La manifestació del sector agrari de Ponent ha arribat a Barcelona aquest dimecres amb centenars de pagesos afectats pel tancament del canal d'Urgell i del de Segarra-Garrigues. Els mobilitzats han estat rebuts pel president del Govern, Pere Aragonès, i per la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà i, posteriorment, pel delegat del govern espanyol, Carlos Prieto, a qui han exigit ajuts immediats i una millor gestió de l’aigua davant la crisi. A més, han entregat una caixa de pomes i corones fúnebres als líders polítics, com a símbol les últimes que es van collir als camps de Lleida l'any passat i de la mort de la pagesia.
Marxa des de Ponent
Les reserves al límit dels embassaments de Rialb i Oliana i la falta de pluges van forçar aquesta mesura, inèdita en els 161 anys d'història de la infraestructura. Aquesta situació ha deixat als pagesos abocats a buscar alternatives per intentar regar i salvar les seves collites. Els efectes de la falta d'aigua ja es fan notar, sobretot a l'alfals i als fruiters.
Davant aquesta situació d’incertesa, tant pagesos i ramaders de la regió, com representants dels principals sindicats i cooperatives agràries van crear la Plataforma Manifest del Gran Urgell, que ha sigut la convocant d'aquesta manifestació. Els mobilitzats han criticat la gestió "nefasta" de l'aigua que ha fet, a parer seu, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), de qui depèn l'aigua dels canals amb comportes tancades des del 25 d'abril.
Els pagesos han sortit des de Golmés i Mollerussa en caravana i un cop arribats a Barcelona han fet una primera parada a la plaça Sant Jaume. Posteriorment, han anat en manifestació fins a la delegació del govern espanyol a Catalunya i la seu de la Comissió Europea
Solució de país
A l'arribada a Plaça Sant Jaume, el portaveu de la nova plataforma, Jaume Perera, ha avisat que el sector està davant d'una "mort anunciada" si no s'actua ràpidament. "Cal una solució de país", ha dit, remarcant que la manca d'aigua "no és només un problema del sector agrícola", sinó que implica també als ciutadans o les indústries.
Perera ha recordat que Catalunya és autosuficient alimentàriament, però que si s'arriba al pitjor dels escenaris de la sequera i desapareix bona part del sector agrícola, això es perdrà.
"Dependrem dels aliments que vinguin de fora, les multinacionals arribaran i adquiriran les nostres finques, plantaran allò que voldran i marcaran els preus que els doni la gana, i ho notareu al súper, quan vulgueu una barra de pa o un quilo de fruita", ha avisat.
Accelerar els peritatges
Després de reunir-se amb el cap de l'Executiu, la consellera d'Acció Climàtica i, més tard, amb el delegat del govern, les set entitats que formen la plataforma unitària han aconseguit el compromís de les administracions per accelerar els peritatges per valorar els ajuts que s'hagin de rebre per pèrdua de collites o per l'eventual mort dels arbres. Els agricultors queden a mercè dels ajuts públics perquè les assegurances no cobreixen les pèrdues per sequera en zones de regadiu.
Els inventaris són "imprescindibles" pel sector per conèixer l'afectació a les finques i poder prendre la decisió de fer caure la fruita en cas que només es puguin salvar els arbres
Els peritatges s'elaboren normalment després de pèrdues causades per inclemències meteorològiques, però en aquest cas serviran per conèixer el potencial productiu de les finques.
Els agricultors han reclamat a la Generalitat i al govern espanyol que participin en la reunió 31 de maig amb representants de les institucions europees. La qüestió es tracta a escala comunitària perquè altres estats com Itàlia, França o Grècia també estan tenint problemes per culpa de la sequera.
Crítica als alcaldables de Barcelona
D'altra banda, han lamentat que no han rebut cap gest per part dels candidats a l'alcaldia de Barcelona, encara que el col·lectiu havia intentat contactar amb ells prèviament. "Estem decebuts perquè cap dels alcaldables ha sigut sensible amb la problemàtica del sector. Que s'ho facin mirar", ha reblat Perera. "Com a alcaldables de la capital del país havien d'acompanyar-nos i sensibilitzar-se amb el tema", ha insistit.
Conscienciar la població
La marxa ha tingut l'objectiu de conscienciar a la població de la importància de vetllar pel sector agrari. Així doncs, la protesta també buscava alertar als ciutadans de les implicacions de quedar-se sense fruita o cereal de proximitat. Això implicaria un augment considerable de preus dels aliments, que s'haurien de comprar en altres països.
Per la seva banda, el director general d'Afrucat, Manel Simón, ha reclamat al conjunt de la societat que s'impliqui en l'estalvi d'aigua. "Sembla que la sequera només l'estem patint al camp, però si no hi ha aigua, no n'hi ha per ningú", ha remarcat
Simón ha recordat que a la zona del Canal d'Urgell només es garanteix, hores d'ara, un rec al juny. "Això no garanteix la supervivència dels arbres fruiters", ha lamentat. En aquest sentit, ha assenyalat que en aquesta zona hi ha el 50% de la producció de pomes i peres de Catalunya, que representa el 70% de tota la producció a l'Estat. "No estem parlant d'una cosa menor", ha dit.
Cinc anys per recuperar-se si moren els arbres
Segons Simón, si es perden els arbres, caldran cinc anys per tornar a tenir producció, i això en els casos en què els pagesos tinguin "el coratge i el finançament" de començar de zero de nou. En aquest temps, ha avisat, hi hauria el risc que la competència aprofités per exportar cap a Catalunya i Espanya. "Està en risc la nostra sobirania alimentària", ha conclòs.
