|
Tots sabem com n’és d’important el joc per al desenvolupament vital dels nens i nenes, dels adolescents i, fins i tot, dels adults. Un desenvolupament saludable passa sí o sí pel fet de poder jugar lliurement i de tenir temps per dedicar al joc. Si a més a més de la importància del joc, afegim el concepte de “jugar en família”, què succeeix?
La meva experiència com a coach em revela que sovint els pares i mares dediquen cada dia a jugar una estona amb els seus fills quan són petits, però, en canvi, quan aquests fills es van fent grans i s’acosten a l’adolescència l’estona dedicada a jugar en família ha desaparegut. Ni tan sols 20 minuts. Deixem de jugar amb els nostres fills, per a què? quin benefici esperem que en treguin de no jugar amb nosaltres?
Els jocs poden ser senzills: qui guanya comptant cotxes d’un mateix color? Qui és el primer en encertar un anunci a la televisió? O per què no compartir uns minuts de videojocs?
Us convido a reflexionar un moment. Contesteu-vos aquestes preguntes:
- Al llarg de la setmana us queda alguna tarda o algun matí lliure per a estar tots junts en família? Si la resposta és sí, a què la dediqueu?
- Quan va ser el darrer cop que vau jugar 20 minuts seguits amb el vostre fill o la vostra filla?
Sabeu què els passa als nens i nenes, nois i noies, quan poden compartir una estona de joc amb el seus pares i mares? Els passa el següent:
1. Són feliços. Tots els humans quan juguen són feliços. Per això l’holandès Johan Huizinga ens va anomenar 'homo ludens'.
2. Estan de bon humor. El joc fa possible veure que el pare i la mare fan broma i riuen, i això enamora els nens, els dóna alegria. Rebolcar-se, fer el pallasso, gaudir... en un entorn de joc tot és permès.
3. Suavitza els moments tensos. Quina mena de pare o de mare veuen si sempre estem exigint feina i treball? El joc facilita el canvi d’emocions i fa possible un temps de distensió i relax.
4. Ens fa a tots iguals. Perquè en el joc no manen els adults; tots els membres de la família són al mateix nivell i cal pactar normes o acordar-ne de noves.
5. Genera bons records. La nostàlgia de la infantesa feliç va sovint associada a moments de joc i diversió. Per això, si ara juguem amb els fills i filles aquests moments es convertiran en records inesborrables.
6. Construïm espais per al diàleg i el retrobament. Amb nens i nenes petits és fàcil retenir l’hàbit del joc, quin pare/mare diria que no a jugar amb el seu nen? Però, més endavant, quan es fan adolescents o joves és complicat trobar moments per estar tots junts. Si creem el costum de jugar al que sigui (cartes, jocs de taula, consoles...) haurem creat un espai de trobada, per a compartir, per a dialogar, per a impedir que s’allunyin ni que sigui per uns moments.
Des del coaching podem acompanyar famílies a recuperar aquest espai de joc, de trobada, de felicitat, de creixement. Perquè el joc és una cosa que cal prendre’s seriosament. Voleu jugar una estona?
|
