A la Catalunya rural, on el percentatge d’envelliment és més elevat que a la resta del país, ens falten serveis d’atenció a la gent gran de proximitat. A les ciutats hi ha centres de dia, centres cívics o casals de la Generalitat, però als pobles no. Hi ha molts municipis que el seu casal o local social és el bar del poble, altres que tenen més recursos tenen un casal municipal que amb una mica de sort gestiona una associació de la gent gran.
Gràcies a la implicació de les associacions i dels ajuntaments, als municipis rurals procurem oferir tallers diversos: de memòria, d’informàtica, d’idiomes, de manualitats, gimnàstica, excursions, etc. Fins i tot hi ha municipis que han invertit en equipaments específics per oferir altres serveis, com podologia, fisioteràpia, àpats en companyia, dutxes adaptades, servei de bugaderia, tot pagat amb recursos municipals propis. Els alcaldes i alcaldesses intentem oferir el màxim a la nostra gent gran, però també necessitem que la Generalitat ens hi ajudi.
L’últim ple al parlament abans de Nadal, Junts per Catalunya va presentar una esmena a una moció que va ser aprovada per unanimitat de la cambra en la qual s’instava al govern a desplegar la xarxa de Centres de Serveis d’Atenció Integral en l’Àmbit Rural, també anomenats SAIARs per tal que els municipis de baixa densitat de població puguin garantir l’accés als serveis i les activitats que promoguin un envelliment actiu, de qualitat i accessible per a la gent gran del món rural.
Treballant de la mà dels ajuntaments i aprofitant aquests equipaments municipals que en molts casos ja existeixen, es podria apropar tots aquests serveis a la gent gran sense que s’haguessin de desplaçar cada dia a la capital de comarca per ser cuidats i atesos en un centre de dia. Cal anar cap a un model d’envelliment de quilòmetre zero. Poder ser atesos a casa, sí, però quan no es pugui també poder ser atesos al seu poble en un equipament que ofereixi tots els serveis i garanties.
Avui, com cada dia, la Ramona de l’Albi, de 89 anys, s’ha llevat d’hora per pujar a un transport del Consell Comarcal que l’ha portat al centre de dia de Juneda i no tornarà a casa fins al vespre. Cada dia ha de fer 44 quilòmetres amunt i avall quan al seu poble podria tenir els mateixos serveis si la Generalitat desplegués la xarxa de SAIARs i concertés places que acostessin els serveis a les persones. I d’exemples com el de la Ramona en tenim molts i a tot arreu, per això crec que és un model en el qual cal invertir si de veritat volem fer polítiques útils i de proximitat. Pensem en la gent gran perquè els joves d’avui, si Déu vol, ho serem demà.
