Experts de la UdL descobreixen una obra inèdita del pintor nord-americà Rembrandt Peale

És conegut pels seus retrats de George Washington, un dels quals llueix a la Casa Blanca

Cedida pel CAEM - UdL
Pla mitjà on es pot veure un expert de la UdL analitzant el quadre del pintor nord-americà Rembrandt Peale. (Horitzontal)
photo_camera Un expert de la UdL analitzant el quadre del pintor nord-americà Rembrandt Peale - Foto: cedida pel CAEM - UdL

Experts del Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida (UdL) han atribuït al pintor nord-americà Rembrandt Peale (1778-1860), fill del també pintor Charles Wilson Peale, una obra fins ara inèdita. Es tracta de Retrat masculí a la moda neoclàssica, una pintura a l'oli sobre llenç de 72,9 x 59,8 centímetres (sense marc), realitzada al primer terç del segle XIX –probablement als voltants de l'any 1810– durant l'època que el pintor va visitar Anglaterra.

Al llarg de la seva carrera, Rembrandt Peale va produir un gran nombre d'obres, sobretot retrats com l'estudiat a Lleida, entre els quals destaquen dels presidents dels Estats Units, Thomas Jefferson i George Washington, un retrat d'aquest darrer llueix a la Casa Blanca

Provinent d'una col·lecció particular, aquesta pintura presenta un home vestit a la manera que es va popularitzar a Europa i els Estats Units durant els anys 1895 – 1820, que trencava amb els brocats, puntes i perruques de la Cort arran dels esdeveniments de la Revolució francesa i la de les Tretze Colònies. Pentinat a l'estil Brutus (en al·lusió al polític i militar romà), que també es va popularitzar en aquella època tot incorporant les patilles, l'home descansa un dels seus braços en el respatller d'una cadira.

La indumentària, l'execució dels cabell, de les patilles, la forma de donar intensitat lumínica i volum al mocador lligat al coll, o la forma d'exercir efectes lumínics amb blancs purs en el cabell són pràcticament iguals al retrat que el pintor va fer del seu germà Rubens al 1807 i que es conserva a la National Portrait Gallery de Washington DC.

Els intensos punts blancs en ambdós ulls són un constant en l'obra de Rembrandt Peale, com també el tipus de pinzellada, els blancs del coll i, sobretot, la manera de crear textures i la construcció inferior de la cara. Els experts del CAEM conclouen que tot i que no compten amb cap document que els permeti conèixer la "intrahistòria de la peça o el seu origen", i que l'obra no apareix signada –no totes les obres d'ell estan signades– , tant el tema que desenvolupa, els seus "estilemes", l'estètica, com la tècnica d'execució "són propis d'aquest gran artista".

A les peculiaritats estilístiques de l'obra s'hi sumen les marques del revers, afegeixen, ja que hi presenta inscripcions que, a partir d'una anàlisi amb fotografia infraroja i llum ultraviolada, van evidenciar les marques de la mida de la tela, un segell de la Corona i un segell de l'impressor o tintorer de la tela, tal i com establia la llei de la Corona britànica als segles XVIII i XIX

Durant la investigació, el CAEM ha comptat amb les opinions espistolars de les expertes: Ellen G. Miles, Linda A. Thirft i Patricia H. Svobda (Simthsonian National Portrait Gallery, EUA), Carol E. Soltis (Philadelphia Museum of Art) i Jacob Simon (National Portrait Gallery, Londres).

Les millors pintures de Rembrandt Peale va ser fetes entre el 1810 i 1830 quan aconsegueix plenament plasmar l'essència dels retrats. Durant aquestes tres dècades el seu estil naturalista i classicista es va sintetitzar seguint els models tant anglesos com nord-americans, però amb una marcada influència del neoclassicisme francès de Jacques-Louis David.
 

Comentaris