Investigadors del projecte de recerca IlerCOVID de la Universitat de Lleida (UdL) han engegat un taller per ensenyar a més de 400 estudiants de secundària, batxillerat i formació professional del Segrià a desenvolupar un prototip de vacuna i estris per la detecció de la covid-19 utilitzant plantes d'arròs.
El grup de recerca de la UdL guia l'alumnat en tallers de vuit hores, durant els quals els estudiants extreure l'ADN d'una planta d'arròs que ha estat modificada genèticament per expressar la proteïna S i el domini RBD de la covid-19
Segons explica la catedràtica de biotecnologia de la UdL, Teresa Capell "una vegada extret l'ADN, el purifiquem i fem una reacció de PCR que demostra que el gen de la proteïna S de la covid-19 s'ha integrat a la planta", aquesta proteïna, que té capacitat antigènica, és la que es faria servir en cas de voler desenvolupar una vacuna.
En termes científics, aquest procés d'utilització de plantes per produir proteïnes per aplicacions farmacèutiques s'anomena 'molecular farming'. En aquest cas s'ha emprat plantes d'arròs perquè les proteïnes es poden trobar al gra d'arròs, que és un medi "molt estable", segons Capell.
Podem enviar les llavors de forma fàcil, segura i sense necessitat de tenir neveres, a qualsevol país del món i, en plantar-les, la mateixa planta tornaria a produir la molècula que podria ser la vacuna contra la covid-19
De fet, Capell ha indicat que el projecte fa servir les mateixes tècniques de biologia molecular que han utilitzat les empreses farmacèutiques per desenvolupar els vaccins de la covid-19. "La diferència és que nosaltres som una entitat pública i ho fem per divulgació", ha dit, tot argumentant que el projecte pretén "promoure la salut a través de l'educació" i ajudar a descobrir les vocacions científiques dels joves participants.
Des del projecte IlerCOVID preveuen que més de 400 estudiants d'onze centres educatius del Segrià visitin el taller entre els mesos d'octubre del 2021 i novembre de l'any vinent. De moment, ja hi han passat 95 estudiants de quatre instituts de Lleida: Màrius Torres, Torre Vicens, Guindàvols i Manuel de Montsuar. A més, els membres del projecte fan qüestionaris a l'alumnat abans i després de la seva visita a la UdL per conèixer el nivell de coneixement científic que han adquirit.
Un d'aquests estudiants, Joana Farré, considera que el projecte és "molt interessant", ja que li ha permès, diu, treballar en un laboratori "real" i fer un experiment que també té una aplicació "real". "M'ha ajudat a veure què m'ha agradat molt tot el que hem estat fent", ha afegit aquesta alumna de segon de batxillerat de l'INS Manuel de Montsuar.
En el mateix sentit s'ha expressat un company seu del centre, Gerard Domènech, que considera que el projecte, al ser actual, és "més motivador". També ha dit que després de fer el taller és possible que l'any vinent esculli estudis "relacionats amb el laboratori" tot i que no ho té clar.
El projecte científic IlerCOVID
Es tracta d'un projecte científic de caràcter multidisciplinar que persegueix com a principal objectiu promoure un model innovador d’Educació per a la Salut, involucran diferents grups de recerca de la Universitat de Lleida, Agrotecnio i l’IRBLleida. L'objectiu és estudiar i explicar l’impacte de la COVID-19 a la comarca del Segrià i conscienciar a la societat sobre la importància de la ciència a l’hora de trobar solucions a la pandèmia.
IlerCOVID està finançat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya. Amb un pressupost de 350.000 euros i una durada de divuit mesos, la iniciativa està dirigida per Paul Christou, professor d'Investigació ICREA i investigador principal del grup de recerca de Biotecnologia Vegetal Aplicada de la UdL Agrotecnio.
El projecte, en el qual participen investigadors de diferents departaments de la UdL i dels centres CERCA (Centres de Recerca de Catalunya), Fundació Centre de Recerca en Agrotecnologia (Agrotecnio) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), combina quatre àrees de treball: intel·ligència artificial; biotecnologia vegetal i NeuroCovid; educació, art i salut i, per últim, comunicació científica.
