Aquest dissabte, Colors de Ponent va organitzar una festa amb motiu del Dia Internacional de l'Orgull LGBTBIQ+ a la capital ponentina amb un seguit d'artistes i activistes del calibre de La Barbie Calva, Missla Blank, Lima Rica i Ivy la Vie, entre altres, així com alguns talents emergents seleccionats especialment per l'esdeveniment.
La festa va ser el punt (seguit) que culminava el conjunt de xerrades, presentacions, col·loquis, actes i activitats diverses que han omplert l'agenda de juny de Lleida amb la col·laboració del teixit associatiu de la ciutat i de l'administració, tot amb motiu del Dia de l'Orgull, però també de la lluita que el col·lectiu duu a terme dia a dia per garantir els seus drets.
Els joves, en defensa de la seva identitat i llibertat sexual
Un dels altres grans actes rellevants a la ciutat de Lleida va ser el de la manifestació organitzada per Colors de Ponent pel mateix 28 de juliol, el Dia Internacional de l'Orgull LGBTBIQ+, de marcat caràcter interseccional —això és, en pro de tots els col·lectius—, i intergeneracional, amb un gran nombre de joves omplint les files de la marxa.
La manifestació, on es van sentir emblemes com "mi existencia no es un debate" i un reguitzell més en favor d'aquest i altres col·lectius, com el de les persones migrades i sense llar, també va ser marcada pel criticisme i la contundència cap a administració, mitjans de comunicació i ciutadania davant l'alerta que desperta especialment en el col·lectiu l'ascens de l'extrema dreta, i va llançar un crit a mobilitzar-se en les pròximes eleccions del 28 de juliol per evitar un retrocés en matèria de drets.
"Ens trobem que, a les escoles, encara no hi ha una educació sexual que garanteixi els drets de les persones petites, i en l'altre extrem, que quan som grans i hem d'anar a residències, hem de tornar a l'armari", va indicar Eloi Ponce, president de Colors de Ponent, remarcant la importància que prenguin consciència d'aquesta lluita tots els sectors socials.
La Paeria, amb l'alcalde Fèlix Larrosa, va participar durant el matí del dia de l'Orgull en un acte conjunt amb Colors de Ponent, on es va presentar el "Garrotin de Colors", creat per músics lleidatans dins la campanya #lleidatanamentorgulloses
Ponce va assenyalar la necessitat de mobilitzar "el vot a l'esquerra, un vot pels drets humans" davant "un feixisme que podria fer el salt a les institucions el pròxim 23 de maig", així com que les administracions s'impliquin a visibilitzar i garantir els drets del col·lectiu cada dia, més enllà del Dia de l'Orgull: "Moltes empreses i institucions fan el que s'anomena 'pinkwashing', que és posar-se la bandera aquesta setmana, però durant l'any, no fan res. Des d'aquí sí que reivindiquem que, sisplau, si realment esteu veient la nostra lluita LGTBI+, la feminista, la de les persones migrades i qualsevol que defensi els drets humans, defenseu-les tot l'any, no només en un dia assenyalat", va dir. Tanmateix, Ponce es va mostrar també esperançat davant la gran presència de joves a la marxa: "Això per mi ha sigut realment la sorpresa de l'any. Estic supercontent que el jovent s'impliqui perquè realment el necessitem; és el futur", va confessar.
La interseccionalitat, clau en la lluita LGTBI+
En la mateixa línia, el manifest, que es va llegir davant la Paeria, va evidenciar la preocupació del col·lectiu davant l'ascens de l'extrema dreta i l'amenaça que aquest suposa pels drets del col·lectiu.
"L'elecció de feixistes com a càrrecs públics en els últims anys estan atorgant legitimitat als discursos que atempten contra nosaltres [...]. La setmana passada, els feixistes madrilenys van admetre a tràmit la derogació de la llei trans madrilenya. A més a més, l'Ajuntament de Nàquera, a València, s'ha prohibit la col·locació de banderes LGTBI en equipaments públics, així com les concentracions contra la violència masclista", van assegurar des de la marxa, repassant alguns dels capítols recents més alarmants en matèria de drets LGTBI+ i de llibertat d'expressió. En aquest sentit, en el discurs, que també va celebrar la recentment aprovada Llei 4/2023 del 28 de febrer per la Igualtat Real i Efectiva de les Persones Trans i per la Garantia dels Drets de les Persones LGTBI —que tot i "no ser interseccional" reconeixen com un "gran avenç a l'Estat espanyol"—, també es va instar la gent a "apel·lar a la responsabilitat democràtica" en les eleccions del pròxim 23 de juliol per evitar el retrocés dels drets del col·lectiu: "Un vot contra el feixisme és un vot pels drets humans", van concloure, després de defensar els drets de tots els col·lectius, és a dir, "pel conjunt del feminisme i les lluites germanes com pels drets laborals, a l'habitatge i per la salut".
L'origen del Dia de l'Orgull: l'inici d'un llarg camí
"Fa 54 anys, la matinada el 28 de juny de 1969, es van produir els aldarulls d'Stonewall, en què diversos policies van fer una batuda al bar Stonewall Inn de Nova York. Aquella nit, però, un grup de dissidents marginalitzats van dir 'prou' i es van rebel·lar contra els agents, tot iniciant una batalla que va durar tres nits. Aquests fets són recordats en l'imaginari social com l'inici del moviment pels drets i llibertats del col·lectiu", repassaven en el manifest Colors de Ponent. L'entitat recordava que, tot just dos anys després, la policia franquista detenia 119 persones al passatge Begoña, al municipi malagueny de Torremolinos, "un carrer que aleshores era considerat un oasi de llibertat en plena dictadura". "Aquests i altres aldarulls arreu de l'Estat van donar lloc a la primera manifestació per l'alliberament sexual i de gènere a Barcelona l'any 1977", indicaven, remarcant que, "a Lleida, a Ponent, als nostres pobles, barris i carrers, les persones LGTBI+ també existien, resistien i teixien xarxes de suport i resistència enfront de violències socials i de la persecució de l'Estat". Avui, van subratllar, "aquesta opressió estructural a causa de les nostres dissidències sexuals i de gènere és present no només en forma d'agressions i assassinats sinó de moltes altres formes", referint-se, entre altres, als casos recents de suïcidi els joves trans Àlex Silvestre de Castelló i Iván de Sallent.
