Fàcil. Així és com fem les coses els lleidatans. Això ens porta a aconseguir tard o d'hora allò que semblava impossible, siguin quines siguin les circumstàncies. Com ara, fer d'una terra aspra i desafiant com els escorpins que la poblaven un lloc fèrtil i ple de vida on poder projectar un futur, amb andròmines i obres mestres de l'enginyeria que imiten els immensos ocells que ens portaran de casa a tocar el cel. L'Aeroport de Lleida-Alguaire és tot això: l'encarnació de tots aquests valors que defineixen la nostra identitat. És caràcter que atreu els forasters i atrapa per la seva bellesa, i és respecte i amor cap als orígens que s'expressa a través de colors que connecten amb la terra dels cultius on s'erigeix. És innovació i atreviment que s'expressa a través de formes elegants, sense artificis, perquè no cal afegir res més.
La primera consideració a l'hora de com calia abordar aquest petit aeroport era l'element del paisatge i l'equilibri, el caràcter i la identitat. Així és com l'arquitecte d'aquest edifici tan elegantment majestuós, com els fruits que sorgeixen de la terra, va dissenyar l'Aeroport de Lleida-Alguaire. Fermín Vázquez i un equip de professionals de l'àmbit de l'aeronàutica i d'enginyers, entre l'any 2008 i el 2010, van fer realitat un somni. L'Aeroport de Lleida-Alguaire és molt més que una pretensió. És el fet: aquesta base avui ens permet volar d'aquí fins a l'infinit i més enllà, travessant una vista de Catalunya molt singular i poques vegades vista, saltant-nos la fase d'haver d'arribar-nos fins a Barcelona per enlairar-nos; hi passem per damunt, i en només 10 minuts.
En només 55, ja som al paradís: Mallorca, Menorca, Eivissa. Les tres joies del Mediterrani estan a menys d'una hora de casa nostra, i tot el que el trajecte fins allà té per oferir-nos és tan plaent i fascinant com la mateixa arribada: per la complexa senzillesa d'aquest aeroport, les cues desapareixen i les distàncies i temps es redueixen a un nivell inaudit. La cinta de facturació, que és a tocar de l'arc detector de metalls, que és a tocar de la porta d'embarcament, t'espera sense cues. L'assistent t'atén amb un somriure i t'indica per on seguir: no té pèrdua. Mentre acaba de dir "bon vol", tu ja estàs gairebé endinsant-te a la pista des d'on t'enlairaràs. La proximitat dels treballadors amb els viatgers al llarg d'aquest petit recorregut és tan palpable com la del mateix avió, que ens espera més enllà de la saleta amb finestres a pistes, on es respira l'emoció dels que surten per primera vegada en avió, dels que ho fan en primera vegada des d'aquest aeroport, i dels que ja s'ho coneixen, però se saben privilegiats de poder volar uns pocs instants després d'haver esmorzat a casa. Una oportunitat que mai havia estat tan a prop i que, a més, es repeteix cada setmana a través dels vols amb preus molt assequibles els dilluns, divendres i diumenges a Palma de Mallorca, i els dilluns i dijous a Eivissa i Maó (que s'estendran durant tot el mes d'agost) per obra i gràcia d'Air Nostrum, de la companyia Iberia.
L'experiència del trajecte ja forma part del viatge, que s'inicia en el moment que trepitges l'aerport perquè d'ara en avant tot ens quedarà imprès en la memòria. Des de dalt, veurem la nostra terra des d'una vista única, primer els seus grocs i després verds afloren de les artèries d'aigua que recorren la terra. Després, en només 9 minuts de cronòmetre, ens trobem saludant aquest element tan referent que tots hem vist des de tots els angles, menys un: Montserrat a vista d'ocell, una imatge que ni coronant-la podríem obtenir. Més endavant, la ciutat comtal: aquest cop no l'hem trepitjat abans de marxar, però la travessem airosos amb la diagonal alineada a la nostra trajectòria com una pista d'enlairament, per oferir-nos un preciós comiat abans d'emprendre el nostre viatge. Ben aviat, mentre encara processem aquestes imatges, veurem els primers punts de terra traient el cap entre el blau del mar i el cel que es confonen, cada cop més nítids i més a prop, com una terra promesa de verds i turqueses que ens faran tocar de peus a terra i comprendre que sí, que no era un somni i que, per fi, ja hem arribat. Fins aviat, Catalunya. Hola, paradís.
