Durant l'any 2022, a Catalunya hi ha hagut 10 feminicidis. Segons els Mossos d'Esquadra, del mes de gener fins a setembre s'han interposat 9.071 denúncies per violència masclista, i s'han atès 15.181 víctimes, de les quals només s'han detingut a 6.368 homes.
Escoltem contínuament discursos de què ja hem arribat al sostre de la igualtat entre sexes, que liderem una lluita obsessa, innecessària i injustificada. Però a la mateixa vegada, fa falta que una llei dictamini que només sí significa sí, com si els infants fóssim nosaltres. Com si quan anem a la pastisseria i ens diuen que no queda pa, puguem entendre en algun moment que sortirem d'aquell establiment amb dues barres sota el braç.
És possible que la societat estigui en un punt de saturació respecte a la posició o opinió a adoptar respecte a molts dels temes polèmics que ens engloba l'actualitat. Aquests darrers anys, a l’Estat, Europa i el món, han sorgit partits polítics que no respecten mínimament els drets de les persones, i no se n'amaguen. Estem deixant que aquestes ombres sobrevolin la societat, i això no ajuda a poder créixer com a comunitat ni justament ni igualitàriament. I sincerament, no comprenc com es permet a aquests partits que només representen odi presentar-se per ocupar càrrecs polítics.
Possiblement, aquesta lluita que cada dia més dones prenen com seva fa una mica d'efecte contrari, i provoca que molts homes vegin perillar la seva butaca privilegiada de primera fila.
Potser seria bo que tiréssim enrere. I no, no hem de buscar el niu del problema en l'adolescència, no és suficient. Hem de tirar més enrere. Perquè quan una jove surt avergonyida de l'aula amb una jaqueta que no és la seva lligada a la cintura, ja és tard. Quan esperem que una amiga ens digui alguna cosa en arribar a casa perquè hi va sola, també és tard. Quan visualitzem i divulguem, entre totes i tots, vídeos sexuals de companyes, ja és molt tard.
Ens haurien d'educar des del respecte, des de la igualtat i des de la no discriminació en vers a sexe, ideologia política o raça. No estem educant sexualment als nostres fills, i això provoca que s'autoeduquin sexualment, i sabem que la mestra n'és la pornografia. Una pornografia que s'allunya de la realitat, de la igualtat, i que deixa a les dones fora del joc.
Ja fa temps que vaig decidir sumar, i vaig triar un bàndol, una lluita i una arma, i són el feminisme, la igualtat i l'educació. I tu, ens sumes?
