20.02.2020 |
Territoris.cat

Fira Tàrrega convertida en camp de treball sociològic de la Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona (UB) ha publicat els resultats d'un estudi de ciència ciutadana que es va fer en la passada edició de la Fira Tàrrega
Les interaccions amb el públic de Fira Tàrrega del 2019
Les interaccions amb el públic de Fira Tàrrega del 2019
Fira Tàrrega convertida en camp de treball sociològic de la Universitat de Barcelona

Investigadors de la UB han publicat un article a la revista Scientific Reports que analitza, mitjançant el joc del dilema del presoner, la disposició a cooperar de persones aparellades a l'atzar. En l'acció, que es va dur a terme a FiraTàrrega 2017, hi van participar 374 persones. Els resultats mostren que cada gènere manté un patró de cooperació diferent després de mantenir contacte visual.

La iniciativa forma part del projecte urGENTestimar, de l'artista Ada Vilaró i del físic Josep Perelló, investigador de l'Institut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS) i cap del Grup de Recerca OpenSystems, centrat en ciència ciutadana. En l'article també hi han participat Anna Cigarini i Julian Vicens, membres del mateix grup de la UB.

Posar en relació les persones a l'espai públic

El tret de sortida de FiraTàrrega 2017 va ser una acció artística i de ciència ciutadana singular que implicava el desplegament d'un dispositiu basat en la participació comunitària a la plaça Major de Tàrrega durant quaranta hores.

L'objectiu de l'estudi era mesurar la disposició a la cooperació de tantes persones com fos possible, aparellades a l'atzar per participar en el joc del dilema del presoner. Aquest és un joc paradigmàtic de la teoria de jocs, que obliga a decidir entre cooperar o trair la confiança de la parella amb qui s'interactua.

La recerca mostra el potencial i la rellevància del carrer i de les arts escèniques per estudiar el comportament humà en espais d'alta sociabilitat

L'acció a FiraTàrrega 2017 buscava remarcar la importància de la presència física de les persones i de la necessitat posar-se en relació a l'espai públic. Per aquesta raó, es van proposar dues modalitats diferents del dilema: en la primera, els participants es miraven als ulls durant trenta segons abans de decidir si cooperaven o no; en la segona, es convidava a resoldre el dilema sense haver mantingut cap contacte previ, ni visual ni auditiu, amb l'altra persona i, per tant, sense conèixer-la en absolut. Abans de jugar, es demanava als participants si s'identificaven com a homes, dones o gènere no binari, informació que va ser el punt de partida de l'estudi. Del total dels 374 participants, 290 van jugar després de mirar-se prèviament als ulls. 2017_UrgentEstimar_3736_OpenSystems_UB

Dones i homes, dos patrons diferents de cooperació

El fet de mirar-se als ulls afecta els patrons de cooperació d'homes i dones d'una manera diferent, i també s'observa que la identitat de gènere de la persona amb qui ens relacionem és un factor rellevant en aquestes diferències. Per regla general, les dones mostren confiança en l'actitud cooperativa de l'altra persona, un 7% més que els homes. D'altra banda, els homes són més impulsius en les seves accions i destinen menys temps a prendre la decisió de trair el company que no pas les dones. Si la seva parella de joc és un altre home, el contacte visual influeix negativament en la seva cooperació, un 11% menys que si no hi ha interacció visual prèvia, és a dir, sense haver conegut abans el gènere de la parella. Així mateix, la confiança dels homes que el seu company també home cooperi és un 20% inferior a la confiança que mostren les dones davant els homes.

L'article, publicat a la revista Scientific Reports, demostra que cada gènere manté un patró de cooperació diferent després de mantenir un contacte visual

S'observen també diferències entre homes i dones respecte a la capacitat d'encertar què farà la parella de joc. En efecte, les dones demostren una major capacitat d'inferir les intencions dels companys de joc, especialment quan interaccionen amb homes (arriben fins a un 91% d'encert). Aquest resultat contrasta amb el cas dels homes que interactuen amb altres homes, en què l'encert és només del 68%.

«Els resultats suggereixen que, en entorns socials efímers, els senyals no verbals influencien dones i homes d'una manera molt diferent», apunta Josep Perelló. «Les conclusions de l'estudi -continua l'investigador- conviden a tenir molt en compte no només la nostra pròpia identitat de gènere sinó també la identitat de gènere de les persones amb qui ens relacionem quan volem augmentar i promoure les condicions d'equitat i respecte a l'espai públic. Per fer-ho, cal tenir especial atenció al paper de les dones, tenint en compte el seu comportament prosocial: amb uns alts nivells de cooperació, confiança i capacitat d'encertar la decisió de l'altra persona».

Plataformes digitals i arts de carrer, una aliança per a la recerca participativa i pública

urGENTestimar va ser una experiència compartida i integrada per diferents rituals: observar, menjar, dormir, caminar, córrer... Es convidava els ciutadans a aturar l'activitat quotidiana i a posar en pràctica diversos moments de comunió que permetien posar les persones en relació. Un procés de transformació compartida de la gent, de l'espai i del temps. La recerca científica es visualitzava abans, durant i després de l'acció inaugural de FiraTàrrega, mitjançant tres accions: el treball previ amb associacions i col·lectius de Tàrrega, el llançament d'un grup de conversa a través d'un bot a Telegram i l'experiència relacional a la mateixa plaça durant les quaranta hores que durava aquesta acció de ciència ciutadana.

La intervenció a la plaça Major de Tàrrega incloïa diverses estacions experimentals. En cadascuna hi havia dues tauletes electròniques interconnectades i separades per una paret mòbil. Després de llegir les instruccions del joc i respondre a un breu qüestionari sociodemogràfic, s'emplaçava els participants a jugar al dilema del presoner. Aquest marc experimental contrasta amb l'aproximació estàndard per a l'estudi del comportament humà a través de dilemes socials. En l'àmbit de les ciències socials, els espais experimentals habituals són laboratoris controlats o bé, ja més recentment, plataformes en línia que aspiren a neutralitzar la influència de l'entorn. Tal com apunta Julian Vicens, coautor de l'article, «la plataforma digital desenvolupada pel grup OpenSystems de la Universitat de Barcelona va permetre recollir una quantitat important de dades en un espai natural de relació i fora del laboratori.

«FiraTàrrega ha resultat, així, l'entorn idoni per mostrar que és justament en aquests contextos massius on els aspectes de gènere mereixen una atenció especial. La combinació de les arts de carrer i d'una ciència ciutadana centrada en temàtiques socials pot oferir una experiència compartida i una reflexió col·lectiva a les persones participants que permeti finalment proporcionar nous resultats científics inèdits en matèria de comportament humà vàlids i interessants per a tothom», conclou Anna Cigarini, també coautora de l'article.

Sobre el dilema del presoner

En teoria de jocs, el dilema del presoner és un joc en el qual dos jugadors poden cooperar o trair-se, tot i que cada jugador té major incentiu a trair que no pas a cooperar. Com que els participants no saben amb qui estan interactuant, ni poden parlar entre ells, l'anàlisi de les seves accions en el joc permet quantificar el seu comportament cooperatiu, la seva adhesió a normes socials de cooperació, justícia i equitat, i les seves expectatives de cara al comportament de la parella. En aquest cas, recorda Anna Cigarini, «hem volgut estudiar l'efecte de la comunicació no verbal, és a dir, el contacte visual, en les expectatives i els patrons d'interacció entre dones i homes per entendre'n millor les conductes i expectatives de comportament quan interactuen en entorns socials efímers».

Comentarios