27.11.2022 |

Anar al banc, o morir en l'intent...

Bé ara parlarem de caixers automàtics, als quals els hauríem de donar el premi de l'any a la productivitat, ja que cada vegada tenen més feina i el personal menys, no és d'estranyar aquests últims plans de prejubilacions que estan duent a terme totes les entitats financeres
Anar al banc, o morir en l'intent...
Últimament que escolto i veig personalment aquest increment d'insolidaritat i quasi terrorisme financer en vers a la gent gran quan necessiten qualsevol mena de servei bancari.

Recordo que fa molt de temps les entitats bancàries, quan entraves et trobaves un llarg taulell amb grans vidres blindats, amb els treballadors a l'altre costat al qual fins i tot li havies de parlar amb un micròfon instal·lat al vidre del gruixut que eren, vull pensar que era per temes de seguretat, però et tractaven en primera persona de forma amable i cordial.

Més tard van passar de treure aquells impersonals vidres, a ficar taules i cadires per un tracte més personal i preferencial i ja aquell taulell de caixa, ja no tenia vidres i podíem parlar amb el personal sense cridar al micròfon i més de tu a tu.

Ara hem passat a un "estatus" que no sabria clarament definir, bancs amb poca personalitat, treballadors que t'encaren cada vegada més a la banca electrònica per internet, i fins i tot a vegades males cares si t'ha de fer algun tràmit que segons ells podríem fer pel caixer automàtic, estar clar tindre diners al banc donat els actuals baixos interessos, ja no és negoci per les entitats.

Bé ara parlarem de caixers automàtics, als quals els hauríem de donar el premi de l'any a la productivitat, ja que cada vegada tenen més feina i el personal menys, no és d'estranyar aquests últims plans de prejubilacions que estan duent a terme totes les entitats financeres.

Caixers automàtics que també estem veient desaparèixer de municipis i localitats on segons les mateixes entitats ja no hi ha negoci ni reversió de la inversió, estan tancant oficines on per ells no obtenen ja cap mena benefici i malauradament es dona que passa en poblacions molt envellides, on ara s'hauran de traslladar a oficines o caixers de poblacions veïnes, a condició que algú els hi pugui portar, ja que moltes vegades són gent dependent que no tenen ningú a casa.

Com poden les entitats financeres tindre aquesta falta de deslleialtat amb el que han sigut i són els seus potencials clients, com he comentat abans, tindre diners "custodiats" al banc ja no els genera beneficis, al contrari segons ells, els hi generen despeses que evidentment repercuteixen amb comissions abusives.

Ara en vistes d'aquestes problemàtiques, sembla que la societat demana a les administracions que intentin aportar solucions aquest problema de despoblació financera i maltractament bancari als seus usuaris.

S'esta parlant de plans de desplegament de caixers automàtics d'empreses privades en localitats per definir, i que molt em temo que tindran un clar exponent polític, també altres institucions com la Diputació de Lleida va aprovar en l'últim ple una prova pilot per mirar d'ajudar en aquesta exclusió financera que entre altres coses abocarà a un despoblament cada vegada més acusat, ja veurem també el criteri de les ajudes en aquest aspecte.

La reflexió de tot això, és que als petits municipis tenim la gent que tenim, tenim pocs serveis, i cada vegada costa més mantenir-los, el risc de despoblament és alt, farem alguna cosa per solucionar-ho?

Anar al banc, o morir en l'intent...
comentaris