Tot just fa un any, que Catalunya despertava després d'una nit intensa en la qual es barrejava il·lusió, esperança i neguit custodiant els col·legis electorals de tot el territori. El nerviosisme de què passaria, de si hi hauria urnes, si es podria celebrar el referèndum, si aquell desig de llibertat, de república es podrien fer realitat.
A les vuit del matí, la primera incògnita quedava resolta amb l'arribada de les urnes, s'esvaïen els dubtes i l'esclat d'alegria per poder dipositar aquelles butlletes que havien de permetre saber quin era el pervenir que els catalans volien per al seu país.
Però al cap de poques hores d'obrir els col·legis electorals començaven a arribar les primeres imatges de les càrregues de la Policia i la Guàrdia Civil, primer a Barcelona i a poc a poc d'altres llocs del territori, fins que també van arribar les de Lleida i altres municipis de la demarcació. A partir d'aquell moment els nervis es van transformar en indignació, ràbia, en comprovar la reacció de l'Estat en vers del desig de tot un poble.
Va ser el moment que l'il·lusió del referèndum es va convertir en l'estratègia de la defensa de les urnes i dels col·legis electorals, milers de persones van fer pinya per defensar el seu dret a votar, a decidir el que volien amb un acte tan democràtic com era dipositar una papereta en una urna.
En la demarcació de Lleida, la capital va ser la que va rebre una major repressió, però així i tot en la resta del territori, les urnes es van convertir en el sant grial de la democràcia que calia defensar.
Una tensió reprimida, a l'espera que en qualsevol moment podien arribar les forces repressores, fins a les vuit del vespre, en què finalment es va poder arribar a fer el recompte amb el qual havia quedat després de l'atac a la llibertat del poble Català.
Després d'un any, Catalunya no ha oblidat i en pobles i ciutat han volgut deixar empremta d'aquell dia tràgic, amb commemoracions, inauguracions, i homenatges a les persones, que estoicament, van fer possible aquell referèndum que ja forma part de la història del país. Però no es pot oblidar que aquest projecte, al marge del patiment de les persones que van pair la repressió, encara continua tenint altres víctimes a la presó i a l'exili, el que significa que la lluita, un any després encara continua.
