13.06.2021 |

L'IRTA i els regants dels Canals d'Urgell signen un conveni per la modernització i recuperació mediambiental

La col·laboració es dura a terme en cinc àmbits: Producció Animal, Producció Vegetal, Indústries Alimentàries, Agrosistemes i Medi Ambient i Economia Agroalimentària, i potenciar les relacions científiques, tècniques i econòmiques
Els representants dels Canals i de l'IRTA a Mollerussa @IRTA
Els representants dels Canals i de l'IRTA a Mollerussa @IRTA
L'IRTA i els regants dels Canals d'Urgell signen un conveni per la modernització i recuperació mediambiental

La Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell ha signat aquest dijous un conveni amb l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) en el marc del seu projecte de modernització i de recuperació mediambiental. La iniciativa preveu la col·laboració en àmbits com la producció animal i vegetal, les indústries alimentàries, els agrosistemes i medi ambient i l'economia agroalimentària.

L’acord estableix un marc de col·laboració entre ambdues institucions per tal de potenciar les relacions científiques, tècniques i econòmiques. D’aquesta manera l’IRTA esdevé l’entitat de referència de la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell en l’àmbit de la recerca agroalimentària a la vegada que aquesta esdevé per l’IRTA entitat referent i estratègica per impulsar projectes de recerca i innovació en els seus àmbits d’activitat.

Imatge de la zona regable dels Canals d'UrgellEl president de la Junta de Govern dels Canals d'Urgell, Amadeu Ros ha destacat que "hem signat un acord històric perquè l’IRTA és tot un referent per tots els simposis que ha dut a terme en l'àmbit internacional". Ros afegeix que la col·laboració es dura a terme en cinc àmbits: Producció Animal, Producció Vegetal, Indústries Alimentàries, Agrosistemes i Medi Ambient i Economia Agroalimentària. 

Des de l’IRTA, el director general, Josep Usall, assegura que l'entitat "aporta  una visió transversal de la gestió de l’aigua a través del coneixement perquè, a banda de crear productivitat, tingui el valor afegit de generar riquesa, per transformar el territori de manera sostenible".

El conveni es contextualitza en el marc de dos projectes estratègics. D'una banda, la modernització de tota la zona regable dels Canals d'Urgell i el seu finançament amb el mínim cost de reg per al pagès, ja que la infraestructura garanteix l'obtenció d'aliments. Cal tenir en compte que aquesta acció ha d'afavorir l'aparició de nous cultius i la introducció de noves indústries, amb la disposició i el suport del sector agroalimentari, aconseguint una major rendibilitat de les finques. 

Foto Casa Canal

La superfície de regadiu més gran de Catalunya

Els Canals d’Urgell són una infraestructura hidràulica que constitueix la superfície més gran de Catalunya regada artificialment i ha estat vital per al desenvolupament socioeconòmic de la zona. Es tracta d’una xarxa de 325 quilòmetres de Canals, de 75.000 hectàrees de regadiu i abastiment de municipis, granges i indústries d’un territori de 90.000 hectàrees. Abasteix una població de 120.000 habitants repartits entre 5 comarques: el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Noguera, Les Garrigues i el Segrià. Aquesta infraestructura és al marge esquerre del riu Segre.

 

Caselles guardes 1

Una modernització imminent, cap a un model més sostenible de l’aigua

En breu, 160 anys després de l’inici de la construcció del Canal, els regants confien que ja puguin iniciar-se les obres de la seva modernització, un espectacular salt que significaria per al territori la segona revolució de l’aigua. L’import total previst d’inversió en la modernització del Canal d’Urgell, incloent el reg en parcel·la, se situa al voltant de 1.420 milions d’euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, el Departament d’Agricultura ja té en marxa els primers 4 projectes, la redacció dels quals acabarà a finals de 2021 i permetran iniciar les obres en 10.900 hectàrees, amb una inversió de 110 milions d'euros, de cara al 2022. 

Aquest projecte preveu modernitzar el sistema hidràulic amb la construcció d’una nova xarxa de reg a pressió més eficient, més sostenible. El regadiu es faria per aspersió i degoteig i això permetrà ampliar el ventall de cultius del territori. El sistema tindrà un mínim cost energètic i per aconseguir la pressió de l’aigua s’usarà l’energia fotovoltaica. Això afavorirà la reducció de costos en energia elèctrica per hectàrea i any.

 

Banqueta Juneda

Una de les vies verdes més llargues d’Europa

El projecte de la modernització del regadiu està lligat però a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels Canals d’Urgell per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa. Respectar l’arbrat i recuperar les antigues casetes dels canalers, les persones que vetllaven per l’aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura són alguns dels detalls del projecte. Es tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua, del paisatge però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible així com models de negoci basats en l’economia verda.

El projecte de modernització s’inclou dins del pla de 3.000 milions d’euros per a impulsar la bioeconomia i transformar en els pròxims anys el sector agroalimentari, forestal i marítim del Govern de la Generalitat. És un dels 10 projectes transformadors que donen resposta a les demandes de la societat i als reptes identificats en les agendes globals i europees per poder garantir la qualitat de vida de la ciutadania inclosos en el Pla de reactivació econòmica i protecció social del Govern. Aquest projecte té el suport per escrit de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, els cinc consells comarcals de l’àrea regable, els seus ajuntaments, l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA)així com de diferents empreses catalanes i de l’estat espanyol tant del sector agroalimentari, com d'altres àmbits.

L'IRTA i els regants dels Canals d'Urgell signen un conveni per la modernització i recuperació mediambiental
comentaris