Últimament, els mitjans de comunicació tant en televisió com en premsa escrita i digital, es parla molt de la paraula "incivisme", que si mirem al diccionari el seu significat molts ens veurem reflectits d'una forma o una altra.
Avui en dia la franja o límit entre ser una persona "cívica", o "incívica" és molt petita, totes i tots volem ser bones persones i educades, però realment ho som?
Són molts els actes incívics que podem viure al nostre dia a dia en els nostres pobles i ciutats, i malauradament en molts àmbits.
No podem caure en l'error de comparar l'incivisme amb el vandalisme, en el vandalisme podríem dir que són actes voluntaris i premeditats, i en l'incivisme són actes voluntaris, però vull pensar no premeditats, tot i que segurament algunes persones voldríem corregir-me.
Uns dels actes incívics més freqüents i que molta gent fa de forma vull pensar involuntària, són coses tan simples com per exemple llençar un xiclet o la burilla d'una cigarreta a terra, ara amb perdó de tothom veure per les voreres dels carrers mascaretes, xeringues, preservatius i restes uràniques com excrements de les nostres mascotes, a hores d'ara de la pel·lícula potser ja les hauríem de començar a considerar com a petits actes vandàlics, ja que tenim prou coneixement de què hem de fer per poder considerar-nos persones educades.
Fa dies que es parla també de l'incivisme amb el tema de les escombraries, perquè és un tema ben cert, sembla que encara la ciutadania no acaba d'encaixar gaire bé el tema de la recollida selectiva o el mateix reciclatge que ha d'anar en benefici de tots, i que ara per ara de la forma que ho estem gestionant va mes en contra que a favor nostre, i no pel sistema, sinó per allò que estem parlant a aquest article de "civisme o "incivisme" A l'hora de llançar els nostres residus domèstics o industrials en el cas de les empreses.
Aquestes dues paraules que donen títol a l'escrit crec que podrien tindre un terme de paraula molt i molt ampli, ja que és aplicable a moltes causes del nostre dia, i cadascú se les aplicarà a la seva forma de ser, però em temo que la majoria de persones segurament ens declararem erròniament com persones cíviques sense dubte, però que si reflexionéssim i paréssim a pensar 5 minuts en tot el que hem fet en un dia, probablement ni que sigui lleu, haurem fet algun petit acte incívic, que com he dit abans, no ha de semblar-se a un acte vandàlic.
Hem de mirar de fer una mica d'autocrítica i intentar millorar en aquests criteris en benefici de tota la societat.
Avui en dia la franja o límit entre ser una persona "cívica", o "incívica" és molt petita, totes i tots volem ser bones persones i educades, però realment ho som?
Són molts els actes incívics que podem viure al nostre dia a dia en els nostres pobles i ciutats, i malauradament en molts àmbits.
No podem caure en l'error de comparar l'incivisme amb el vandalisme, en el vandalisme podríem dir que són actes voluntaris i premeditats, i en l'incivisme són actes voluntaris, però vull pensar no premeditats, tot i que segurament algunes persones voldríem corregir-me.
Uns dels actes incívics més freqüents i que molta gent fa de forma vull pensar involuntària, són coses tan simples com per exemple llençar un xiclet o la burilla d'una cigarreta a terra, ara amb perdó de tothom veure per les voreres dels carrers mascaretes, xeringues, preservatius i restes uràniques com excrements de les nostres mascotes, a hores d'ara de la pel·lícula potser ja les hauríem de començar a considerar com a petits actes vandàlics, ja que tenim prou coneixement de què hem de fer per poder considerar-nos persones educades.
Fa dies que es parla també de l'incivisme amb el tema de les escombraries, perquè és un tema ben cert, sembla que encara la ciutadania no acaba d'encaixar gaire bé el tema de la recollida selectiva o el mateix reciclatge que ha d'anar en benefici de tots, i que ara per ara de la forma que ho estem gestionant va mes en contra que a favor nostre, i no pel sistema, sinó per allò que estem parlant a aquest article de "civisme o "incivisme" A l'hora de llançar els nostres residus domèstics o industrials en el cas de les empreses.
Aquestes dues paraules que donen títol a l'escrit crec que podrien tindre un terme de paraula molt i molt ampli, ja que és aplicable a moltes causes del nostre dia, i cadascú se les aplicarà a la seva forma de ser, però em temo que la majoria de persones segurament ens declararem erròniament com persones cíviques sense dubte, però que si reflexionéssim i paréssim a pensar 5 minuts en tot el que hem fet en un dia, probablement ni que sigui lleu, haurem fet algun petit acte incívic, que com he dit abans, no ha de semblar-se a un acte vandàlic.
Hem de mirar de fer una mica d'autocrítica i intentar millorar en aquests criteris en benefici de tota la societat.
