19.11.2019 |
Territoris.cat

EL LLEGAT DEL CIENTÍFIC LLEIDATÀ QUE VA ARRIBAR A LA NASA NO ES TROBARIA EN CONDICIONS ÒPTIMES

Els experts manifesten la necessitat urgent de reubicar el llegat de Joan Oró

Francesc Oró i Àngel Font durant la visita al llegat del científic - Fundació Joan Oró
Francesc Oró i Àngel Font durant la visita al llegat del científic - Fundació Joan Oró
Els experts manifesten la necessitat urgent de reubicar el llegat de Joan Oró

Cal preservar, posar en valor i digitalitzar el llegat del doctor Joan Oró perquè estigui a l’abast de tothom. Així ho ha manifestat Àngel Font i Vidal, director corporatiu d’investigació i estratègia de la Fundació Bancaria “La Caixa” durant una visita al Parc Científic, Tecnològic i Agroalimentari, convidat per la Fundació Joan Oró, per veure in situ el fons.

El magatzem conté 280 caixes de cartró i 9 arxivadors metàl·lics amb fons científic, documentació epistolar, estudis, projectes, revistes, articles, fotografies, retrats i d’altres

Francesc Oró, president de la Fundació; Joan Comella, vicepresident; Eduard Rosich, secretari; Alfons Medina, tresorer; i els patrons, Ferran Badia i Modest Calvé, acompanyats de Miquel Aran, gerent del PCiTAL, van mostrar a Àngel Font el llegat del científic lleidatà que es troba a resguard en un magatzem municipal de Gardeny, des de l’any 2000 en 280 caixes de cartó i 9 arxivadors metàl·lics, amb fons científic, documentació epistolar, estudis, projectes, revistes, articles, fotografies, retrats i d’altres.
Degut que les condicions de l’espai on està a resguard el llegat del doctor Joan Oró, tant la Fundació Joan Oró, com el director d’investigació de la Caixa, Àngel Font, al final de la visita van arribar a la conclusió que el primer que cal fer és el trasllat del llegat del doctor Joan Oró a un edifici adequat i amb millor ubicació que l’actual, classificar-ho, preservar-ho, catalogar-ho i digitalitzar el que es consideri adient per, després, fer-ho universal. 

Un tresor amb molt potencial

Xavier Roqué Rodríguez, professor d'Història de la ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del Centre d'Història de la Ciència (CEHIC) va qualificar el fons del doctor Joan Oró d’un tresor i alhora una càrrega, durant una visita que va realitzar a l’estiu al llegat del científic lleidatà. 
El professor Roqué, era acompanyat durant la seva visita, el 18 de juliol de 2019, per Francesc Oró, president de la Fundació Joan Oró; Alfons Medina, tresorer de la Fundació Joan Oró; Ferran Badia, patró de la Fundació Joan Oró  i Delegat del Rector pel Campus Universitari d'Igualada-UdL; Anna Florensa, Gestora de Col·lecció,  Biblioteca de Ciència i Tecnologia, Universitat Autònoma de Barcelona;  Loli Manciñerias, directora de la Unitat de Biblioteca i Documentació de la UdL i Montse Larios, Responsable de Recursos Documentals de la Unitat de Biblioteca i Documentació de la UdL. Tots ells, també van coincidir en que les condicions de conservació en les que es troba el llegat del doctor Oró no són optimes i que cal una reubicació del fons.

Aquest és un llegat summament  interessant pels estudis de ciències i d'un magnífic potencial per a la recerca en diferents àmbits

Xavier Roqué va indicar, finalment, que el llegat del doctor Oró és molt ampli, amb moltes possibilitats de recerca en diferents àmbits, a través d’ells es pot veure les xarxes de coneixements que tenia, informacions envers l’origen de la vida, recerca sobre l’espai, guerra freda, etc.

Joan Oró: de Lleida a la NASA

Joan Oró i Florensa  va nèixer a la Bordeta de Lleida el 26 d'octubre de 1923. Les seves aportacions en el camp de la bioquímica català han estat claus per entendre l'origen de la vida al nostre planeta.

A partir del 1963 va col·laborar en diversos projectes d'investigació espacial de la NASA, com el projecte Apol·lo per a l'anàlisi de les roques i altres mostres de material de la Lluna, i el programa Viking per al desenvolupament d'un instrument per a l'anàlisi molecular de l'atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart. Va participar també com a membre de la Junta Espacial de l'Acadèmia Nacional de Ciències, que assessora el Govern dels EUA sobre els projectes d'exploració espacials.

Aquests projectes on va participar el científic inclouen entre d'altres, l'estació internacional en òrbita terrestre, i el viatge tripulat al planeta Mart

L'any 1980 va tornar a Catalunya per col·laborar en els nous plans de desenvolupament energètic i l'estudi de fonts alternatives d'energia. Va ser diputat de CiU per Lleida al Parlament de Catalunya i assessor en temes científics del president de la Generalitat. Les condicions que el país li oferia no li permetien fer una recerca de qualitat i va tornar a Houston fins a la jubilació.

Comentarios