La diputada del PSC per Lleida, Pirineu i Aran al Parlament de Catalunya, Sílvia Romero, ha lamentat que “el Govern de la Generalitat no hagi inclòs la modernització del Canal d’Urgell en el llistat de projectes presentats al Govern espanyol per tal que siguin beneficiaris dels fons europeus del Programa de Recuperació, resiliència i transformació del Govern de l’Estat”.
En aquest sentit, ha dit, “avui mateix hem rebut la resposta del mateix executiu català en la que detalla quins han estat els projectes presentats i es demostra, malgrat el compromís que havia pres la Consellera Jordà, que no s’ha tingut en compte la modernització del Canal d’Urgell”. “Una obra que inclús el mateix ministre Planas va veure com a prioritària pel territori i pel futur del sector agroalimentari de Catalunya i Espanya en la seva visita al febrer a la Comunitat de Regants”, ha recordat.
Per la seva banda, el portaveu del Grup del PSC a l’Ajuntament de Mollerussa, Joel Bastons, ha criticat que “la mateixa resposta de la Generalitat, a petició del Grup Parlamentari Socialista, demostra un cop més que les promeses que aquí ens fa la Consellera acaben sent paper mullat al despatx de Barcelona”. Bastons ha afegit que “quan des del PSC reclamem que les terres de Lleida no ens podem deixar perdre els ajuts europeus del Fons Next Generation ens referim precisament a projectes com és aquest projecte del Canal d’Urgell que contempla la modernització d’unes 75.000 hectàrees de cultius al pla de Lleida”.
La Generalitat veu inconcreció en el destí dels ajuts europeus
Des de l’àrea de Desenvolupament Rural de la Generalitat, el Director General, Oriol Anson, assegura que la modernització dels Canals l’Urgell ha estat un projecte prioritari per una qüestió d’estalvi d’aigua i sostenibilitat. De fet, des del Govern català s’estudiaven fórmules de finançament fins a l’aparició dels Fons de Recuperació.
Anson explica que el Govern espanyol va fer una previsió de fons del Pla de recuperació, transformació i resiliència als diferents Ministeris, i en va destinar 1.000 milions al d’Agricultura, gestionats per la societat SEIASA (d’aquests, uns 563 els destinaven a tots els regadius de l’Estat susceptibles d’ajuts). Catalunya presentava 17 projectes per un import pròxim als 200 milions d’euros, una xifra que atorgava a cada una de les propostes al voltant de 37 milions d’euros. Per aquest motiu no s’hi va incloure el projecte de l’Urgell, valorat en més de mil milions, ja que tenia poques possibilitats de prosperar. Segons Anson, es va creure més oportú incloure petites actuacions en el regadiu de Tremp, del Canal de Pinyana, així com en trams conjunts del Canal d’Aragó i Catalunya.
El departament va canalitzar el projecte dels Canals d’Urgell donat suport a la via de Manifestos d’Interès, un altre instrument inclòs en el Pla de recuperació, transformació i resiliència, al qual van presentar el projecte els regants de l’Urgell directament. Anson indica que aquesta via disposava de més dotació econòmica destinada a grans projectes, com és el cas dels Canals d’Urgell.
