Començant amb el mural fet a vuit mans que va fer la Mireia Serra, coneguda com a Lily Brick, en col·laboració amb el Banc d’Aliments de les Comarques de Lleida i compartint paret amb altres muralistes com Txus Montejano, Kamma, Cactusoup, Fil i Sermon posem fil a l’agulla i apel·lem al malbaratament alimentari i com es viu a les terres de Lleida.
La FAO diferencia els conceptes de pèrdua alimentària i malbaratament alimentari, ja que la pèrdua alimentària són els aliments segurs i nutritius que es perden al llarg del seu viatge per la cadena de subministrament alimentari, des de la producció primària fins al consumidor final (FAO, 2014).
En dades de la Unió Europea, cada any es malbaraten 88 milions de tones d’aliments, amb un cost associat de 143 bilions d’euros. Aquesta quantitat equival a uns 173kg /persona i al 20% de la producció alimentària total.
Cal tenir en compte que les restes alimentàries no són un residu, sinó un recurs aprofitable de moltes maneres
Què és la jerarquia de gestió dels aliments malbaratats?
Existeix una jerarquia de gestió dels aliments malbaratats. La primera de l'escala i la més primordial és la prevenció dels residus alimentaris que insta a la reducció d’excedents. La segueix l’ús de l’excedent alimentari per consum humà, també per l’alimentació d’animals, per usos industrials, pel tractament biològic i com a últim punt el tractament final que insta a la construcció d’un abocador.
Coneix una de les moltes organitzacions que lluiten en contra el desperdici alimentari
La Fundació Espigoladors és una organització sense ànim de lucre que lluita per dues causes socials: contra les pèrdues i el malbaratament alimentari i per empoderar persones en risc d’exclusió social d’una manera transformadora, participativa, inclusiva i sostenible. Els pilars bàsics d’aquesta empresa social són l’aprofitament alimentari, garantir el dret a una alimentació saludable i crear oportunitats laborals per a col·lectius en situació de risc d’exclusió social. Dins de la seva tasca pots participar-hi amb la recollida de fruites i verdures que han quedat descartades al mercat; amb la donació d’aliments destinats a persones que no hi poden accedir; transformant la resta dels aliments en conserves; creant una sinergia ciutadana a través de la sensibilització i l’educació, promovent un canvi de consciència social cap a una cultura de l’aprofitament dels aliments.
Teixint xarxa alimentària i social
Cal construir eines socials que vetllin per la reducció del malbaratament alimentari, per això aquí us detallem algunes de les estratègies que existeixen per tal de poder contribuir en aquesta tasca que ens engloba a totes les persones.
El marc del 2021, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA), el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i l’Agència de Residus de Catalunya van dissenyar unes fitxes d’aprofitament alimentari del préssec i la nectarina; dels cítrics; del tomàquet; de la carxofa; de l’ametlla; de la vinya i el vi per tal de proporcionar unes eines de reaprofitament alimentari útils i que es troben a l’abast de la població.
A la comarca de Lleida també hi existeixen projectes de reaprofitament alimentari com el Remenja’mmm, un projecte impulsat per Rezero i el Banc de Recursos que s’estén arreu de Catalunya establint una comunitat de restaurants que lluiten per reduir el malbaratament alimentari. A Lleida els podem trobar a la Cràpula, al Sheyton i al Celler del Roser
Premis
La solidaritat a contribuir amb la reducció del malbaratament alimentari també es premia. Existeixen quatre premis com el Premi Europeu de la Prevenció de Residus; el Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària que pretén fomentar i incentivar a l’empresa agrària, a l’agroindústria i a les persones joves emprenedores a incorporar innovacions orientades a la millora de la competitivitat i de la sostenibilitat del sector; el Premi Ruralapps que treballa per impulsar el desenvolupament d’aplicacions mòbils en el marc del sector agrari, alimentari o rural i el Premi Catalunya Ecodisseny, el qual contribueix a dissenyar un producte o servei amb l’objectiu de millorar el seu impacte ambiental al llarg de tot el seu cicle vital.
Crisi alimentària en el marc de la COVID-19
En el marc de la COVID-19 es va presenciar una notable emergència alimentària, arran d’aquesta situació es van despertar diferents iniciatives socials arreu de Catalunya per fer front a aquesta problemàtica. Des del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya es va posar en marxa el marketplace #AprofitaelsAliments per tal de subministrar aliments a col·lectius vulnerables i personal sanitari i essencial en la crisi de la COVID-19 amb l’objectiu de crear un nexe amb el sector agroalimentari.
