Les contradiccions del Segarra-Garrigues a l'hora de garantir la seva explotació

El Canal Segarra-Garrigues a l'alçada del Talladell, i amb Tàrrega al fons. Imatge d'arxiu del 30 d'abril del 2019

Data de publicació: dimecres 19 d’abril del 2023, 15:27

Localització: Tàrrega

Autor: Oriol Bosch
photo_camera El canal Segarra-Garrigues a l'alçada del Talladell

El desembre del 2018 es presentava el Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) anomenat Motors per al Segarra-Garrigues, impulsat des de l'Ajuntament de Tàrrega, l'IRTA, l'Associació Rural per al Desenvolupament (ACORD), i la Fundació Mas Badia.

Els agents participants tenien la voluntat de promoure un nou model d'agricultura intel·ligent i competitiu a través de la innovació aplicada als regadius, la gestió eficient de l'aigua i la transferència de coneixements

El projecte ha generat opinions discrepants entre els grups polítics de Tàrrega, en el marc de les eleccions municipals del 26-M, entre els que consideren possible una cohabitació entre els conreus i l'agroindústria, i els que pensen que aquest sistema tan sols beneficiaria als terratinents de la zona, i perjudicaria els petits agricultors i al relleu generacional.

Un cultiu de vinya i un tractor treballant-hiSegons l'alcaldessa de la capital de l'Urgell, Rosa Maria Perelló, es va veure aquest projecte com una oportunitat única perquè la ciutat exercís de capital econòmica del Segarra-Garrigues, ja que a part de comptar amb la seu del Canal també hi ha les instal·lacions d'Aigües del Segarra-Garrigues, que s'ocupen de la xarxa secundària.

Segons Perelló és un projecte pensat en el futur, no és una fotografia immediata sinó que és un pas importantíssim en la investigació i recerca, de manera que es preveu fer transferència de coneixements als agricultors i empreses agràries a través de l'oportunitat que dóna l'aigua per noves produccions, millorar i canviar els cultius perquè siguin més productius. En aquest sentit, l'alcaldessa i candidata no amaga l'entusiasme que desperta el projecte entre l'equip de govern i confia que els altres grups polítics hagin entès el que és. L'objectiu és en definitiva que els camps de l'entorn del canal siguin més productius amb projectes que tenen el suport de grans empreses com Casa Tarradellas, Borges, Fruits de Ponent i els cellers de la zona vitivinícola de la Vall del Corb.

El canal Segarra-Garrigues a l'alçada del TalladellDani Esqué, de la CUP, critica que el projecte s'hagi presentat tot just a final de la legislatura i que faci una clara aposta per l'agroindústria deixant de banda el principal problema del canal que és la seva inviabilitat per al petit agricultor. Des de la formació anticapitalista, que aquest mandat ha estat la principal força a l'oposició a la capital de l'Urgell, consideren que els 2,3 milions d'euros de pressupost haurien d'estar exclusivament destinats a finançar l'accés del petit agricultor a l'aigua del canal. En aquest sentit, lamenten que tot i els més de 1.000 milions d'euros que s'han gastat per fer el canal, aquest té una execució del projecte inicial molt baixa i ara es vol invertir perquè en puguin treure rendibilitat els quatre terratinents i les grans indústries agroalimentàries de la zona.

Una finca de cereal regada amb aigua de canal Segarra-GarriguesDes d'ERC, el candidat Òscar Amenós assenyala que el PECT li sembla una bona mostra de treball col·laboratiu entre Administració i diversos agents del territori, per unir esforços per dinamitzar econòmicament la comarca amb un nou model d'agricultura intel·ligent i competitiu i que a la vegada permeti una producció d'aliments de manera social i ambientalment sostenible.

El candidat del PSC, Silveri Caro, puntualitza que aquest projecte arrenca ja de lluny, en concret del temps en què els socialistes compartien responsabilitats de govern a l'Ajuntament amb el PDeCAT. Caro recorda que hi van estar absolutament d'acord i que és per això que cal apostar per potenciar i fer efectiva aquesta iniciativa.

Comentaris