Catalunya mira cap al lloguer assequible: el Pla 50.000 habitatges

El projecte vol garantir el dret a l’habitatge i obrir oportunitats a joves, famílies vulnerables i col·lectius amb més dificultats d’accés
Habitatge del Pla 50.000 de la Generalitat. Foto: Govern
photo_camera Habitatge del Pla 50.000 de la Generalitat. Foto: Govern

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha llançat una iniciativa ambiciosa amb la vista posada al 2030: la construcció de 50.000 habitatges protegits en règim de lloguer assequible. Amb aquest pla es busca, entre altres finalitats, ampliar el parc públic d’habitatges, garantir el dret a una llar digna per a col·lectius vulnerables i incentivar un model urbà més equilibrat i sostenible. 

El projecte preveu una despesa anual de l’ordre de 1.100 milions d’euros i l’execució escalonada de les diferents fases del pla. En paral·lel a la nova construcció, s’inclou la mobilització de sòl públic i la col·laboració amb ajuntaments i entitats per impulsar la distribució territorial d’aquests habitatges. 

Objectius i mecanismes clau

Una de les claus del pla és que no es tracta només de construir de nou: també es dedica atenció a l’adquisició de finques ja existents per incorporar-les al parc de lloguer protegit. En aquest sentit, ja s’ha dut a terme una compra de 743 habitatges —amb una inversió de 72 milions d’euros—. Aquesta mesura té l’objectiu de generar disponibilitat més ràpida del parc públic, mentre les noves promocions es dissenyen i es construeixen.

Els habitatges es dividiran entre diversos àmbits geogràfics, tenint en compte les zones de major demanda o escassetat d’habitatge assequible. Per exemple, dins l’àrea metropolitana de Barcelona, es contempla construir o adquirir habitatges a municipis com Terrassa (77), Barcelona (66), l’Hospitalet de Llobregat (51), Sabadell (54), entre d’altres. En comarques de l’interior i zones menys poblades també es busquen oportunitats d’actuació, amb municipis com Manresa (24), Lleida (43), Tarragona (24) o Reus (21).

Una altra mesura important és que els nous habitatges hauran de respectar criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, en consonància amb les exigències mediambientals i amb la voluntat de reduir la petjada ecològica de les noves promocions.

Condicions, rendes i accés

Els habitatges es destinaran exclusivament a règim de lloguer assequible o protegit, amb preus de lloguer acotats i regulats de forma que siguin assumibles per famílies amb rendes mitjanes o baixes. L’accés estarà condicionat per les taules de renda de referència i els llindars establerts per la normativa d’habitatge protegit. 

Pel que fa a la selecció dels usuaris, és previsible que hi hagi mecanismes de registre i baremació, i que es doni prioritat a col·lectius amb més dificultats d’accés a l’habitatge (joves, famílies monoparentals, col·lectius amb discapacitat, gent gran amb rendes reduïdes, etc.). L'objectiu és que el pla serveixi per cobrir les necessitats socials més urgents.

Un repte important serà la correcta combinació entre rendes regulades i sostenibilitat econòmica del projecte: els ingressos dels lloguers han de cobrir part dels costos de manteniment, gestió i amortització, però sense que això comprometi l’objectiu de preus assequibles.

Quina és la previsió?

Els 50.000 pisos tindran un impacte transformador en l’oferta d’habitatge de Catalunya: augmentar el parc públic, tensar menys el mercat de lloguer lliure, estabilitzar preus en zones amb forta pressió immobiliària i donar una sortida realitzable a col·lectius en risc d’exclusió residencial.

També és rellevant la dimensió territorial: que no sigui un pla concentrat únicament a Barcelona i àrea metropolitana, sinó que arribi a comarques de l’interior, zones costaneres menys densificades i àrees petites, pot contribuir a vertebrar millor el país i evitar que els desequilibris territorials en la qualitat de vida i l’habitatge es facin encara més grans.

Per a moltes famílies joves, lligar-se a un lloguer assequible pot significar estabilitat i menor risc de desnonament o de desplaçaments forçats. En contextos de crisi del cost de la vida, aquest tipus de polítiques poden col·locar-se com una palanca de justícia social.

El pla es desplegarà en fases, amb distribució temporal de les inversions i execucions. Encara que no hi ha un cronograma detallat públic per a cada any, l’horitzó marcat és l’any 2030 per assolir les 50.000 unitats. Des del punt de partida ja s’ha començat amb l’adquisició de les primeres 743 unitats el 2025. En paral·lel, ja es treballa en la reserva pública de solars i en col·laboració amb entitats i municipis perquè la distribució geogràfica i urbanística sigui coherent i viable. 

Comentaris