S'estrena a Roma un documental sobre el Camí Ignasià

'El Camí Ignasià', dirigit per Jordi Roigé, mostra una part de la ruta que travessa la demarcació de Lleida d'oest a est

Rodatge del documental 'El Camí Ignasià'
photo_camera Rodatge del documental 'El Camí Ignasià'

La Filmoteca Vaticana va acollir ahir l'estrena del documental 'El Camí Ignasià' que descobreix la bellesa paisatgística i espiritual d'aquest pelegrinatge que discorre en una part de la ruta de Loiola fins a Manresa per les comarques de la plana lleidatana.

Una producció d'Animaset sota la direcció de Jordi Roigé

Després de la presentació, aquesta tarda la Casa del Cinema de Roma acollirà aquest audiovisual, que s'estrenarà a les sales de cinema comercials estatals a partir de l'estiu. Més endavant també es farà la distribució de la pel·lícula a escala internacional. D'altra banda el documenta es distribuirà, des de Roma, a les comunitats de Jesuïtes del món, així com a les obres que formen la xarxa d'institucions vinculades a la Companyia de Jesús.

La pel·lícula s'ha enregistrat  en català, castellà i eusquera i amb subtítols en angles, francès i italià

La pel·lícula permet experimentar, com un pelegrí més, la bellesa visual i espiritual de l'itinerari que va recórrer Ignasi de Loiola des d'Azpeitia fins a Manresa l'any 1522.

Enguany es compleixen 500 anys d'aquesta efemèride que Manresa celebra amb un conjunt d'activitats.

A través de les vivències de quatre pelegrins i un guia, les imatges del documental conviden a gaudir de l'arquitectura, els monuments, els paisatges, la fauna i flora, la gastronomia, la cultura i la gent dels espais que conformen del Camí Ignasià.

En aquesta peregrinació de 650 km, els pelegrins travessen Euskadi, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya, mentre es troben i interactuen amb la gent, tasten els menjars típics de la gastronomia local o contemplen els monuments i la bellesa paisatgística que els envolta.

El documental compta amb la col·laboració dels Jesuïtes, la Generalitat de Catalunya, el Patronat de Turisme de la Diputació de  Lleida, Turisme de La Rioja i l'Ajuntament de Manresa

Entre les diverses rutes religioses que travessen totalment o parcialment la demarcació de Lleida, el Camí de Sant Jaume, la Ruta del Cister i el Camí Ignasià, aquest darrer és probablement el més desconegut, tot i que recorre alguns dels indrets més interessants de la plana de Lleida. L'itinerari, però, ha anat guanyant popularitat i es preveu que enguany 2022, segon any jubilar del Camí Ignasià –el primer va ser el 2015–, aculli un bon nombre de pelegrins.

Aquest camí, engegat l'any 2011 pels jesuïtes, recrea directament el que va recórrer l'any 1522 Ignasi de Loiola des d'Aizpeitia (Guipúscoa), on va néixer, fins a la ja famosa cova de Manresa. D'aquesta experiència, cristal·litzada en el lloc conegut com la Cova de Sant Ignasi, neix l'esperit fundacional de la Companyia de Jesús, els jesuïtes.

El Camí Ignasià a la demarcació de Lleida coincideix en gran part, però en sentit contrari, amb el de Sant Jaume. Inclou quatre jornades en terres lleidatanes (Lleida, el Palau d'Anglesola, Verdú i Cervera) i travessa les comarques del Segrià, el Pla d'Urgell, l'Urgell i la Segarra. La senyalització del Camí Ignasià a Catalunya és direccional, amb sols ignasians i fletxes de color taronja.

El santuari de Sant Pere Claver a Verdú és una aturada obligada per als pelegrins que fan el Camí Ignasià. L'edifici s'aixeca a l'indret on hi havia la casa natal de Pere Claver (1580-1654), jesuïta ordenat prevere a la missió de Colòmbia, on va tenir un apostolat dedicat en cos i ànima als esclaus negres. 

Altres fites del recorregut són Bellpuig (amb el convent de Sant Bartomeu i el mausoleu renaixentista d'alabastre de Ramon Folch i Cardona), Cervera (amb la Paeria, la muralla, el carreró de les Bruixes, l'església de Santa Maria i la Universitat), Lleida (amb la Seu Vella, el palau de la Paeria i les esglésies de Sant Martí i Sant Llorenç), Tàrrega (amb el campanar i el palau dels Marquesos de la Floresta) o el mateix Verdú (amb el traçat medieval, el castell i la típica ceràmica negra de la població).

Comentaris