29.07.2021 |
Territoris.cat

LA CONSELLERA JORDÀ DIALOGARÀ AMB TOTS ELS SECTORS

El Govern obligarà els promotors de renovables a pactar amb el 85% dels propietaris

La consellera Teresa Jordà en la seva compareixença - Foto: cedida pel Departament d'Agricultura
La consellera Teresa Jordà en la seva compareixença - Foto: cedida pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
El Govern obligarà els promotors de renovables a pactar amb el 85% dels propietaris

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, vol modificar abans de novembre el decret de les renovables, del 2019, que regula el desplegament de les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques. Els canvis responen a tres objectius. El primer, assegurar la participació del territori, per impedir que proliferin projectes sense l’acord d'almenys el 85% dels propietaris dels terrenys ni amb el desconeixement dels ajuntaments. El segon, distribuir el nombre d’instal·lacions, per evitar la concentració d’equipaments a les mateixes zones. I, el tercer, impedir que la transició energètica comporti la substitució massiva de camps de conreu per plaques fotovoltaiques i generadors eòlics.

Jordà ha explicat en la seva compareixença en comissió que l'agricultura i el medi ambient no són "antagònics", ja que els agricultors són "els veritables gestors del territori" i els que més poden preservar la biodiversitat. Per això, aposat per la cogovernança amb tots els agents implicats, un sistema més lent però més efectiu de protecció del territori i que genera menys malestar a la població afectada, ha dit. La seva prioritat principal serà la producció energètica i ha apostat per un model "sobirà, democratitzat i proper en la captació, transport i distribució". De fet, ha dit que el Govern posarà "dues velocitats més" a la implantació d'energies renovables. "Si no ho fem nosaltres, ens ho faran des de fora i seguint el model oligopolístic del segle XX", ha reblat.

Així, els projectes fotovoltaics i eòlics només podran iniciar la seva tramitació si compten amb l’acord majoritari de la propietat dels terrenys, que es podria situar a l’entorn del 85% de la superfície. A més, per presentar els projectes, els promotors també hauran d’acreditar que n’han informat els ajuntaments corresponents. Tant l’acord dels propietaris com el coneixement dels ajuntaments serà un requisit indispensable per a tots els projectes encara pendents de sortir a informació pública.

Des de l’aprovació d’aquesta norma, de finals de novembre del 2019, els promotors han presentat 522 avantprojectes. La Generalitat ha rebut 380 propostes d’instal·lacions fotovoltaiques i 142 d’eòliques

L’òrgan encarregat d’analitzar la viabilitat de l’emplaçament dels projectes, anomenat Ponència de les renovables, n’ha analitzat 392. S’ha donat el vistiplau a la tramitació de 253. D’aquestes, n’hi ha 4 que ja han arribat al tràmit d’informació pública, totes fotovoltaiques.

La concreció de la norma permetrà la supressió de la consulta prèvia sobre la viabilitat de l’emplaçament, perquè la idoneïtat ja no dependrà del punt de vista dels departaments implicats sinó d’una norma clara, amb rang de llei.
 

Estímul de les comunitats energètiques

D'altra banda, el Govern declararà d’interès territorial estratègic totes les comunitats energètiques locals, que són plantes participades per ajuntaments i veïns. L’objectiu d’aquesta mesura és estimular la proliferació d’instal·lacions d’autoabastament domèstic de proximitat i democràtic, com a alternativa als grans oligopolis del sector, ha dit Jordà. En aquest sentit, els projectes de comunitats energètiques locals tindran prioritat en la tramitació administrativa.

D’acord amb la voluntat d’estimular les comunitats energètiques locals, la nova regulació també obrirà la porta a la instal·lació de petites plantes en sòl urbanitzable, com en polígons sense activitat, que estan urbanísticament planificats, però que no s’ha desenvolupat.

Un equipament fotovoltaic de 5 MW ocupa una superfície a l’entorn de 10 hectàrees i pot generar l’electricitat necessària per a 2.500 llars. L’objectiu del nou Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural és que les comunitats energètiques i l’autoconsum arribin a produir el 30% de l’energia que es consumeix a Catalunya, que és més de la necessària per abastir les llars de tot el país. No obstant això, les grans instal·lacions elèctriques seran necessàries per garantir el consum a la indústria i els serveis.
 

Protegir l’agricultura i impedir la massificació de plantes a les mateixes comarques

La falta de límits per al volum de les instal·lacions suposa una amenaça per a l’activitat agrícola, la producció d’aliments i la biodiversitat. L’article 7.1 del Decret Llei 16/2019 permet que els oligopolis energètics lloguin els camps de conreu per un preu que pot ser molt més rendible que l’activitat agrària. El tancament de l’activitat també comporta l’abandonament de la ramaderia, el descuit dels boscos i el despoblament rural.

Per impedir-ho, la nova regulació protegirà els camps de conreu més favorables per a l’agricultura, profunds, plans i sense pedres, que, en cap cas, no es podran utilitzar per a plantes fotovoltaiques ni eòliques. El sòl de qualitat mitjana estarà subjecte a un topall d’ocupació màxima del 5% de la superfície en el cas de regadiu i del 10% en el de secà. La modificació establirà que aquesta part proporcional s’apliqui per comarques. En canvi, no posarà cap límit als camps agrícoles menys proclius al conreu. La referència per a la qualificació del sòl serà la capacitat agrològica que indica l’Institut Cartogràfic de la Generalitat.

La nova norma només excepcionarà els camps abandonats, que s’han convertit en bosc perquè fa 20 o més anys que ja no els conrea ningú. En aquests casos, també s’hi podran ubicar plantes energètiques, sigui quina sigui la seva capacitat agrològica. Segons dades del propi Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, en els últims 20 anys, Catalunya ha acumulat a l’entorn de 100.000 hectàrees abandonades.

El topall comarcal per a plantes d’energies renovables també contribuirà a un repartiment equitatiu de les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques, d’acord amb un criteri de solidaritat interterritorial.


Una proposta per consensuar amb els sectors afectats

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural vol tenir la norma modificada aquesta tardor. És per això que ara inicia una ronda de contactes que inclourà el món local, les entitats ambientalistes i la pagesia per contrastar punts de vista i impulsar un acord el més consensuat possible. Aquesta ronda de contactes també inclourà les patronals del sector energètic. La modificació de la norma vigent és una de les prioritats del nou Govern. És per això que aplicarà la fórmula del decret llei, com a mesura urgent, sense esperar a la tramitació de la futura llei de transició energètica i del pla territorial sectorial de desplegament de les energies renovables.

En qualsevol cas, aquesta llei sí que incorporarà els canvis i es convertirà en la regulació definitiva del desplegament de les energies renovables.
 

Fer possible el tancament de les nuclears

L’impuls de les energies renovables ha de servir per assolir l’objectiu de la Llei del canvi climàtic (16/2017), que és la neutralitat climàtica. La norma estableix que, el 2030, el 50% del consum elèctric de Catalunya ha de ser de fonts renovables; condició indispensable per al tancament de les centrals nuclears. Aquesta proporció ha de créixer fins al 100% el 2050.

Avui, el 54% de l’energia elèctrica consumida a Catalunya surt de les tres centrals nuclears que hi ha en marxa. El Parlament de Catalunya va establir el 2027 com a límit per al tancament de tots els reactors atòmics però, posteriorment, el govern espanyol va allunyar-ne l’horitzó fins al 2035. Segons la planificació del Ministeri per a la Transició Ecològica, Ascó I tancarà el 2030, el 2032 ho farà Ascó II i, finalment, el 2035 tancarà Vandellòs i ja no quedarà cap nuclear en actiu.

Per tant, abans del tancament de les nuclears, la producció d’eòlica s’ha de multiplicar per 3, passant dels 1.270 MW actuals a 4.000 l'any 2030 i a 36.000 el 2050. La fotovoltaica s'ha de multiplicar per 17,5 abans del 2030, passant dels 344 MW actuals als 6.000, i fins als 12.000 abans del 2050. Per arribar al 2050 amb el 100% d’energies renovables fan falta 48.000 MW d'aquestes dues energies. Per produir-los, calen 70.000 hectàrees per a plaques solars. Entre els camps de regadiu i de secà, Catalunya suma 855.000 hectàrees. Per tant, la producció de l’energia solar necessària per al 2050 només requeriria la utilització del 8% dels camps de conreu.
 

Biodiversitat i canvi climàtic

Fora de l'energia, ha dit que cal una major connectivitat dels espais protegits, posar en marxa l'agència de la natura, aprovar la llei de la biodiversitat i la d'avaluació ambiental per actualitzar els textos actuals. Per reduir la contaminació atmosfèrica ha anunciat que s'instal·laran més estacions de control, es reforçarà l'oficina del canvi climàtic i es farà una assemblea ciutadana pel clima per desplegar la llei del canvi climàtic del 2017.

També ha apostat per reformar la generació, recollida i tractament dels residus i gestionar millor l'aigua davant la probable escassetat dels propers anys, així com promoure l'ús de fusta de bosc per a la construcció.
 

Grups parlamentaris

Dani Cornellà, de la CUP, ha dit a la consellera que un informe jurídic recomana una moratòria en les noves plantes de renovables, tant les que s'han de tramitar com les que ja s'estan tramitant ara, per tal de "recomençar de nou" amb el decret del 2019. També ha preguntat a Jordà com es regularan les noves plantes i ha apostat per plantes petites, de proximitat, no massificats i que respectin el territori i hi aboquin l'energia generada.

La diputada del PSC Sílvia Paneque ha demanat concreció a la consellera sobre les plantes de renovables que fan falta i ha demanat valentia i lideratge al Govern per concretar els espais on s'instal·len. Lucas Ferro, dels comuns, ha dit que calia una conselleria pròpia de medi ambient i ha criticat l'actual llei de residus, amb un descens de la reutilització d'envasos i un índex de reciclatge estancat els últims deu anys. També ha dit que la transició energètica s'ha de fer a l'àmbit rural però també a l'urbà i que cal garantir el benestar animal a la ramaderia, de les mascotes de companyia i en festes populars. Per últim, ha demanat a Jordà que vigili que la "sociovergència" no segueixi influint en la construcció del país amb projectes com l'ampliació de l'aeroport del Prat, el BCN World o els Jocs Olímpics d'Hivern al Pirineu.

El diputat de Vox Antonio Ramón López ha fet una breu intervenció per posar en dubte el canvi climàtic i ha dit que el seu grup segueix apostant per l'energia nuclear i també les fòssils. Així, ha dit que no calen impostos ambientals ni una comissió d'estudi del delta de l'Ebre. Per últim, ha dit que l'accés a l'aigua s'ha de gestionar unificadament pel govern espanyol.

El Govern obligarà els promotors de renovables a pactar amb el 85% dels propietaris
comentaris