L'associació Tradi-Sió d'Agramunt vol recuperar el gegant del Rei de Tremissèn

dav
photo_camera Els Gegants d'Agramunt a la 3a Mostra de Gegants

Agramunt vol recuperar el Rei Tremissèn, l’antic gengant del poble, i s’ha proposat iniciar una campanya de micromecenatge per aconseguir-ho. La iniciativa, de l’Associació Tradi-Sió, vol aconseguir el suport popular i obtenir finançament a través de la plataforma Verkami per materialitzar la creació de la figura del nou gegant i difondre així la llegenda de la roca de la Delfina.

Els vells gegants, els desapareguts d’Agramunt

Els vells gegants d'Agramunt són figures del segle XIX desaparegudes a la segona dècada del segle XX. El document que es conserva és un gravat editat al Costumari Català d'Amades amb data de 1908 on hi apareixen tres parelles de gegants, una de les quals són els gegants d’Agramunt. Ara, després de més de 100 anys de la seva desaparició, la finalitat de l’associació és recuperar-los, i per aquest motiu s’ha engegat aquesta campanya que permeti costejar el procés de construcció de la figura del gegant i del seu vestuari.

L'objectiu que s'ha fixat l’Associació és arribar a recollir un total de 4.000 euros, que és el cost de la construcció de la figura,  i com és habitual en aquest tipus d’iniciatives de micromecenatge, les donacions seran correspostes, segons l'import, amb diferents obsequis

Alguns obsequis que es donaran en aquesta campanya són productes de marxandatge relacionats amb els gegants: una samarreta, una bossa, un mocador, però també visites guiades per Agramunt, el reconeixement a les xarxes socials o un gravat honorífic al vestit del gegant.

Reviure el Rei de Tremissèn

L'Associació Tradi-Sió, és una entitat que es va crear per donar impuls al folklore local. La seva tasca es basa en reintroduir i aportar elements de la cultura popular i tradicional de la vila. El seu compromís és vetllar i dignificar el patrimoni festiu d'Agramunt per aquest motiu coordinen i organitzen un seguit d’activitats que exportin la imatgeria festiva agramuntina arreu del territori.

Ara, el seu objectiu és recuperar la parella de gegants basats en el gravat de 1908 del volum tercer del Costumari Català d’Amades

La figura del gegant representarà el Rei de Tremissèn, que és el personatge del rei moro que apareix a la llegenda agramuntina de la Roca de la Delfina. Està previst que, si s’assoleix la campanya la construcció del gegant, aquesta anirà a càrrec de l’estudi de maquetisme l’Esfera de Carles Teixidó de Bellpuig.

La història de la Roca de la Delfina

La roca de la Delfina és una llegenda agramuntina basada en el llibre de cavalleries del frare Esteve Barellas, editat l'any 1600 sota el títol Historia de los famosos hechos del gran conde de Barcelona don Bernardo Barcino, y de don Zinofré su hijo, y otros cavalleros de la provincia de Cathaluña. El llibre va ser reescrit l'any 1776 per Pedro Àngel de Tarazona a les edicions del setmanari El blasón de Cataluña. A partir, sobretot, de l'edició reescrita, l'agramuntí Antoni Viladot i Sanuy escriu la llegenda cap a mitjans del segle XIX, sota el nom de Petronila de Agramunt o sea la Delfina

La llegenda explica que en els atacs dels moros l'any 714, la petita Petronel·la (acabada de néixer), filla del senyor d'Agramunt, va estimbar-se a l'indret de la roca fugint dels moros en un carruatge. El rei de Tremissèn va voler afillar-la muntant la història que la va deixar en una barca a la deriva i que uns dofins la van dur fins a l'Àfrica. D'aquí li va venir el nom de Delfina.

Comentaris