La tercera jornada del Primavera Sound 2019 ratifica l’obertura de mires del festival en el terreny estilístic. Un canvi de rumb confés que va més enllà de l’entrada del món llatí o les anomenades músiques urbanes. També el mainstream pop s’ha fet un lloc privilegiat al recinte del Parc del Fòrum. Amb tot, l'escena indie s'ha mantingut en un lloc exponencial, en tant que estil predilecte d'un gruix de públic fidel al que sempre havia estat el segell del festival però que tampoc no es tanca a res. Durant la jornada de divendres, el públic va entregar-se irremeiablement a un vibrants i infal·libles Tame Impala, Suede, Kurt Vile & The Violators i Kate Tempest, entre altres. Jungle va oferir un directe impecable que va culminar les hores més intenses del festival.
Miley Cyrus i Carly Rae Jepsen van protagonitzar la versió més mainstream del festival. Era el dia del llançament mundial del nou disc de la cantant nord-americana, que va tocar tant els seus hits populars com el single del seu nou disc, Nothing breaks like a heart, i va regalar un bany de masses tot i confessar que actuava amb molta ressaca, després d’una nit de festa a Barcelona. La canadenca Carly Rae Jepsen, coneguda pel seu hit Call me maybe, l'altra representant del pop potser encara més comercial, havia oferit estona abans una breu actuació on va incloure tots els seus grans èxits.
El públic davant l'escenari SEAT durant l'actuació de Carly Rae Jepsen - SergioAlbert
Les dones han pres els escenaris en aquesta edició, i n'és mostra el fet que aquest divendres, en aquest gran escenari on van actuar les dues dives del pop només hi van prendre part dones. En aquest ordre, la catalana Pavvla, Cyrus, Rae Jepsen i, com a colofó, la icona del pop electrònic Robyn. La cantant i productora sueca visitava el festival de matinada amb un nou disc sota el braç, Honey (2018), després de vuit anys sense novetat discogràfica.
En un espai i horari més centrals del festival tenia reservada una plaça Janelle Monáe. La nordamericana arribava amb un dels discs més celebrats del 2018, Dirty Computer i el seu carismàtic single Make me feel. Inclassificable, la cantant, compositora, productora, actriu i activista va fer una exhibició de força i actitud, ben flanquejada per una banda íntegrament femenina i un equip de ballarines.
Janelle Monae a l'escenari Pull&Bear - Sergio Albert
Però l'obertura estilística que marca aquesta edició del festival no impedeix que s’hi puguin seguir veient i escoltant noms propis de la música independent, alguns dels quals són 'vells coneguts' del certamen.
Així, amb aquesta ja eren tres les vegades que el grup australià Tame Impala va fer vibrar el públic del Primavera Sound, un dels primers llocs on van mostrar les seves últimes -i esperadíssimes- novetats després de quatre anys de silenci discogràfic, tot deixant entreveure que la presència dels sintetitzadors i el gir sonor que van iniciar amb Currents (2015), es confirmen en el seu proper disc.
La gran esplanada del Primavera va rendir-se 
de nou a l'indie psicodèlic dels primers treballs de la banda de Kevin Parker, però també amb el disco i el funk sintètic dels singles més recents, Patience i Borderline.
Kevin Parker durant l'actuació de Tame Impala - Èric Pàmies
Tame Impala va fer honor a la seva posició de cap de cartell d'aquest Primavera Sound i va avançar cap a on sonarà el proper disc de la banda, que s'espera per aquest any
No van faltar-hi els popularíssims temes com The Less I Know the Better o Let It Happen, i no va deixar de recordar èxits de l'àlbum de 2012 Lonerism, amb cançons com Elephant, que el públic va ballar i cantar sense contencions.
La magnificiència de Jungle culminava la sèrie d'actuacions més intensa, probablement, de tota l'edició del festival, amb un directe impecable amb efectes de llarga durada, per sort del públic assistent i del mateix Primavera Sound. Amb el seu últim àlbum a les mans, For Ever, els ara-californians i natals de Londres (una combinació encertadíssima, qui sap si per voluntat d'ells o del destí, perquè els resultats, sigui com sigui, han demostrat ser magistrals) van tocar nous temes i els seus hits més preats a força de combinar ritmes funky i falsets encisadors amb sonoritats extàtiques sota més la pura elegància. Tot un paisatge de sonoritats inexplorades que sembla marcar un camí i on no només ells hi són els més intrèpids, sinó que en són els reis. I potser, sí. Potser per sempre.
Jungle a l'escenari Primavera - Dani Cantó
