El passat 3 de setembre, molts mitjans de comunicació d’arreu del món van publicar la notícia de la mort de la doctora M. Carme Junyent i Figueras, lingüista de renom. Avui, amb tristor, les entitats i els col·lectius de Lleida sotasignants fem una breu menció de llur empremta.
Coneguda a escala internacional per la seva ferma defensa acadèmica en pro de les llengües amenaçades, Junyent va començar a alertar ja als anys noranta de la crítica situació de la llengua catalana. Així mateix, fa poc més d’un any que el Consell Lingüístic Assessor de la Generalitat que ella presidia va alertar, novament, del perill en què es trobava el català, especialment en l’àmbit de l’ensenyament, fruit d’una immersió lingüística no sempre respectada.
Més recentment, el dia de la seva mort, es feu públic el seu darrer article editat, Morir-se en català, en què lamentava que no havia pogut morir dignament en català. És així com aconsegueix esborronar, una volta més, el lector, evocant situacions de discriminació lingüística que recorden els temps més obscurs pels que ha passat la nostra nació.
Ella, defensora incansable de la riquesa que tota llengua té, evidencià, en desenes de casos concrets, que entre la preservació de les arrels nacionals i la llengua d’una comunitat hi ha un nexe tan estret que no té substitució possible. Precisament per això 一i a partir d’estudis i d’anàlisis, especialment africanistes一, lluità per les llengües amenaçades amb arguments sòlids i dades contrastades, tot evidenciant que el bilingüisme no és sinó l’inici de tot procés de substitució lingüística.
Recordeu-ho, sempre: 'El futur del català depèn de tu' (Junyent, 2020).
Assemblea Nacional Catalana
Consell de la República
Debat Constituent
Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya
Intersindical
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
