Un estudi realitzat per l'IRBLleida i la Universitat de Lleida demostra que les dones generen més estrès en carrers estrets amb presència d'altres persones i els homes, en espais oberts.
L'experiment s'ha fet al Centre Històric de Lleida i hi han participat 39 dones i 31 homes, d'entre 19 i 24
La investigació publicada a la revista 'Cities' analitza fins a quin punt les emocions identificades després d'un esdeveniment coincideixen amb les experimentades 'in situ', mesurant la variabilitat de la freqüència cardíaca. Segons l'equip investigador, el sistema pot ajudar a identificar llocs emocionalment problemàtics per millorar el disseny dels espais públics i aconseguir ciutats més amables.
El nexe d'aquest estudi és la morfologia urbana, que mitjançant mapes mentals i breus resums escrits, ha deixat conèixer els indrets emocionals de la ciutat de Lleida
Les persones que van participar en la recerca van fer un recorregut de 3,1 quilòmetres pel Centre Històric amb unes ulleres de Sol equipades amb unes càmeres, micròfons i unitats flash USB que van permetre completar l'experiment. Tanmateix, duien un sensor de freqüència cardíaca i un telèfon intel·ligent Android, que s'havia preparat específicament per l'ocasió. Durant el recorregut, es va calcular que les dones generen un 17,34% més d'estrès que els homes. Tenint en compte els percentatges analitzats, un 20,51% de noies van qualificar el circuit de "desagradable" i els nois un 8,6% del 38,71% restant que el va valorar com a agradable.
D'altra banda, les dades facilitades per la recerca s'han complementat amb un qüestionari d'autoavaluació que s'havia instal·lat a la plaça del Dipòsit, al carrer Companyia, al parc de Santa Cecília i a l'Eix Comercial de la ciutat lleidatana.
"Des de la pandèmia de la COVID-19, s'ha pogut observar un augment exponencial dels atacs de pànic i de la por a sortir al carrer", explica la investigadora de l'IRBLleida i psiquiatra de l'Hospital Universitari Santa Maria de Lleida, Teresa Guilera. Els investigadors del departament de Geografia i Sociologia de la UdL, Montse Guerrero i Daniel Paül, han ressaltat que la recollida de dades en temps real complementa els mapes mentals basats en records d'experiències personals.
La recerca s'ha finançat amb fons de l'Institut de Desenvolupament Social i Territorial (INDEST) de la UdL. L'article també planteja com a futures línies d'investigació centrant-se en altres identitats de gènere; analitzar altres col·lectius, com la gent gran i les de diferents procedències; o treballar altres emocions, com ara la tristesa, la ira o la felicitat.
