La formació professional i comunitària, els pilars per erradicar l'ablació a Catalunya

Amb motiu del 6 de febrer, Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF), la Generalitat reitera el seu compromís amb la lluita contra totes les formes de violència masclista

Exposició 'Mi lucha nuestra lucha', de Médicos del Mundo Madrid, en contra de l'ablació femenina. Fotografia: Camila Espinel.
photo_camera Exposició 'Mi lucha nuestra lucha', de Médicos del Mundo Madrid, en contra de l'ablació femenina. Fotografia: Camila Espinel.

La MGF és una pràctica que amenaça i vulnera el dret de les dones a viure lliures de violències masclistes, i que representa un greu atac a la llibertat de disposar del propi cos. 

Per tal de prevenir, detectar i erradicar aquesta pràctica, la Generalitat treballa amb un enfocament interdepartamental i interseccional, en aliança amb les comunitats.

Per aquest motiu, a Catalunya ha estat fonamental l’organització comunitària i el treball de moltes dones, feministes amb diversos bagatges, orígens i trajectòries, membres de les comunitats que practiquen aquesta violència contra nenes i joves. Són dones que s’han compromès en la promoció d’un canvi de paradigma per desmuntar creences i pràctiques nocives i normalitzades.

Un descens significatiu de casos en la darrera dècada

Fruit de la col·laboració entre administracions públiques i societat civil, s’observa en la darrera dècada una disminució progressiva dels casos detectats de MGF al país. Així, s’ha passat del pic de 36 casos registrat al 2011 i al 2013 a xifres significativament inferiors, als 5 de 2021.

Aquests 5 casos de l’últim any corresponen a 5 famílies, una de les quals amb dues nenes en risc o víctimes de MGF. Es tracta doncs de 6 nenes, de les quals el Govern ha tingut coneixement a través dels serveis de salut (3), els serveis socials (2) i els Mossos d’Esquadra (1). En el moment de detectar els casos, en dues de les nenes ja s’havia realitzat la MGF, però en la resta les actuacions van ser preventives.

Els Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE) van realitzar l'any passat 13 atencions relacionades amb situacions de MGF, 10 al Gironès, 2 al Vallès Oriental i 1 a Lleida

La situació de pandèmia generada arran de la COVID-19 ha facilitat la prolongació del treball de prevenció amb les famílies en possible risc de perpetuar la pràctica a les seves filles, a causa del tancament de fronteres i la dificultat o impossibilitat de fer viatges al país d'origen. 

En el marc del Programa de Prevenció de Violències Masclistes de la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme, en els darrers dos anys s’han format gairebé un centenar de professionals de diferents àmbits (serveis socials, salut, educació, igualtat, infància, joventut o seguretat, entre altres) en la prevenció i abordatge de la MGF.

A més, s’ha proporcionat formació a unes 70 persones d’origen migrat i amb un ferm compromís per a l'erradicació de de les violències masclistes (40 dones i 30 homes), que s'han implicat com a agents de canvi en les seves comunitats.

S’ha mantingut la feina de coordinació i atenció de casos en les 72 taules locals de prevenció de la MGF a Catalunya, i s’han subvencionat 35 projectes per a la prevenció i abordatge de les violències masclistes, entre els quals projectes per a la prevenció de la MGF

Paral·lelament, durant l’any 2021, Salut ha proporcionat formació a un total de 1.138 professionals d’àmbits diversos: infermeria, medicina familiar i comunitària, obstetrícia i ginecologia, pediatria, psicologia, fisioteràpia, treball social, treball ocupacional i cirurgia pediàtrica.

La superació de situacions de violència masclista passa necessàriament per processos de recuperació i reparació

La Generalitat va posar en marxa l’any 2015 un circuit per a la cirurgia reconstructiva de les dones residents al país, que han patit una MGF i que desitgen aquesta intervenció. Es tracta d’una unitat mixta de professionals de ginecologia i de cirurgia plàstica de l’Hospital Clínic de Barcelona, que s’encarrega de dur a terme les intervencions per a tot el territori, amb les despeses assumides pel sistema sanitari públic català.

Des que es va començar a oferir aquest servei fins avui, s’han realitzat 40 cirurgies reconstructives.

Comentaris