Vuit anys després de la seva plena recuperació, a l'Estany d'Ivars i Vila-sana, al Pla d'Urgell, hi habiten una desena d'espècies de ratpenats de les 33 que hi ha a Catalunya i fins a 250 aus diferents. Els petits mamífers voladors han estat els protagonistes de la celebració aquest diumenge del Dia mundial de les zones humides a la llacuna més gran en superfície de l'interior de Catalunya. L'estany del Pla d'Urgell és un hàbitat ideal pels ratpenats perquè, en ser una zona humida, hi troben molts insectes per alimentar-se. De la desena d'espècies que hi habiten n'hi ha fins i tot de vulnerables a escala europea com el de peus grossos. Un inconvenient que han d'afrontar, però, és que la trentena de caixes niu instal·lades a la zona s'omplen de vespes i per això l'activitat principal d'aquest diumenge ha estat netejar-les i deixar-les a punt per tornar-les a col·locar. Prop de 90 persones han assistit a la jornada, que ha acabat amb l'alliberament d'un aligot i un xoriguer procedents del Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent de Lleida.
L'activitat l'ha dirigit Fermí Sort, biòleg, membre de l'entitat ornitològica Egrell i col·laborador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, l'ens que fa el seguiment de la població de mamífers de l'estany des que es va omplir. Pel que fa als ratpenats -també denominats muricecs a les comarques de Lleida-, hi ha instal·lades una trentena de caixes-refugi que permeten seguir l'evolució d'aquests animals, que també viuen en cabanes o escletxes d'edificacions properes. Sort ha explicat que la recuperació d'aquesta zona humida ha fet créixer la presència d'espècies de mamífers voladors a la zona gràcies sobretot a la proliferació d'insectes que els serveixen d'aliment, tant al mateix estany com als boscos de ribera que també s'estan potenciant.
Actualment hi ha deu espècies segures i dues més de possibles que els experts estan pendents de corroborar. La més freqüent és la 'pipistrel·la nana' o menuda, que és la que ha ocupat es caixes, però també n'hi ha de menys freqüents, com el ratpenat de peus grossos, que està considerada com a vulnerable a escala europea i que cal protegir, segons ha destacat Fermí Sort.
La recuperació d'aquesta zona humida ha fet créixer la presència d'espècies de mamífers voladors a la zona gràcies sobretot a la proliferació d'insectes que els serveixen d'aliment
Els participants al taller organitzat amb motiu del Dia mundial de les zones humides han assistit a una sessió teòrica sobre la diversitat i la forma de vida dels muricecs i després han estat els encarregats de netejar i arranjar les caixes-refugi que prèviament els tècnics havien retirat. Aquestes caixes també són molt atractives per a les vespes, que sovint les colonitzen i també hi fa els seus nius. Per això una de les tasques principals d'aquest diumenge ha estat retirar les restes d'eixams i deixar les cavitats de fusta a punt per als seus veritables destinataris.
El director tècnic de l'estany d'Ivars i Vila-Sana, Toni Costa, ha explicat que ara mateix la població d'ocells està estabilitzada en unes 250 espècies i l'objectiu prioritari és millorar els hàbitats d'altres animals com els mamífers perquè augmenti la biodiversitat a la zona. Per això aquest any la commemoració del Dia mundial de les zones humides s'ha volgut dedicar als ratpenats. Malgrat tot, des del consorci que gestiona l'espai no es renuncia a atraure més varietat d'aus d'especial interès ornitològic i per aconseguir-ho, segons Costa, s'actua principalment en el control d'espècies invasores o en accions per potenciar microhàbitats com el canyissar i el bosc de ribera.
Un altre dels objectius dels tècnics de l'estany d'Ivars i Vila-sana és establir grups estables de voluntaris que puguin col·laborar amb els especialistes per fer el seguiment de la fauna de l'espai, ja sigui a l'hora de fer censos, observacions o activitats de millora dels hàbitats com la fixació de caixes-niu per a les diferents espècies. Costa ha comentat que "hem percebut que hi ha molt interès d'un grup de gent a participar de manera activa en l'observació de la fauna" i de moment ja compten amb una base de dades de voluntaris amb qui poden comptar per fer aquestes tasques.
Establir grups estables de voluntaris que puguin col·laborar amb els especialistes per fer el seguiment de la fauna de l'espai, ja sigui a l'hora de fer censos, observacions o activitats de millora dels hàbitats com la fixació de caixes-niu per a les diferents espècies
Història i característiques de l'estany d'Ivars i Vila-sana
És la llacuna més gran en superfície de l'interior de Catalunya i acull una important diversitat biològica. L'estany va sortir de forma natural entre els termes d'Ivars d'Urgell i Vila-sana, a l'actual Pla d'Urgell, amb l'inici del reg de les aigües dels Canals d'Urgell, l'any 1863. En el seu moment més àlgid, com a espai natural i social, un Reial decret en va ordenar la seva dessecació, l'any 1951.
El nou estany es va començar a omplir el 2005 i el procés va acabar el 2009. Té una superfície d'aigua de 126 hectàrees, el seu perímetre és de prop de sis quilòmetres i la profunditat mitjana de gairebé dos metres.
Al llarg de l'estany s'hi van recrear illes amb diferents formes, pendents, alçades i emplaçaments que afavoreixen la fauna, especialment els ocells, amb punts de descans, alimentació i reproducció.
L'aigua d'entrada, arran del projecte de recuperació que s'hi ha executat, prové del canal d'Urgell i correspon a la mateixa quantitat que s'utilitzava per al reg de les finques existents abans de la recuperació. El desguàs de l'estany drena vers un afluent del riu Corb.
