Imprimir

BLANC I NEGRE

territoris.cat | 24 de mayo de 2019

Imatge cedida pel Fons Pere Català – Arxiu Nacional de Catalunya
Imatge cedida pel Fons Pere Català – Arxiu Nacional de Catalunya

Recuperem una imatge històrica amb un poema de Marina Pallàs i Barta

Ja arriba, al gràcil galop, el final d'aquesta història!
Un sospir mirant al sol, per un segle més de boira

Punts i a part com meteorits vénen ja cantant victòria
I és que ja estaven escrits perquè ens crèiem que era nostra

La por, un incessant crit que eclipsa la memòria
L'ombra d'un capítol trist: tanta derrota; tanta glòria

S'alcen al proper revolt com una foscor somorta
D'un epíleg irresolt amb ànsies de vanaglòria

Puntuals com els matins, els fins no piquen a la porta
I al silenci penedit, la raó feta cabòria

Es perdrà pel cel en gris, blanc i negre de la història
Si altre cop es creu tot dit: la veritat és transitòria

 

    Marina Pallàs i Barta

Puede ver este artículo en la siguitente dirección /articulo/societat/blanc-i-negre/20190524104411057011.html


© 2019 Territoris.cat

Plaça Manuel Bertrand 2, 1A -25230 Mollerussa (Lleida) - 973 606 329 - [email protected]