquí sota una llicència de Creative Commons, traduïda al català amb el permís de Víctor Resco de Dios, un dels autors de l'article.

The Conversation

Comentaris